Himnes Homèrics (Joan Maragall) – XXVIII

.
.
.

.

XXVIII

.

A Atena

.

Pal·las Atena, la dea gloriosa, començo a cantar:

de cor implacable, la sapientíssima, la d’ulls esplendents,

verge veneranda, tota fortalesa, escut de ciutats;

la que Zeus el pròvid, de sa testa augusta, infantà tot sol,

ja tota vestida d’una resplendenta armadura d’or,

amb gran meravella de tots els eterns. Sortí impetuosa

del cap immortal, i, davant de Zeus, qui porta la ègida,

alçava la llança punxanta : del salt i de la terrible

força que portava la dels ulls brillants, tremolà l’Olimpos,

retrunyí la terra horrorosament, i el mar al voltant

revolt aixecava ses hones purpuries, en furia vessant-se

les aigües salades entorn : el brillant fill d’Hiperió

deturà una estona sos cavalls lleugers, fins que ella, la verge

Pal·las Atenea, de damunt els membres del cos immortal

se tragué les armes divines, i Zeus en fou tot joiós.

Ara, doncs, oh filla de Zeus, qui porta l’ègida, salut!

Jo vull recordar-me de tu i d’altre cant.

 

Himnes Homèrics

Himne XXVIII

Traducció en vers de Joan Maragall

.

 .

.

.

.

.

.

.

.

Himnes Homèrics

Traducció en vers de Joan Maragall
i text grec amb la traducció literal
de P. Bosch Gimpera

Institut de la Llengua Catalana

Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913

.

.

.