Inici > Ecos de l'Odissea > Penèlope i les Sirenes a Macondo. L’Odissea i Cien años de soledad.

Penèlope i les Sirenes a Macondo. L’Odissea i Cien años de soledad.

.

.

.

EL SUDARI DE PENÈLOPE / AMARANTA

.

[Penèlope] va fer dreçà’ un gran ordit al casal i teixia una tela

lleu i fora de mida, i llavors de vegades ens deia:

Penelope and the suitors. J. W. WATERHOUSE

«Joves que em preteneu, ja que és mort Ulisses diví,

tot i que el meu casament us apressa, vulgueu esperar-vos

que el llenç acabi –no fos que els fils en va se’m perdessin:

és per amortallar l’heroi Laertes, el dia

que l’atueixi el mal fat de la mort que en dol ens aplana;

perquè cap dona aquea no pugui blasmar-me pel poble,

si jeia sense mortalla un baró de tanta riquesa».

Tal ella deia, i el cor generós se’ns deixava convèncer.

I ella de dia teixia aquell gran ordit i aleshores,

cada nit, quan havien posat els flamalls, ho desfeia.

Odissea II

Traducció de Carles Riba

.

.


Amaranta tejía su mortaja. […] Amaranta parecía llevar en la frente la cruz de la virginidad. En realidad la llevaba en la mano, en la venda negra que no se quitaba ni para dormir, y que ella misma lavaba y planchaba. La vida se le iba en bordar el sudario. Se hubiera dicho que bordaba durante el día y desbordaba en la noche, y no con la esperanza de derrotar en esa forma la soledad, sino todo lo contrario para sustentarla.

Cien años de soledad

Gabriel García Márquez

.

.

.

LES ENCISADORES SIRENES / ELS CETACIS DE GRANS MAMELLES

.

Arribaràs de primer a les Sirenes, que encisen

tots els humans, quisvulla que siquin que arriben a elles.

The Sirens and Ulysses. WILLIAM ETTY

Qui per follia amaina i al so de la veu dóna orella

de les Sirenes, ja mai la muller ni els fills criatures

no el sortiran a rebre, tornant a casa, joiosos:

no, les Sirenes l’encisen amb llur cançó prima i clara,

des del punt on s’estan; i entorn blanqueja una rima

d’ossos de gent que es corromp; i la pell que els cobreix va enxiquint-se.

Odissea XII

Traducció de Carles Riba

.

.


Al sur estaban los pantanos, cubiertos de una eterna nata vegetal, y el vasto universo de la ciénaga grande, que según testimonio de los gitanos carecía de límites. La ciénaga grande se confundía al occidente con una extensión acuática sin horizontes, donde había cetáceos de piel delicada con cabeza y torso de mujer, que perdían a los navegantes con el hechizo de sus tetas descomunales.

Cien años de soledad

Gabriel García Márquez

.

.

.

Gabriel García Márquez

Cien años de soledad

Ed. Argos Vergara. Barcelona, 1979.

ISBN: 8470176811

.

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: