Arxius

Archive for the ‘Adaptacions intantils/juvenils’ Category

L’Iliade d’Houmarou

.

.

PROLOGUE

Écoutez Houmarou, il va vous conter l’histoire que content les griots de tous les pays baignés par le Djoliba, le grand fleuve de l’Ouest africain.

Écoutez Houmarou, le plus fameux des griots qui vont, de pays en pays, chanter l’épopée des ancêtres. Aveugle, il marche guidé par son jeune disciple, et son esprit embrasse le monde entier. Assemblés sous l’arbre à palabres, dans la nuit, écoutez Houmarou !

[...]

.

.

.

.

.

.

La colère d’Ag’Illies

La guerre durait depuis neuf ans déjà quand éclata la terrible querelle entre Ag’Menna et Ag’Illies, demi-dieu et amenokal des Ioulleminden. Lors d’une razzia aux alentours de Timbouktou, les méharistes d’Ag’Menna avaient pris de nombreux captifs, dont la fille d’un grand féticheur. Celle-ci fut donnée en butin au roi des rois. Le père, vieil homme respecté, vint se présenter à Ag’Menna sous la vaste tente, faite de dizaines de peaux de bœufs brunies par les tannins, tendues sur de nom­breux pieux ouvragés en bois de tiggart. Il pria le roi de bien vouloir lui rendre sa fille.

Ag’Menna était fier et ombrageux : il fit renvoyer le vieillard sans ménagement. Désespéré, le féticheur re­partit seul au bord du fleuve et tomba à genoux dans la boue. Tourné vers le sud, vers les monts de Hombori, il se mit à implorer :

—O dieux, ô Dongo maître de la foudre, ô Faro, dieu de Djoliba, et toi Noumou Bala, dieu des forgerons, ô belle Foroforondou, laisserez-vous impunie l’arrogance d’Ag’Menna et l’insulte faite à un vieillard ?

Les dieux entendirent la supplique et les maladies se mirent à pleuvoir sur les assiégeants comme une nuée de flèches mortelles. Du haut de leurs murailles, le roi Maïga et ses fils, Moktar et Fari, virent le camp de leurs ennemis ravagé par l’épidémie et les cadavres entassés pour être brûlés. Les rois de la coalition se rendirent chez Ag’Menna pour le convaincre d’apaiser les dieux en rendant la captive à son père, comme le conseillaient les féticheurs, devins et guérisseurs.

El’Issa, maître des terres du Macina, Ag’Illies, le plus courageux des guerriers, Coulibaly, le sage, roi de Ségou, Idriss le rusé, roi de Siby, Camara le grand et Camara le petit, tous essayaient de fléchir le roi des rois. Enfin, Ag’Menna céda, exigeant en échange que l’un de ses alliés lui fasse don d’une autre captive. Ag’Illies entra alors dans une violente colère :

—Ag’Menna, ta cupidité nous perdra! Tu préfères ton intérêt à celui de tes alliés ! Mes guerriers et moi-même, nous ne servirons plus un chef qui manque de noblesse !

—Va-t-en Ag’Illies. Plie tes tentes et charge tes cha­meaux. Retourne chez ta mère qui voulait t’interdire de faire cette guerre! Rentre chez toi et habille-toi en femme ! 

La dispute ne pouvait finir, car l’eau chaude ne refroi­dit pas l’eau chaude. «Jigoni fila tè se ka nyògòn suma», disent les Bambaras.

Ag’Illies rajusta son taguelmoust, le turban des Kel Tamasheq, et s’éloigna fièrement. Juste avant de quitter la tente, il se retourna vers les autres rois :

—Sans moi, vous n’êtes rien ! Je fais ici le serment de ne plus combattre avec vous. Bientôt les guerriers de Timbouktou viendront vous massacrer et vous mendie­ rez mon aide. Je resterai inflexible et vous périrez l’un après l’autre, tant que vous suivrez Ag’Menna !

Sitôt rentré à son campement, Ag’Illies reçut la visite des hommes d’Ag’Menna qui enlevèrent de force sa captive favorite pour la conduire chez leur chef, en rem­placement de celle qui avait été rendue à son père.

Retiré sous sa tente, Ag’Illies ruminait sa colère quand sa mère, une des nombreuses filles de Faro, lui apparut. Le jeune roi lui conta les raisons de son courroux.

—Mère, monte à Hombori, trouver Dongo. De­ mande lui de donner la victoire aux guerriers de Moktar, pour qu’Ag’Menna comprenne ce qu’il en coûte de m’insulter, moi, Ag’Illies, amenokal des Ioulleminden, moi, le plus valeureux des Kel Tamasheq !

[...]

.

.

.

.

HOMÈRE, LE GRIOT

Transposer l’Iliade et l’Odyssée dans l’univers culturel des peuples de la boucle du Niger, ou du Djoliba de son vrai nom, tel est le but du jeu. Les analogies entre les civilisations de l’Ouest africain et la Grèce d’Homère poussent à se lancer dans l’aventure.

La tradition orale est un des traits essentiels de ces deux cultures. Les aèdes de la Méditerranée orientale n’étaient-ils pas des griots ? Et la kora n’est-elle pas la lyre ?

Homère devient Houmarou et l’agora s’installe sous l’arbre à pa­labres.

Le delta intérieur du Niger, vaste plaine inondée par les crues et les pluies, devient une Méditerranée, « mer au milieu des terres ».

Nous plongeons dans une Antiquité imaginaire où les dieux de l’Olympe et ceux des panthéons des peuples songhaï, peul, bam-bara et yoruba se ressemblent comme frères et sœurs. Dongo est le jumeau de Zeus, Djeddo Dewal prend le rôle d’Eris, la déesse de la discorde. Le jeu des correspondances est sans fin…

Nous voyageons dans un monde de cavaliers, de guerriers, de ber­gers, un monde de cités légendaires : Ségou, Djenné, Tombouctou, Gao. Ces villes sont-elles si différentes d’Athènes, de Mycènes, de Troie ou de Sparte ?

La légende et l’imagination se font écho. La Grèce et l’Afrique de l’Ouest se jouent des mythes. L’Iliade et l’Odyssée s’amusent à bou­ger les frontières du temps et de l’espace.

En nous contant à sa façon l’Iliade et l’Odyssée, Houmarou rend hommage à l’universalisme, à la faculté qu’ont les cultures de se comprendre entre elles, aux racines communes des civilisations, aussi différentes qu’elles paraissent à la surface de la Terre.

.

..

.

.

LES DIEUX, DÉESSES ET IMMORTELS

.

Dongo, dieu du tonnerre et de la foudre chez les Songhaïs est le Zeus des Grecs.

Njeddo Dewal ou Mousso Koroni, divinité de la discorde et de la jalousie est Eris.

Foroforondou, divinité féminine des Peuls, ressemble à Aphrodite.

Ochoun est une déesse du panthéon des Yoruba et Harakoï Diko, une déesse aquatique des Songhaïs.

Faro, dieu des eaux et du fleuve Djoliba (Niger) chez les Bambaras est Poséidon.

Noumou Bala alias Manda Haoussakoy ou Baylo Kammou, le dieu forgeron, est Héphaïstos.

Yattara, dieu du vent, est l’Eole des Grecs.

Nommo messager, qui tient le rôle du dieu Hermès des Grecs, est un des huit Nommos du panthéon des Dogons.

Jaba Souko, la sorcière, a le pouvoir de changer les hommes en bêtes, comme Circée.

Kadiatou, est la nymphe Calypso.

Mamiwata, créature aquatique féminine et séductrice est une sirène.

Barry et Sylla sont les monstres Charybde et Scylla.

.

.

LES MORTELS

.

Fari, prince et berger qui juge la beauté des trois déesses, est Paris.

La belle Foulani, princesse peule, la plus belle femme du monde, est la belle Hélène.

El’Issa, roi des Peuls du Macina, époux de la belle Foulani, est Ménélas.

Ag’Menna, grand chef Kel Tamasheq, roi des rois, allié d’El’Issa, est Agamemnon.

Ag’Illies, jeune chef des Ioulleminden, un clan des Kel Tamasheq, est Achille, chef des Myrmidons.

Ag’Trokel, le meilleur ami dAg’Illies, est Patrocle.

Idriss, le rusé, roi bambara de Siby, est Ulysse, roi d’Ithaque.

Ténemba, femme d’Idriss, est Pénélope.

Maki, fils d’Idriss, est Télémaque, le fils d’Ulysse.

Coulibaly, le sage, roi de Ségou, est Nestor, roi de Pylos.

Camara le grand et Camara le petit, sont les deux Ajax.

Maïga, roi de Timbouktou, père de Moktar et de Fari, est Priam, roi de Troie.

Moktar, fils de Maïga, est Hector fils de Priam.

Bintou Sylla, la reine des Amazones, est Penthésilée.

Bozoké et Nyamanton sont des compagnons d’Idriss.

Rokia est Nausicaa.

.

.

.

Antoine Barral

L’Iliade d’Houmaurou

L’Homère africain

Éditions Grandvaux. Brinon-sur-Sauldre, 2011

ISBN: 9782909550718

.

.

.

Invocació a «Senyores i senyoretes; coral grega», de Beatrice Masini

.

.

Senyores i senyoretes

coral grega

Sàvies, enginyoses, ferides,
fortes, les dones del món grec 
tenen el coratge dels herois i la 
bellesa ferotge de les dees. Són
les protagonistes de la
tragèdia, de la comèdia, d’Ho-
mer: Medea i Nausica, Circe i
Cassandra, Lisístrata i Ifi-
gènia… Són preses en préstec i
parlen en llibertat perquè
sempre tenen una nova his-
tòria que contar, a més de les
que ja coneixem.

(De la solapa anterior del llibre)

.

.

.

El llibre s’inicia, de forma escaient, amb una invocació a la Dea:

.

.

COR

.

Deessa, t’ho prego, no cantis

el centelleig de la guerra

deixa estar l’ira

que fa dir bestieses

de veres, fins i tot

al moment de l’enginy no m’importa:

admeto que siguin temes interessants

per als poemes d’herois

però no vull parlar d’herois

i no vull escriure poemes.

Potser no sóc capaç

potser que simplement no va amb mi

potser són altres veus que escolto

les veus secretes

que ningún no sent

les veus de les dones

les paraules que no es llegeixen als poemes

les paraules que no volen els poetes

les que no coneixen.

Que somiàvem de petites

com eren de noietes 

què volíem arribar a ser

jo deessa, jo comerciant, jo oradora a la plaça d’Atenes

jo escultora, jo navegant

tots els impossibles.

Dona’m ara les paraules del silenci

les paraules que viatgen del cap al cor

i tornen

aquelles que no ens confessem ni a nosaltres mateixes

o només es diuen a l’amiga més amiga

o a la pròpia imatge emmirallada al riu

les paraules dels secrets

dels pensaments pensats

desemmascarats

sincers fins a fer mal

vertaderes

aquestes són les paraules que vull

dóna-me-les, deessa

les modelaré si puc

si tu m’ajudes

en històries que ningú no ha explicat

històries noves

perquè aquelles dones que són de tots

de tots els que les escolten

les senten parlar paraules secretes sinceres vertaderes

paraules d’elles

i alhora meves

i també teves, deessa

i del qui llegeix

i en llegir les allibera

finalment

de la presó de la tinta i del paper

les que hi arriben

les veus, deessa? les que avancen totes juntes

belles cansades joves velles pensoses

lliures per fer-nos mal

de fer-nos bé al cor

lliures d’existir

als nostres ulls

al cap

a les orelles que escolten

les seves paraules.

.

.

Beatrice Masini

Traducció d’Hilari de Cara

.

.

Portada de l'original en italià

Le ombre radunate sullo sfondo, tremule, indistinte, in attesa. Il teatro è ancora buio, il teatro ancora tace.
Donne e fanciulle, nobili e barbare, succubi e trionfanti, eroine, tradite e traditrici, figlie, spose, sorelle, amanti, in formazione di “corale greca”. Dalla quale escono, a una a una, abbandonando i luoghi noti del mito, del poema omerico, della tragedia e della commedia della Grecia antica.
Si chiamano Antigone e CassandraNausica e LisistrataElettraAriannaClitemnestra, ma anche Circe,EcubaIfigenia
A tutte, Beatrice Masini, scrittrice, editor, traduttrice, offre la possibilità della parola. Di pronunciarsi da capo. Di dirsi, non dette. Protagoniste, ancora una volta, seppure con il favore della fantasia.
Si ripropongono in modo consono queste “Signore e signorine” a ribadire la loro “grecità”.
Non abbandonano cultura, costumi e tradizioni dell’epoca che le ha viste al centro della loro vita, eppure sbocciano attuali, vicine al sentimento femminile d’oggi. Per merito dell’estro dell’autrice, e non solo. 
 

(De la promoció editorial de l’original en italià)


Beatrice Masini

Beatrice Masini, va néixer a Milà, ciutat on viu i treballa. Té dos fills, Emma i Tomasso. Escriptora per a infants i joves, traductora, editora, periodista, té dues grans passions: llegir i escriure. Ha escrit uns vint llibres per a un públic molt divers, des dels més petits fins als adolescents.

(De la solapa posterior del llibre)

.

.

Beatrice Masini

Senyores i senyoretes

coral grega

Traducció d’Hilari de Cara

Col. La Gallineta, 4

El gall editor. Pollença, 2007.

ISBN 9788496608504

.

.

L’«Helena de Troia» de Jorge Brotons i l’Escola Taller Xalest

.

.

A la ciutat de Troia hi havia un Príncep molt jove i aventurer que es deia Paris. El Paris cansat d’estar sempre a palau un bon dia va decidir agafar un vaixell per anar a conèixer Esparta, la ciutat rival.

Quan va ser a Esparta, es va dirigir cap al palau del Rei Tíndar i, caminant, es va trobar l’Helena que passejava tota sola fora dels seus jardins. Amagat darrere un arbre la va estar vigilant, i com més la mirava més guapa la trobava.


.

.


Mentre Ulisses es preparava per marxar, pensava en la seva dona i el seu fill. Ben lluny d’allà ella el seguia esperant i per entretenir-se continuava teixint la seva bufanda. Feia de dia i desfeia de nit, i així anava veient passar els dies, els mesos i, fins i tor, els anys.

El viatge de tornada d’Ulisses seria llarg molt llarg. Encara havien de passar moltes aventures.

.

.

“Els dibuixos d’aquest conte han estat realitzats per l’Escola Taller Xalest, que atén alumnes amb necessitats educatives especials.”

.

.

xalest escola taller

.

L’Escola Taller Xalest, segons el seu lloc web:

.

Xalest: centre d’Educació Especial en el nivell d’Educació Secundària Obligatòria Modificada.

El bagatge educatiu de Xalest s’inicia l’any 1983 com a taller artesanal donant resposta complementària als alumnes amb dificultats
d’aprenentatge i d’integració social. L’any 1992 el Departament  d’educació l’autoritza com a centre escolar en el nivell de Formació Professional Adaptada. 

Des de llavors, atenem el nivell d’educació secundària modificada orientat a nois i noies que després de cursar l’educació bàsica tenen dificultats per seguir l’escolaritat en l’entorn ordinari. 

Xalest és un centre de la ciutat de Sabadell amb una trajectòria consolidada i reconeguda, que basa la seva línia de treball sobre els  principis de dignitat personal i qualitat professional.

.

Jorge Brotons Navarro, és un poeta i pintor nascut a Petrer, Alacant, el 1965.

 Bloc: http://jorgebrotons.wordpress.com/bio/

.

.

Polifem a “Quins uns, els gegants!”. Roser Ros i Arnal Ballester.

 

 

QUINS UNS, ELS GEGANTS!

Roser Ros

Són moltes les cultures que han provat d’explicar-se l’orígen del món a través dels diferents mites. I la nostra no n’és cap excepció. Procedent d’un substrat cultural grecoromà i cristià, el repertori etnopoètic de les terres de parla catalana és ple de personatges directament vinculats a la descendència de Gea i Urà, coneguts com a titans, cíclops i gegants. Les trifulques d’aquests personatges grans i babaus permet a lectors i escoltadors prendre consciència que l’astúcia és un dels recursos que posseïm els de talla petita quan ens enfrontem a la gegantina beneiteria, fet que ja va quedar ben palès en el combat de David contra Goliat.

 

 

ABIYOYO

EN PERE SENSE POR

CIGRONET

EL PARE JANÀS

POLIFEM

COSES DEL PARE TANTARANTAN I EN PERE XIC

PEROT EL NEGROT

 

 

POLIFEM

 

Quan Polifem, el cíclop que tenia un sol ull al front, va baixar aquell vespre de les muntanyes on el seu ramat es passava el dia pasturant, va treure la immensa roca que tapava l’entrada de la seva cofurna per tornar-la a tancar així que li va semblar que tot el bestiar s’havia ficat dins.

Però al cíclop li va passar per alt que Ulisses, en companyia dels seus dotze millors homes, s’havia esmunyit dins de la cova. [...]

Roser Ros

 

 

Quins uns, el gegants! Contes variats de gegants.

Versió: Roser Ros.

Il·lustració: Arnal Ballester.

Inclou CD

TaNtàgORa, 2008.

ISBN: 9788493625658

La Ilíada de Ramon Cavaller

 

 

Escena VIII

Olimp

 

Zeus- Què passa a la terra? S’han tornat folls?

Afrodita- Oh, Zeus, déu dels déus, com pots permetre que els grecs ataquin els pobres troians que no tenen cap culpa?

Palas Atena – No, són els troians que la tenen tota.

Hera - Que no, que són els grecs qui tenen raó.

Zeus - Poseu-vos tranquil·les, això que ha de succeir, succeirà. Contemplem des de l’Olimp la guerra i mirem les coses que passen i que sabem que passaran.

 

Escena IX

Guerra

 

(Crits i renou, batalla, troians contra grecs)

 

Escena X

La nit després de la batalla

 

Troiana – Quants de morts, quants de ferits! Recollim els cossos dels caiguts i cremem-los a les pires.

Grega – Molts de grecs han mort i els que resten estan cansats de lluitar en terra estrangera.

Troiana – I la guerra segueix i els duels es repeteixen, un dia és Menelau qui lluita en contra de Paris, però Afrodita salva el seu protegit amagant-lo dins la boira.

Quan acabarà aquesta guerra? Nosaltres, les mares troianes, ja no tenim llàgrimes per plorar els nostres fills que moren.

Grega – I nosaltres, les mares gregues, no sabem tan sols si tornaran de la guerra.

Homer - I per tota l’extensa plana entre el puig de Troia i la mar, ardien incesants les pires i el fum negre i espès pujava fins als déus.

 

Ramon Cavaller

Ramon Cavaller

Ramon Cavaller

La Ilíada. Epopeia mediterrània representada en suec pels alumnes sudamericans, més altres de diverses nacionalitats, del barri de perifèric (i d’immigrants) de Tentsa, a Estocolm.

 

Font de la fotografia: http://www.ormteatern.se/


 

 

Ramon Cavaller. La Ilíada.

Il·lustracions de l’autor.

Col·lecció Titelles, 12.

Editorial Moll. Mallorca, 2009.

ISBN: 9788427380127

 

A Odisseia contada às crianças

A ODISSEIA. Aventuras de Ulisses. Herói da Grécia antiga.

 

PREFÁCIO

 

A história que ides ler passou-se há alguns milhares de anos. Mas, século a século, os homens têm-na ouvido e repetido sem nunca se enfadarem. Veio até nós da Grécia antiga, berço da nossa civilização. E se os heróis e sua gente de quem nela se fala morreram nem se sabe quando, ou, mesmo, jamais existiram, —os lugares, as praias, as montanhas, os portos, as ilhas e o mar de que se fala aqui, hoje os podemos ainda visitar e percorrer, embora quase sempre outros nomes os indiquem à nossa atenção. E todos ficaram para sempre ligadas a lembrança e a saudade dos acontecimentos prodigiosos contados na A Odisseia.

És esta a gloriosa história de Ulisses, do homen de mil façanhas e ardis, do herói que, depois do cerco, tomada e incêndio de Tróia, cidade célebre da Ásia Menor —visitou as cidades mais diversas, conheceu gentes estranhas e enfeitiçou a alma de povos distantes. Num frágil navio, errou sobre as ondas incertas, cheio de angústia, transido de aflição, perseguido por monstros cruéis, abandonado de socorros. Tudo venceu, afinal, mercê da inteligência, do trabalho, da audácia e, sobretudo, da sua clara e serena razão. Companheiros que levou consigo na viagem arriscada, morreram pelo caminho. Mas Ulisses resistiu aos piores perigos e aos maiores sofrimentos. E as suas aventuras foram tão surpreendentes e a sua coragem tão excepcional se mostrou, que o tornaram imortal na memória das gerações.

 

A Odisseia de Homero.

Contada às crianças e ao povo.

Adaptação de João de Barros.

Ilustrações de André Letria.

Colecção Clássicos da humanidade.

Sá da Costa Editora. Lisboa, 2008.

ISBN: 9789725623428

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 127 other followers