Inici > Ecos de l'Odissea > Enric S. Soldevila: Què en saps, tu, d’Ulisses?

Enric S. Soldevila: Què en saps, tu, d’Ulisses?

[PRÒLEG]

 

A tu Mediterrània, mar plàcida,

que banyes pobles i cultures ancestrals.

 

A tu, mar calma,

cantada per poetes

i que servires mil senyors

portadors d’inquietuds.

 

A tu, que acaricies continents

i reflecteixes les relíquies de la seva esplendor,

rica en saber,

pròdiga en conquestes-

 

A tu, espill de terres fèrtils

i illes plàcides.

 

A tiu, que ets blava i verda

i et corones d’escuma.

 

A tu, que has estat camí de navegants

i amagatall de monstres i sirenes.

 

A tu, que has tenyit la sal de sang

i guardes en el teu ventre

incommensurables tresors…

 

Cercant resposta certa en el misteri

et pregunto:

QUÈ EN SAPS, TU, D’ULISSES?

 

———————————————————————————–

 

PRIMERA PART

 

 

Quadre segon, PENÈLOPE.

A l’alt Empordà.

 

(Asseguda, teixint en un bastidor, hi ha LAIA.

Al seu costat, la fidel MARGARIDA)

 

LAIA: Encara són a baix?

MARGARIDA: Sí, el teu fill està parlant amb ells.

LAIA: Ja és la tercera vegada que vénen. ¿Què pretenen? Jo no sé on és Ulisses… Pero no desespero que pugui tornar un dia i que qua torni pugui explicar la raó de per què ha tardat tant. Oh, Margarida, sento debilitar-se les meves forces. Ells no volen que Ulisses torni, n’estic segura. El que volen és aprofitar-se de tot el que és seu i viure a esquena nostra mentre puguin. Gairebé em van donar un ultimátum. El vell Serra va ésser ben clar. Per ell Ulisses és mort. Només jo, fins a la majoria d’edat d’en Roger, puc conservar el patrimoni… Però davant la feblesa que per una tasca així pot tenir una dona, ell m’aconsella un nou casament. I va més lluny encara, em recomana com a futur espós el cràpula del seu fill. Queda clar que el qui està interessat a administrar les nostres terres és ell i només ell. Però,,,, ¿saps què li vaig contestar, jo, Margarida? Doncs que ho pensaria i que li donaria una resposta tan aviat com hagués acabat aquest tapís… Veus? (Somriu) Estic tan nerviosa que no em queda gens bé i hauré de tornar a desfer tot el que vaig fer ahir…

MARGARIDA (amb complicitat): És un tapís molt difícil, senyora, i que dóna molta feina…

LAIA: Cert, però et prometo que l’acabaré tan aviat com Ulisses torni.

(Fosc.)

 

 

Enric S. Soldevila.

Què en saps, tu, d’Ulisses?

Col·lecció El Galliner, 84

Els llibres de l’Escorpí / Teatre.

Edicions 62. Barcelona, 1984.

ISBN: 9788429722062

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: