Inici > Ecos de l'Odissea > “Ulisses pensa en Itaca” de Josep Carner

“Ulisses pensa en Itaca” de Josep Carner

.
..

.

Josep_Carner.

.

.

.

ULISSES PENSA EN ITACA

.

Oh lloc ardit, penyal de mar, palestra
del vent escabellat i les onades!
Els teus pins s’acontenten de la sorra,
els teus cavalls es paguen d’herba prima
i, pels tiranys que elles s’han fet, les cabres
s’afronten més sovint que no roseguen.
Troba allí mel un poble que rondina,
amenaçada pàtria difícil.
Oh lloc ardit, oh lloc estret, realm!
.

Cap d’altre més humil entre les illes,
cap d’altre més altívol. De naixença
cascun és príncep, baldament el cridin
per un malnom i la gosada el bordi.
Qui de deixies viu, tot alzinant-se
diu: —Ei!—, d’un cop de colze a qui governa.
Increpadors, també, que no perdonen
traveta o surt als Immortals mateixos.
Només la feina els mana i els ajusta;
són bé com són, tot i aprenent dels altres,
i, encar que tot desig els atalenti,
llur poc suporten si ho gaudeixen lliures.
Ah pagesos, pirates i poetes,
conreadors en aiguamolls i roques,
cadascú per a si, ¿qui us lligaria,
no fos un nom, el diví nom d’Itaca?
.

Lluny de les teves cales i pendissos,
amb fat que va als extrems de la fortuna,
jo, tant en l’honra com solcant onades
d’adversitat, les adients al savi,
m’he depassat, per a no mai decebre’t;
temps a venir, si visc en la memòria
dels més remots, soni el meu nom encara
veí del teu, i els meus treballs et siguin
ofrena, cant, devoció per segles.
.

Laertes em passà corona prima
quan la vellesa l’atuí; vaig heureu-hi
el risc a dins, els enemics a fora,
un poble al seu estil, de mal sotmetre,
i, qui sap com, dos o tres déus ofesos.
Vaig anar repartint, sempre amb mesura,
reny, afalac, dilació i justícia.
La flor d’Itaca fou menada a Troia
perquè s’assenyalés en nobles fetes:
que amb dret igual, sense vilesa jupa,
grandegin els petits, eina més viva
que les ramades d’un imperi bàrbar.
.

Corona prima: no n’he mai volguda
de més pesant; sé massa com es corca
tot poder inhumà, quina indigència
hi ha en la trepa d’esclaus i en el domini
d’incerta fita que desplacen odis.
Ets tu qui em val, i tu la que voldria,
Itaca. Ni la colga de princeses
ni el més alt espinguet de les batalles
ni el so de lira que al festí m’adrecin
mai tant dels meus afanys no em pagarien
i les sacsades de la mort, com una
clivella de l’espai que em deixés veure
el fum damunt la teva llar més pobra,
i el pi benigne que la vetlla, al caire
d’un regueró cenyit per les orengues.
.
Josep Carner

.
.

.

Font: Marcel Ortín,

COM SI HO HAGUÉS DIT L’HEROI.

UNA LECTURA D’«ULISSES PENSA EN ITACA»,

DE JOSEP CARNER.

Revista Reduccions, 2008, nº 91, pàgs. 133-140

.

.

.

 

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: