Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit que molt temps errà, després que atuí les sagrades torres de Troia: i de molts homes veié les ciutats, i els usatges va aprendre, i molts de treballs, el que és ell patí per mar en son cor maldant per guanyar la vida i el retorn dels companys. Però ni així no salvà els companys, desitjant-ho bé prou, perquè finaren tots per llurs mateixes follies, necis, que es menjaren les vaques del sol Hiperíon i el déu va llevar-los el dia de la tornada. D’aquestes coses, parla’ns-en, dea, filla de Zeus, des d’on vulguis.

Odissea, I, 1-10

Traducció de Carles Riba (versió en prosa de 1919)

 

Homer. Odissea

Traducció de Carles Riba.

Editorial Catalana.

Barcelona, 1919