Pàgina d'inici
> Invocació de l'Odissea > Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit
Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit
Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit que molt temps errà, després que atuí les sagrades torres de Troia: i de molts homes veié les ciutats, i els usatges va aprendre, i molts de treballs, el que és ell patí per mar en son cor maldant per guanyar la vida i el retorn dels companys. Però ni així no salvà els companys, desitjant-ho bé prou, perquè finaren tots per llurs mateixes follies, necis, que es menjaren les vaques del sol Hiperíon i el déu va llevar-los el dia de la tornada. D’aquestes coses, parla’ns-en, dea, filla de Zeus, des d’on vulguis.
Odissea, I, 1-10
Traducció de Carles Riba (versió en prosa de 1919)
Traducció de Carles Riba.
Editorial Catalana.
Barcelona, 1919
Categories:Invocació de l'Odissea
Carles Riba, Català, Odissea
Comentaris (0)
Trackbacks (1)
Deixa un comentari
Retroenllaç
-
13/10/2011 a les 8:37 PMHomer al «Diccionari de la traducció catalana» « DE TROIA A ÍTACA