L’Odissea de Derek Walcott
Derek Walcott, poeta i premi Nobel de literatura l’any 1992, va escriure l’obra de teatre “The Odissey” per encàrrec de la Royal Shakespeare Company. El seu contingut prové de l’obra “Omeros” del mateix autor i, com aquella, es teixeix amb elements homèrics i caribenys.
A continuació, com a tast, transcrivim l’inici, el pròleg, que també fa referència a la invocació a la Musa (Andra moi ennepe mousa polutropon hos mala polla…) que amb tantes variants com traduccions anem incloent en aquest lloc.
A continuació del text anglès incloem la traducció al castellà que en van fer Jenaro i Manuel Talens, amb motiu de la representació de l’obra al festival de Mérida.
ACT ONE
PROLOGUE
Sound of surf
BILLY BLUE (Sings)
Gone sing’bout that man because his stories please us,
Who saw trials and tempests for ten years after Troy.
I’m Blind Billy Blue, my main man’s sea-smart Odysseus,
Who the God of the Sea drove crazy and tried to destroy.
Andra moi ennepe mousa polutropon hos mala polla…
The shuttle of the sea moves back and forth on this line,
All night, like the surf, she shuttles and doesn’t fall
Asleep, then her rosy fingers at dawn unstitch the design.
When you hear this chord (Chord)
Look for a swallow’s wings,
A swallow arrowing seaward like a messenger
Passing smoke-blue islands, happy that the kings
Of Troy are going home and its ten years’ siege is over.
So my blue drifts like smoke from the fire af that war,
Cause once Achilles was ashes, things sure fell apart.
Slow-striding Achilles, who put the hex on Hector
A swalow twitters in Troy. That’s were we start.
(Exit.)
Derek Walcott.
PRIMER ACTO
PRÓLOGO
Ruido de oleaje
BILLY BLUE (Canta)
Voy a cantar sobre este hombre porque sus historias nos deleitan,
Que, durante los diez años que siguieron a Troya, vio infortunios y tormentas.
Yo soy el ciego Billy Blue, él, Odiseo, el navegante
A quien el dios del mar volvía loco y quiso destruir.
Andra moi ennepe mousa polutropon hos mala polla…
La nave del mar cubre esta línea de ida y vuelta,
Como las olas, toda la noche viene y va; no se queda dormida
Y al amanecer sus dedos sonrosados destejen la labor.
Cuandio oigáis este acorde (Acorde)
Buscad unas alas de golondrina,
Una golondrina que va directa al mar igual que un mensajero
Atravesando islas de un gris azulado, feliz de que los reyes
De Troya vuelvan al hogar y de que el asedio de diez años haya terminado.
Y así mi blues vaga sin runbo como humo del fuego de aquella guerra,
Porque sin remedio todo se derrumbó, una vez que Aquiles fue ceniza.
Aquiles, el de los pies ligeros, que lanzó la maldición sobre Héctor
De una golondrina que gorjea en Troya. En este punto comenzamos.
(Sale.)
Traducción de Jenaro y Manuel Talens.
Ed. de Jenaro y Manuel Talens.
Colección Visor de Poesía 592.
Visor Libros. Madrid, 2005.
ISBN: 9788475225920