…els troians avançaren brogint i xisclant com ocells, tal con s’alça pel cel l’esvalot estrident de les grues… Ilíada III, 1-9
.
.
.
.
.
.
.
Un cop arengades les tropes, cadascuna amb el seu cabdill, els troians avançaren brogint i xisclant com ocells, tal con s’alça pel cel l’esvalot estrident de les grues que, fugint del fred i la pluja immensa, volen grallant per damunt del corrent oceànic, portadores de mort i infortuni als homes pigmeus i anunciant-los a l’alba la funesta disputa. Els aqueus, d’altra banda, feien via en silenci, plens de coratge, i amb l’ànim ben disposat a donar-se ells amb ells bona ajuda.
Ilíada, III, 1-9
Traducció de Montserrat Ros i Ribas
.
.
.
.
Doncs després que amb els ducs s’hagueren dreçat els dos bàndols
com ocells els troians amb grans crits i xivarri avançaven,
com quan, pel cel, a ple aire, s’alça el grall de les grues
que, en fugir de l’hivern i de la pluja infinita,
volen, és clar, amb gran remor per entre els corrents oceànics,
i la parca de mort cap als homes pigmeus carretegen,
perquè, a l’alba, al davant hi duen maligna discòrdia.
Els aqueus progressaven, al seu torn, amb fúria muda,
delerosos de cor de prestar-se recíproc auxili..
Ilíada III, 1-9
Traducció de Manuel Balasch
.
.
.
.
Quan tots ells amb sos capdills s’han posat en ordre de catalla, ‘ls Troyans s’avansan fent gran cridoria i gran estrépit com xiscladoras aus. Aixís puja fins al cel lo crit gutural de las gruas que fugint de las geladas i de les grans plujas del ivern, volan per demunt de las corrents occeànicas, per portar entre ‘ls Pigmeos lo carnatge y la mort, transportant á través dels aires los combats crudels. Entretant los Grechs, lo pit replé de fúria, marxan silenciosos, resolt son esperit de donarse mútua ajuda.
Ilíada III, 1-9
Traducció de Conrad Roure
.
.
.
.
