Arxius

Archive for Abril de 2011

Valentí Puig: “…pernoctar a Troia mentre Aquil·les encalçava Hèctor…” (Altes valls)

.

.

Ésser-hi

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949)

.

Ser a Roma quan Sant Pau parlava als gentils,

veure aixecar-se per primer cop l’artefacte dels Wright,

potejar el fang de Gettysburg quan parlava Lincoln,

pernoctar a Troia mentre Aquil·les encalçava Hèctor,

guiar el pas cec de Milton quan tornà la monarquia,

ser-hi quan arribà l’any mil i el món no va immutar-se,

passar l’estret de Magallanes i entrar al Berlín vençut:

ser un privilegiat de Déu a la barra del bar Joe’s.

.

Valentí Puig

Criminals i estadistes

Altes valls

.

Dama irreprensible

.

El teu hàbitat és la traïció, fins i tot amb les perruqueres.

Tens per instints adquirir, posseïr, dominar. Destruir

marits, escripturar herències, oblidar-te de visitar

els teus tres fills als internats d’ordes menors.

T’entreté veure els amants fent ràfting per torrents

d’aflicció. Pots entregar-te sense mai ser de ningú.

Figura! Puta fina. La nostra Heleneta de Troia.

.

Valentí Puig

Belle dame

Altes valls

.

.

Valentí Puig.

Altes valls

Els llibres de Óssa Menor, 316

Edicions Proa. Barcelona, 2010.

ISBN: 9788475881836

.

.

Ulisses i Calipso a la platja. Consells d’Ovidi a “L’art d’estimar”: “… fia’t poc de la bellesa fal·laç i tingues alguna cosa més que el teu cos.”

.

.

Ovidi - Werner

Publius Ovidius Naso (Ovidi), per Anton von Werner

Per ser estimat, sigues amable. I això no t’ho donarà la teva cara o simplement la teva bellesa. Encara que fossis Nireu, que va ser estimat per l’antic Homer, o el jove Hilas, raptat cruelment per les Nàiades, si vols posseir la teva estimada i no sorprendre’t de ser abandonat, has d’afegir el talent de l’esperit als béns del cos. La bellesa és un bé fràgil, dismunueix segons van passant els anys i ella mateixa es consumeix amb el pas del temps. Ni les violetes ni els lliris mig oberts floreixen sempre i, en perdre’s la rosa, queda la punxeguda espina. Ja t’arribaran els cabells blancs, home ara bell;  ja et vindran les arrugues que solcaran el teu cos. Prepara’t un esperit que duri i ajunta’l a la bellesa: només aquest roman fins a la darrera pira funerària. I posa no poca atenció a cultivar la teva ment amb les arts liberals i a aprendre les dues llengües.

Ulisses no era bell, però era eloqüent, i per això va turmentar amb l’amor les deesses dels mars. Oh, quantes vegades Calipso es va queixar que ell marxés, i li va dir que les aigües no eren favorables al seu rem! Ella li demanava sense parar que li expliqués la caiguda de Troia, i ell solia narrar-li moltes vegades el mateix fet de manera diferent. S’havien aplegat a la platja. Allí la bella Calipso també va reclamar saber el cruel destí del cabdill odrisi. Ell, amb una petita vara (car casualment portava una vara), traça sobre la sorra espessa el dibuix que li demana. «Això és Troia», diu (i dibuixa les muralles a la sorra). «Aquí tens el Simois. Imagina’t que aquest és el meu campament. Hi havia una plana (i dibuixa la plana) que vam omplir de sang amb la mort de Doló, que desitjava, espiant-los, els cavalls hemonis. Allí hi havia les tendes del sitoni Resos; per aquí vaig tornar de nit sobre els cavalls robats» i dibuixava moltes coses quan de sobte les onades es van endur Pèrgam i el campament de Resos junt amb el su cabdill. Aleshores la deessa diu: «Veus quants noms han destruiït aquestes onades que tu creus fiables per al teu viatge?».

Doncs tu, siguis qui siguis, fia’t poc de la bellesa fal·laç i tingues alguna cosa més que el teu cos. És, sobretot, la tolerància intel·ligent el que atrau els sentiments. La severitat només crea odi i guerres cruels. Odiem l’esparver perquè sempre viu entre armes, i els llops que acostumen a atacar els esfereïts ramats. A l’oreneta, en canvi, com que és mansa, no li posen trampes els homes […]

.

Ovidi

L’art d’estimar. Llibre II.

Traducció de Teresa Puig.

.

.

L'art d'estimarOvidi. L’art d’estimar

Introducció, traducció i notes de Teresa Puig

L’esparver clàssic, 39

Edicions de La Magrana. Barcelona, 2000

ISBN: 9788482642611

.

.

.


Una visió moderna d’Helena, la “Hélène” d’Apollinaire

HÉLÈNE

.

.

.

Guillaume Apollinaire (Roma, 26 d'agost de 1880 - París, 9 de novembre de 1918)

Sur toi Hélène souvent mon rêve rêva
Tes beaux seins fléchissaient quand Pâris t’enleva
Et savais-tu combien d’hommes avaient tes lèvres
Baisé depuis Thésée jusqu’au gardeur de chèvres

Tu étais belle encor toujours tu le seras
Et les dieux et les rois pour toi firent la guerre
Car ton corps était nu et blanc comme ton père
Le cygne amoureux qui jamais ne chantera

Si ton corps toujours nu exercé à la lutte
Inspirait l’amour Hélène fille d’un dieu
Les hymens sans flambeau ni joueuse de flûte
Nombreux qui aux matins cernaient de bleu tes yeux

Avaient avec les ans que n’avouent pas les femmes
Fait souffrir ton visage et tes lèvres fanés
Mais tes grands yeux étaient encor jeunes ô dame
Et le fard sur tes joues recouvrait les années

Mais tu n’étais point vieille et tu dois vivre encore
En quelque bourg de Grèce belle comme alors
Tu n’étais pas plus belle quand te dépucela
Le vainqueur de brigands Thésée qui te vola

Quand on entend la femelle de l’alcyon
Chanter la mort est proche et pour vivre en nos rêves
Immortelle et belle Hélène ô tentation
Bouche-toi les oreilles ô vieille aux douces lèvres

Quand te nomme un héros tous les hommes se lèvent
Hélène ô liberté ô révolutions

.
Guillaume Apollinaire.

Le guetteur mélancolique

Penèlope posa a prova Ulisses. “Un escolio”, de Jorge Luis Borges

.

.

I al seu torn li digué la molt discreta Penèlope:

—Home estrany, no és pas que em faci valer ni et desdenyi

ni que massa m’admiri: prou bé recordo com eres 

quan d’Ítaca vas partí’ en un vaixell de llarga remada.

Doncs obeeix i prepara-li un llit massís, Euriclea,

dins la sòlida cambra: vull di’ el que en persona va fer-se;

tot ben parat, amb pells i abrigalls i tapissos brillosos.

Deia ella, provant el su marit; però Ulisses,

genegant sota el feix, digué a l’esposa fiada:

—Dona, el que has dit certament és una paraula aflictiva.

¿I qui m’ha tret de lloc el meu llit? Seria difícil,

àdhuc pel més expert, si un déu mateix no venia,

que fàcilment, volent-ho, podrà canviar-lo d’estatge.

Ara, mortal, no en viu cap, ni que estigui ple de jovença,

que en un no re el sollevés, car hi ha una marca secreta

en el treball d’aquest llit: vaig maldar-hi jo, sense ajuda.

Dins el recinte creixia un oliu de fulla estirada,

alt i esponerós, cepat com una columna.

Doncs a l’entorn hi vaig fer la cambra, fins a enllestir-la,

tota amb cantals espessos i ben sostrada per sobre

i vaig posar-hi uns batents reforçats, que cloïen ben justos.

Fou llavors que vaig tondre l’oliu de la fulla estirada

i, ja tallat, vaig polir d’arrel la soca amb el bronze,

bé i amb un gran art, i vaig adreçar-la a llinyola,

convertint-la en un petge, i vaig tot clavillar-ho a barrina.

I, començant per aquest, vaig muntar-hi el llit i, en tenir-lo

llest, vaig anar -lo incrustant de plata i d’or i de vori.

I vaig estendre-hi cingles d’un cuiro vermell que fulgia.

Veus que t’he palesat el nostre senyal; però ignoro,

dona, si el nostre llit continua ferm o si algú ja

l’ha canviat de lloc, tallant l’olivera per sota.

Tal digué; i a ella genolls i cor li falliren,

reconeixent els senyals que donava, tan sòlids, Ulisses;

i esclafint de plorar, corregué cap a ell i, tirant-li 

tots dos braços al coll, va besar-li el cap …

.

Odissea, XXIII.

Traducció de Carles Riba

.

.

.

UN ESCOLIO

.

.

Al cabo de veinte años de trabajos y de estraña aventura, Ulises hijo de Laertes vuelve a su Itaca. Con la espada de hierro y con el arco ejecuta la debida venganza. Atónita hasta el miedo, Penélope no se atreve a reconocerlo y alude, para probarlo, a un secreto que comparten los dos, y sólo los dos: el de su tálamo común, que ninguno de los mortales puede mover, porque el olivo con que fue labrado lo ata a la tierra. Tal es la historia que se lee en el libro vigésimo tercero de la Odisea.

Homero no ignoraba que las cosas deben decirse de manera indirecta. Tampoco lo ignoraban sus griegos, cuyo lenguaje natural era el mito. La fábula del tálamo que es un árbol es una suerte de metáfora. La reina supo que el desconocido era el rey cuando se vio en sus ojos, cuando sintió en su amor que la encontraba el amor de Ulises.

.

Jorge Luis Borges

Historia de la noche (1977)

.

.

.

L’Ulisses de Carles Duarte

ULISSES

.

.

Carles Duarte

Carles Duarte (Barcelona, 1959)

Sóc Ulisses 
i reprenc el seu viatge, 
encarno els seus somnis.
.
Ressegueixo les costes,
en el camí del Sol cap al ponent,
exploro els mars d’Hespèria,
travesso la mar Roja fins a atènyer l’Índia,
cerco arreu esguards on descobrir-me,
on ser de nou enllà de mi.
.
Navego nits
seguint rutes d’estrelles,
em bec la vida
a blaus glops d’aventura,
vestint de llum la meva pell de terra,
els ulls ferits de tanta claredat,
d’aquest silenci on llisquen les onades 
com un plany infinit sense consol,
com un cant de vida consumant-se.
.
Sóc Ulisses
i torno amb ell al tacte de la sal.
.
Tremola el gest
davant del vent salvatge.
.
I ens desafia la tempesta,
que impregna l’aire
amb la incessant mirada de la mort.
.
Penso en Arvad,
la ciutat dels meus pares,
illa i recer d’estesos horitzons,
la casa,
olor de mar,
on dormen els meus ulls
tot i que jegui enmig de les onades
o en unes terres que el meu cos ignorava.
.
La vida és descoberta
i és retorn,
i el mar hi entra
per totes les clivelles.
.

.

Carles Duarte Montserrat

.

.

L’il·lustrador Joma recreant la Ilíada. Enregistrament ofert per Margalida Capellà.

L’il·lustrador Josep Maria Rius, Joma, ens ofereix cada setmana, al Magazine de La Vanguardia, la seva recreació dels successius passatges de La Ilíada. Anteriorment va fer-ho, a la mateixa publicació, respecte a l‘Odissea. És una autèntica joia que desitgem que algun dia prengui la forma de llibre.

Una mostra

.

La novetat és que, en el seu sempre molt interessant bloc El fil de les Clàssiques Margalida Capellà ens ofereix una exclusiva: Una filmació del procés artístic de Joma, que veiem com crea una de les referides il·lustracions o reinterpretacions gràfiques de La Ilíada.

.

Us invitem a veure-ho: 

La Ilíada recreada per Joma, procés de creació d’una imatge a l’estudi de l’artista

.

Per altra banda, en el Bloc de Joma hi podeu veure la il·lustració resultant:  En temps d’Homer

.

El recull de les il·lustracions ja publicades, per altra banda, el podeu trobar a La Vanguardia: Ilustradores: Espacio Joma.

L’«Helena de Troia» de Jorge Brotons i l’Escola Taller Xalest

.

.

A la ciutat de Troia hi havia un Príncep molt jove i aventurer que es deia Paris. El Paris cansat d’estar sempre a palau un bon dia va decidir agafar un vaixell per anar a conèixer Esparta, la ciutat rival.

Quan va ser a Esparta, es va dirigir cap al palau del Rei Tíndar i, caminant, es va trobar l’Helena que passejava tota sola fora dels seus jardins. Amagat darrere un arbre la va estar vigilant, i com més la mirava més guapa la trobava.


.

.


Mentre Ulisses es preparava per marxar, pensava en la seva dona i el seu fill. Ben lluny d’allà ella el seguia esperant i per entretenir-se continuava teixint la seva bufanda. Feia de dia i desfeia de nit, i així anava veient passar els dies, els mesos i, fins i tor, els anys.

El viatge de tornada d’Ulisses seria llarg molt llarg. Encara havien de passar moltes aventures.

.

.

“Els dibuixos d’aquest conte han estat realitzats per l’Escola Taller Xalest, que atén alumnes amb necessitats educatives especials.”

.

.

xalest escola taller

.

L’Escola Taller Xalest, segons el seu lloc web:

.

Xalest: centre d’Educació Especial en el nivell d’Educació Secundària Obligatòria Modificada.

El bagatge educatiu de Xalest s’inicia l’any 1983 com a taller artesanal donant resposta complementària als alumnes amb dificultats
d’aprenentatge i d’integració social. L’any 1992 el Departament  d’educació l’autoritza com a centre escolar en el nivell de Formació Professional Adaptada. 

Des de llavors, atenem el nivell d’educació secundària modificada orientat a nois i noies que després de cursar l’educació bàsica tenen dificultats per seguir l’escolaritat en l’entorn ordinari. 

Xalest és un centre de la ciutat de Sabadell amb una trajectòria consolidada i reconeguda, que basa la seva línia de treball sobre els  principis de dignitat personal i qualitat professional.

.

Jorge Brotons Navarro, és un poeta i pintor nascut a Petrer, Alacant, el 1965.

 Bloc: http://jorgebrotons.wordpress.com/bio/

.

.