Inici > Ecos de l'Odissea > El darrer trajecte d’Ulisses: El darrer freu, de Carles Riba.

El darrer trajecte d’Ulisses: El darrer freu, de Carles Riba.

.

.

.

.

EL DARRER FREU

.

El vent, el vent llagotejà ma nau feliç,

el vent que mesurava de banda a banda el freu

¿Quin amor aquell dia domà l’imperi greu

del vent, que sobre el mar m’obrís un calladís

d’ones blaves, per on volés ma nau feliç?

Com a un fat que somriu t’abandoní ma fe,

oh vent! i m’asseguí sota el velam inflat.

Tot d’una, com un vel amb què es cobrís el fat,

va entenebrir-me un son profund com el no-re;

de mi només vetllava, nua i ardent, ma fe.

I, per ventura, al llarg de l’onejant camí

l’abís guaitava sota cada alegre esqueixai;

s’esbatia l’ocell, com un pols de l’espai;

i el núvol gras, com altra nau feliç damunt mi,

vogava: un mateix vent ens dava a tots camí.

Jo dormia… No fores per mi, joia vivent,

no sotjàreu per mi, ulls foscos de la mort!

Em deixondí la mansa felicitat d’un port;

i hi vaig bastir ma casa de cara al vent, al vent!

…Son del freu, tu ets ara ma llibertat vivent.

.

[1918]

Primer llibre d’Estances

Carles Riba

.

.

.

.

.

A Cor delatat. Antologia poètica comentada de Carles Riba, a cura de Jordi Malé i Carles-Jordi Guardiola, el primer fa el següent comentari del poema de Riba que acabem de transcriure:

.

.

Aquest poema es basa en un episodi de l’Odissea d’Homer: el darrer viatge que va fer Ulisses des de l’illa de la princesa Nausica fins a la seva pàtria Ítaca, on l’esperava la seva esposa Penèlope. Ulisses, l’heroi de la vigilància, sempre a l’aguait dels perills, amatent a totes les dificultats que li sorgien al davant, més despert que els altres homes, realitza adormit, tanmateix, aquest darrer viatge que el retorna a la seva pàtria. L’heroi s’ajeu al pont del vaixell i, tot endormiscant-se, es deixa portar pel vent, abandonant-s’hi com a una força superior, com si una fe en alguna cosa el guiés en el seu viatge. Sense ell adonar-se’n, és l’amor el que ha domat la força del vent i ha determinat la direcció cap on bufa. Les ones que s’esqueixen contra la nau i els ocells i els núvols del cel que l’acompanyen reflecteixen la calma d’aquest darrer freu, d’aquest darrer pas (o calladís) pel mar. Fins que es despertarà ja arribat a terra; i hi construirà la seva casa de cara al vent, aquest vent guiat per l’amor que l’ha retornat a la pàtria.

Jordi Malé

.

.

.

Cor delatat. Antologia poètica comentada.

Carles Riba.

A cura de Jordi Malé i Carles-Jordi Guardiola.

Edicaula. Col·lecció Educació 62. Barcelona, 2010.

ISBN: 9788492672806

.

.

.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: