Inici > Ecos de la Ilíada > Espriu: Aquil·les i Patrocle

Espriu: Aquil·les i Patrocle

AQUIL·LES I PATROCLE

 

 

Que ningú no s’apressi a formular cap judici temerari. El jove estès, d’una constitució física potser ambígua, és mort i va morir lluitant intrèpid, amb coratge, contra un heroi més experimentat i poderós que ell. L’altra figura es desconsola prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa amics inseparables, i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la qual engolirà de seguida el matador de l’ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança. No és cert que el difunt no pensés mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es lliurava a cabòries morboses i va vetllar tothora, fidel i recte, per la integritat i l’honor del seu company. Honor, un sentiment avui gairebé incomprensible. Aquesta qualitat moral —escessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l’ànim de l’aquí afligit— va ocasionar la destrucció d’una antiga ciutat i va fer que es vessés a dolls, sota l’impassible somriure dels déus, la sang de molts innocents. Però no he de contar la història que tothom sap o ha de saber. Sols recordaré que el plorós, quan al seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d’una nereida, descendent de l’incest de la terra i el cel —i els designem, després de sopesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria pujar a la claror dels prats, a la carícia de l’oreig en els arbres. Fins s’avindria a cavar i a llaurar, com el pobre conreador d’un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan dura i amarga, és l’únic fràgil suport de la breu misèria de l’home, el prim envà alçat entre ell i l’enigma d’un basardós camí sense retorn.

Salvador Espriu.

Les roques i el mar, el blau.

 

 

Salvador Espriu.

Les roques i el mar, el blau.

Edició crítica a cura de Carmina Jori i Carles Miralles.

Centre de documentació i estudi Salvador Espriu.

Edicions 62. Barcelona, 1996.

ISBN: 9788429742008

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: