Inici > Ecos de l'Odissea > Ulisses i Calipso a la platja. Consells d’Ovidi a “L’art d’estimar”: “… fia’t poc de la bellesa fal·laç i tingues alguna cosa més que el teu cos.”

Ulisses i Calipso a la platja. Consells d’Ovidi a “L’art d’estimar”: “… fia’t poc de la bellesa fal·laç i tingues alguna cosa més que el teu cos.”

.

.

Ovidi - Werner

Publius Ovidius Naso (Ovidi), per Anton von Werner

Per ser estimat, sigues amable. I això no t’ho donarà la teva cara o simplement la teva bellesa. Encara que fossis Nireu, que va ser estimat per l’antic Homer, o el jove Hilas, raptat cruelment per les Nàiades, si vols posseir la teva estimada i no sorprendre’t de ser abandonat, has d’afegir el talent de l’esperit als béns del cos. La bellesa és un bé fràgil, dismunueix segons van passant els anys i ella mateixa es consumeix amb el pas del temps. Ni les violetes ni els lliris mig oberts floreixen sempre i, en perdre’s la rosa, queda la punxeguda espina. Ja t’arribaran els cabells blancs, home ara bell;  ja et vindran les arrugues que solcaran el teu cos. Prepara’t un esperit que duri i ajunta’l a la bellesa: només aquest roman fins a la darrera pira funerària. I posa no poca atenció a cultivar la teva ment amb les arts liberals i a aprendre les dues llengües.

Ulisses no era bell, però era eloqüent, i per això va turmentar amb l’amor les deesses dels mars. Oh, quantes vegades Calipso es va queixar que ell marxés, i li va dir que les aigües no eren favorables al seu rem! Ella li demanava sense parar que li expliqués la caiguda de Troia, i ell solia narrar-li moltes vegades el mateix fet de manera diferent. S’havien aplegat a la platja. Allí la bella Calipso també va reclamar saber el cruel destí del cabdill odrisi. Ell, amb una petita vara (car casualment portava una vara), traça sobre la sorra espessa el dibuix que li demana. «Això és Troia», diu (i dibuixa les muralles a la sorra). «Aquí tens el Simois. Imagina’t que aquest és el meu campament. Hi havia una plana (i dibuixa la plana) que vam omplir de sang amb la mort de Doló, que desitjava, espiant-los, els cavalls hemonis. Allí hi havia les tendes del sitoni Resos; per aquí vaig tornar de nit sobre els cavalls robats» i dibuixava moltes coses quan de sobte les onades es van endur Pèrgam i el campament de Resos junt amb el su cabdill. Aleshores la deessa diu: «Veus quants noms han destruiït aquestes onades que tu creus fiables per al teu viatge?».

Doncs tu, siguis qui siguis, fia’t poc de la bellesa fal·laç i tingues alguna cosa més que el teu cos. És, sobretot, la tolerància intel·ligent el que atrau els sentiments. La severitat només crea odi i guerres cruels. Odiem l’esparver perquè sempre viu entre armes, i els llops que acostumen a atacar els esfereïts ramats. A l’oreneta, en canvi, com que és mansa, no li posen trampes els homes […]

.

Ovidi

L’art d’estimar. Llibre II.

Traducció de Teresa Puig.

.

.

L'art d'estimarOvidi. L’art d’estimar

Introducció, traducció i notes de Teresa Puig

L’esparver clàssic, 39

Edicions de La Magrana. Barcelona, 2000

ISBN: 9788482642611

.

.

.


  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: