Arxius

Archive for Desembre de 2010

Himnes Homèrics (Joan Maragall) – XIII

.
.
.

.

XIII

.

A Demèter

 


Canto Demèter augusta, la dea dels cabells formosos,

i amb ella canto sa filla, bonica Persefonea.

Salut, dea! Tu serva’ns aquesta ciutat i sies

començ de mon cant.

 


Himnes Homèrics

Himne XIII

Traducció en vers de Joan Maragall

.

 

.

.

.

 

Himnes Homèrics MaragallHimnes Homèrics

Traducció en vers de Joan Maragall
i text grec amb la traducció literal
de P. Bosch Gimpera

Institut de la Llengua Catalana

Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913

.

.

.

Homer en la Història d’Heròdot

Perquè Homer i Hesíode em foren anteriors, pel que crec, només quatre-cents anys. I són ells els qui crearen per als grecs la teogonia dels déus, són ells els qui els aplicaren els noms, els qui han repartit entre ells honors i competències, els qui han dissenyat les seves figures.


Heròdot, Història, II, 53

Traducció de Manuel Balasch

Heròdot. Història.

Vol. II.

Fundació Bernat Metge. Barcelona 2001

ISBN: 8472257657

Categories:Homer Etiquetes: , ,

Himnes Homèrics (Joan Maragall) – XII

.
.

.

XII

.

A Hera

 

 

Canto Hera, canto la del trono d’or, la qui infantà Rea,

regina immortal; la de no igualada bellesa, germana

i esposa de Zeus, de l’alt-retronant : a la gloriosa

a la qui veneren els déus benhaurats en el vast Olimp

a l’igual de Zeus, que’s plau en el llamp.

.

 

 

Himnes Homèrics

Himne XII

Traducció en vers de Joan Maragall

.

.

.

 

Himnes Homèrics MaragallHimnes Homèrics
Traducció en vers de Joan Maragall
i text grec amb la traducció literal

de P. Bosch Gimpera

Institut de la Llengua Catalana

Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913.

 

Diosa, canta del Peleida Akileo la cólera desastrosa

.

Diosa, canta del Peleida Akileo la cólera desastrosa que asoló con infinitos males á los acaienos y sumió en la mansión de Edes á tantas fuertes almas de héroes que sirvieron de pasto á los perros y á todas las aves de rapiña. Y el designio de Zeus se cumplía así desde que una querella hubo de desunir al Atreida rey de los hombres y al divino Akileo.

Ilíada, I, 1-7

.

Versió de Guzmán Gómez de la Mata sobre la traducció al francès de Leconte de Lisle.

.

.

Homero. Ilíada.

Traducción nueva del griego por Leconte de Lisle.

Versión española de Germán Gómez de la Mata.

Ed. Prometeo. València.

Himnes Homèrics (Joan Maragall) – XI

XI


A Atenea

 

 

Pallas Atenea, patrona de viles, espaordidora,

començo a cantar : la qui amb Ares mena els treballs de guerra,

la lluita i cridoria en les assaltades ciutats, i els guerrers

quan van a combat i en tornen. Salut, oh dea!  i otorga’m

benhaurança i sort.

 

 

Himnes Homèrics

Himne XI

Traducció en vers de Joan Maragall

 

 

Himnes Homèrics

Traducció en vers de Joan Maragall

i text grec amb la traducció literal

de P. Bosch Gimpera

Institut de la Llengua Catalana

Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913.

Nenne mir, Muse, den Mann, der vieles erfahren und weithin

.

.

.

.

Nenne mir, Muse, den Mann, der vieles erfahren und weithin

Irrte vom Wege ab nach der heiligen Troja Zerstörung.

Vieler Menschen Städte sah er mit traurigem Herzen,

Als um sein Leben er rang und die Heimkehr seiner Gefährten.

Aber er rettete keinen der Freunde, so sehr er sich mühte,

Denn sie starben dahin durch ihren eigenen Frevel

Und ihre Torheit, weil sie des hohen Helios Rinder

Sich zum Mahle geschlachtet. Der Gott verwehrte die Heimkehr.

.

Homers Odysee

Odyssee, I, 1-10

.

.

.

.

.

.

.

Überzetzt von Friedrich Georg Jünger

.

.

.

Homers Odyssee

Überzetzt von Friedrich Georg Jünger

Mit den Holzstichen von Karl Rössing

Cotta. Stuttgart, 1979

ISBN: 3768199223

.

.

.

 

La Gòrgona Medusa

.
.
.
.

Cap de la Gòrgona Medusa, per Caravaggio

.

… i m’agafa una verda paüra,

que dels dintres de l’Hades la noble Persefonea

no m’enviï la testa de Gorgo, monstre terrible.

Homer
Odissea, XI, 633-635
Traducció de Carles Riba

.

.

.

..

.

.

.

Atena posà el cap de Medusa al seu escut, o bé al centre de l’ègida. D’aquesta manera els enemics es tornaven de pedra només mirar la dea.
.
Diccionari de mitologia grega i romana
Pierre Grimal
Traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí.

.

.
.
.
.

.

Hydra

Maria-Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 1952 – 1998)

.

Què hi ha sota el teu rostre

que em fita amb ulls de pedra?

¿Quan gosaré arrencar-te

la màscara de carn

i fer front a l’obscur

mirall que em petrifica?

.

Maria-Mercè Marçal
La germana, l’estrangera (1981 – 1984)

.

.
.
.
.
.

Maria-Mercè Marçal

Contraban de llum. Antologia poètica.

A cura de Lluïsa Julià.

la butxaca

Editorial Proa. Barcelona, 2010.

ISBN: 9788499301051

.

.

.

.

Homer entre “Les bones companyies” de Jordi Cornudella


Jordi Cornudella (Barcelona, 1962)

Jordi Cornudella ens ofereix la possibilitat de compartir amb ell algunes de les bones companyies que l’acompanyen des de fa temps. Ens diu que es tracta d’un “llibre orgànic al voltant d’una idea que el títol i el subtítol” (Poetes i poemes) “expressen, em sembla, amb tota claredat”. “D’això tracta aquest llibre: d’uns quants dels poemes que m’han fet i em fan encara companyia”.

 

La primera part (Versos llegits en prosa) “conté quatre capítols a l’entorn dels tombs de l’any, de Carner i l’estiu a Carner i la tardor, passant per Íbic i la primavera i per Horaci i l’hivern.”.

 

En la segona part hi trobem converses i notes sobre, entre altres, Josep Carner, Jordi de Sant Jordi o Aldana. La tercera conté una suite de set poemes adreçada a Perejaume. I el llibre clou amb una quarta part (Versos llegits en vers) amb versions, de l’autor, d’Hesíode, Alcman, Arquíloc, Safo, Íbic, Píndar, Catul, Horaci, Goethe o Robert Frost, entre altres.

 

Un llibre excel·lent. El portem aquí, a territori homèric, arran de que l’autor obre la Primera part amb un petit fragment del cant sisè de la Ilíada, amb les paraules que Glauc dirigeix a Diomedes:

 

 

«Fill de Tideu, magnànim: ¿què em preguntes pel llinatge?

És com la lleva de les fulles, la dels homes.

Unes fulles el vent les escampa per terra, i unes altres el bosc

en esplet les fa néixer, i ve la primavera.

El mateix amb les lleves dels homes: l’una neix, l’altra s’acaba.»


Glauc a Diomedes, al cant sisè de la Ilíada


 

Jordi Cornudella.

Les bones companyies. Poetes i poemes.

I Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre

Galàxia Gutemberg / Cercle de Lectors. Barcelona, 2010.

ISBN: 9788481098662

Tell me, O Muse, of that ingenious hero who traveled far and wide

 

Samuel Butler
Samuel Butler (1835 – 1902)

Tell me, O Muse, of that ingenious hero who traveled far and wide after he had sacked the famous town of Troy. Many cities did he visit, and many were the nations with whose manners and customs he was acquainted; moreover he suffered much by sea while trying to save his own life and bring his men safely home; but do what he might he could not save his men, for they perished through their own sheer folly in eating the cattle of the Sun-god Hyperion; so the god prevented them from ever reaching home. Tell me, too, about these things, oh daughter of Jove, from whatsoever source you may know them. 

 

Odyssey, I, 1-10

Translation by Samuel Butler

 

Homer. The Iliad and The Odyssey.

Translated by Samuel Butler.

Edited by James H. Ford.

El Paso Norte Press. El Paso (Texas), 2006.

ISBN: 9780977340002

La Ilíada de Julio Cortázar

.


.

.

… la edición de la Ilíada de Homero (s. VIII a. C.) que el joven Cortázar compró a los dieciocho años con sus primeros pesos pertenece a la serie barata de los “tomitos a un peso” de la editorial Prometeo (Valencia). El libro, en dos tomos, es una traducción en segundo grado, que consistía en una versión española que Germán Gómez de la Mata había basado en la traducción francesa de Leconte de Lisle, “a pesar de todas las modificaciones que eso significaba”.

Sin embargo, su primera lectura de la Ilíada fue un choque tremendo. Cortázar recuerda que al avanzar en la lectura, “sobre todo hacia la última etapa del desenlace, la lenta aproximación al combate final de Héctor y Aquiles”, entró en un estado alucinatorio, “este estado prácticamente anormal en que uno deja de vivir en sus condiciones habituales para pasar a un estado en el que todo es posible y por donde entran las cosas más inesperadas, más extrañas y a veces más maravillosas”. Este estado lo describe también como un “estado de pasaje” en que él se colocó del otro lado del puente y vio las cosas de otra manera. Recuerda también que estaba tan absorto en la lectura de la Ilíada que los miembros de su familia se preocupaban porque él “daba vueltas como un zombi por la casa y lo único que [l]e interesaba era volver a [su] habitación para terminar la lectura”

.

La vocación helenística de Julio Cortázar. Sus lecturas y su formación clásica en el Mariano Acosta (1929-1936)” Aagje Monballieu (Ghent University)

.

.

.

 

Ilíada. Ed. Prometeo (València) Vol. I

Ilíada. Ed. Prometeo (València ) Vol. II

Segell de l'Editorial Prometeo.

 

.

.

.

.

.

.

.