Inici > Ecos de l'Odissea > “He navegat com Ulisses…”. Elegia VII. Elegies de Bierville, de Carles Riba

“He navegat com Ulisses…”. Elegia VII. Elegies de Bierville, de Carles Riba

Introducció:Carles Riba

Presentació a càrrec del propi Carles Riba de l’Elegia de Bierville VII, en l’acte celebrat a la Cúpula del Coliseum el 8 de febrer de 1956:

Enllaç: Aula Màrius Torres, Corpus Literari Digital. Presentació de l’Elegia VII. Carles Riba.

 

Transcripció:


VII


He navegat com Ulisses pel noble mar que separa,
amb un titànic somrís d’obediència a l’atzur,
l’illa de l’últim adéu, on es va inclinà’ el meu migdia,
i el necessari ponent, dolç d’una glòria sagnant.
Sobre la rosa dels astres, set vents, atònits deixaven
que n’exultés un de sol, el decretat del retorn.
Si el magnànim heroi dormí dins la popa segura
més profundament que per cap vi ni per mort,
és contat com els ulls dels reials mariners ho veieren:
l’interior treball, ell va saber-lo amb els déus,
pel que jo sé de mi. Oh! com era nua, com era
abandonada, la fe que a favor meu va lligar
els dos mons, que em volien, de banda i banda de l’ombra!
No atreta pel fi: ans virginal a un impuls
que em travessava d’enllà de la meva innombrable aventura
i de mes pròpies arrels; com dins el ventre vivent
l’ésser que s’hi perfà és tot ell creixença amb les pures
forces originals, i no és seu el destí
que l’amara i l’empeny, talment una puja d’antigues
aigües, fins que ha nascut i que ha plorat i que ha vist;
i és llavors solament que ja li convenen els nostres
mots despert adormit. Entre nosaltres humans,
déus! els mots són només per a entendre’ns i no per a entendre’ls:
són el començament, just un senyal del sentit.
Semblen precedir-nos camí del misteri i ens deixen
foscos davant d’un brocat, tristos a un eco que fuig.
Cal la secreta clau: un record que ve de vosaltres,
déus! i que no ens ateny fins que ja hem arribat;
tal comparança potser, que ens queia de sobte com una
pedra brillant a les mans, dura en sa freda virtut,
i que guardàvem amb altres banals, fins que som a la viva
sorra a la fi de la mar -¿repatriats o arribats?
¿Com ho diria, germans, si no sé si parlo amb vosaltres?
¿Ni us parlaria tan sols? Sóc en l’espera d’un déu.
Entre el silenci i el curt sospir d’una onada tranquil.la
—una marcada en el temps, per a mi sol en el temps
anterior a la nit— em serà de cop a la vora,
simple i juvenil, coneixedor sense esclat
per la mà, coneguda invisible sobre ma espatlla:
el meu déu parcial, que m’ha elegit per orgull
fins a la injustícia —dic jo. Em donarà per als altres
l’aire d’un mendicant que és pacient als portals.
Ell i jo sol sabrem quin tresor desarem, que jo duia:
no els diamants del crit i de la presa i del foc
(negra escuma, tu els tens): dels meus dies d’errà’ i de conèixer,
un sol dia he salvat: el que em salvava; i dins ell,
com les figures per gràcia escollides que omplen un somni,
el tan divers amor dels qui per mi, al meu pas,
pel que em donaven d’ells han esdevingut una mica
més el que eren; i tot el que en el freu he comprès.
Oh tresor, tan real que podria comptar-lo i triar-lo!
Mentre, però, no seré rei de ma última pau,
me’l guardaran  les Nimfes gentils que teixeixen amb lenta
trama de porpra i cristall els pertinaços ordits
dels invisibles corrents, dins l’obac obrador subterrani
on l’abella de l’erm va, esmunyedissa, a fe’ el rusc.
Ítaca, regne petit, conec la cova profunda!
Olivereda amunt, fora camí, en el rocall;
closa i subtil com l’hora d’un sol pensament, per a entrar-hi
calen un front humil sota la llinda i un salt.

 

Carles Riba

Elegies de Bierville, 1943

 

El mateix episodi de l’Odissea, el darrer viatge d’Ulisses, des de l’illa dels feacis fins a la seva Ítaca, l’evoca també Riba a “El darrer freu“.


  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. 12/03/2011 a les 4:32 PM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: