Inici > Calaix de sastre > Zbigniew Herbert: Parlant d’Homer des de Paestum

Zbigniew Herbert: Parlant d’Homer des de Paestum

ENTRE ELS DORIS

 


Paestum

[…]

Paestum no és Siracusa, però és la Magna Grècia a fi de comptes. […] Pel que es va veure, paga la pena peregrinar fins a Paestum, encara que sigui a peu.

El tren dels diumenges va arribar-hi gairebé buit. La major part dels turistes baixen entre Sorrento i Salerno, on els esperen uns petits carruatges decorats amb flors i estirats per mules.

Des d’una petita estació surt un camí antic i recte, envoltat de xiprers, i a través de la porta de la Sirena s’arriba a una área de la ciutat poblada per l’alta herba i la pedra.

Un poderós mur que fa set metres de gruix ens confirma de seguida que les colònies gregues a Itàlia no eren, de cap manera, un oasis de tranquil·litat. Des d’una pàtria pedregosa i estèril, els grecs arribaren amb els seus veloços vaixells a través d’un mar «fosc com el vi» fins a un país escalfat per les fogueres de moltes generacions. Unes necròpolis que s’endarrereixen fins al paleolític donen testimoni d’aquest fet. La gran colonització grega va tenir lloc durant un període comprès entre els segles VIII i VI abans de la nostra era i posseïa un caràcter marcadament mercantil. Tot el contrari que alguns segles abans, quan una onada de grecs havia arribat a les costes d’Àsia Menor per motius polítics: l’empenta dels doris que arribaven des del nord.

Zbigniew Herbert (1924 - 1998)

En un primer moment, les conquestes gregues no tenien un caràcter sistemàtic: només pirateria i pillatge. Els perseguia una llegenda que conqueria els territoris abans que hi naixés cap ciutat grega. Per a Homer, els països situats a l’oest de la mar Jònica eren patrimoni de la faula. Però just llavors, gràcies a l’acció dels poetes, els déus, les sirenes i els herois s’apoderaren de qualsevol riu que no fos grec, de les riberes marítimes, les coves i les illes. Odisseu, l’assot de les ciutats, no és l’arquetip del colonitzador, sinó la imatge característica d’aquell període previ a la colonització. Tot tornant de Troia destrueix Ismara, la ciutat dels Cicons, encara que només li interessa allò que pot emportar-se al vaixell: esclaves i tresors. Cap encanteri de les altres nacions és capaç d’aturar-lo en la seva obstinada singladura vers la pedregosa pàtria.

[…]


Zbigniew Herbert. Un bàrbar al jardí.

Traducció del polonès al català  de Manel Bellmunt.


Zbigniew Herbert. Un bàrbar al jardí.

Traducció i pròleg de Manel Bellmunt.

Col·lecció La intrusa.

LaBreu Edicions. Barcelona, 2009.

ISBN: 9788493715229

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: