Inici > Ecos de la Ilíada > Josep Barceló, el mestre que va ser poeta, canta didàcticament la Ilíada. “Empúries. Poema didascàlic”.

Josep Barceló, el mestre que va ser poeta, canta didàcticament la Ilíada. “Empúries. Poema didascàlic”.

.

.

TARDA DE PLUJA

.

(fragment)

.

[…]

—Llavors, Patrocle, el casc, llança i cuirassa

i escut li pren i el seu carro de guerra

que guia Automedont, l’expert auriga.

En veure l’espurneig d’aquelles armes,

pel sol batudes amb sos raigs aurífics,

fins les muralles, els troians reculen,

puix creuen que els ataca el gran Aquil·les.

I entrebanquen, els morts, arreu, els passos.

Solament, un troià, la cara, els planta.

És l’ardit Sarpedó. Contra Patrocle

tira la llança. Brunzidora, dóna

al cos d’un dels cavalls dels tres que tiren

el carro impetuós i lleugeríssim.

L’auriga baixa i, amb prestesa, talla

del cavall mort el corretjam. Les regnes

dels altres dos, empunya. S’encabriden

en veure a terra el seu company de curses.

Mort Sarpedó, entorn del seu cadàver,

els troians es redrecen i Patrocle,

amb la llança potent del gran Aquil·les,

fereix i mata. Mes en va capola

guerrers i més guerrers. És una dalla

que amb ample rem un segador braceja

i les messes arrasa. Força oculta

vetllava pels troians. Amb gosadia,

l’amic d’Aquil·les, per tres cops, intenta,

per les ingents muralles, enfilar-se.

Apol·lo, cada cop, enrera el torna

i a la quarta vegada dur el commina:

—Enrera, prou! No vol que caigui Troia,

el destí. Fes-te enrera, no batallis.

Ton esforç i el d’Aquil·les són debades!—

Amb son carro de guerra, llança’s Hèctor

en veure les destrosses que Patrocle

ha fet als seus guerrers, contra i amb fúria

dels grecs victoriosos. Una pedra

enormement feixuga li és tirada,

amb braó, per Patrocle. Cau l’auriga

del carro, mes il·lès, Hèctor es queda

i envesteix, ara a peu, amb traces noves.

Lluiten els dos herois. És una lluita

amb udols de tempesta que trosseja

la brancada dels arbres centenaris.

Amb la llança aquil·lina, són nou vides

les que Patrocle occeix cada vegada

que furiós l’enfila amb ira cega.

Però una boira espessa, tot de sobte,

Apol·lo li espargeix i dins la brega

traïa els grecs, llavors victoriosos,

i colpeja Patrocle fent-li caure

el casc bronzí; la llança li esmicola

i l’invencible escut per terra roda.

Amb l’atac no previst, la passa atura,

el cor li falla i, com perduda l’esma,

és lleó del desert que el pren la febre.

I una llança enemiga lleu el fibla

al damunt de l’espatlla sens clavar-s’hi.

Hèctor se’n val. Llavors, dóna llançada

i cau Patrocle al sòl amb gran estrèpit

com hauria caigut una ingent torre.

I exclama Hèctor encegat per l’odi:

—Dels voltors, el teu cos, serà la menja!—

I replica el morent amb la veu dèbil:

—No m’has vençut pas tu, valerós Hèctor.

Els déus m’han pres la vida. Jo podia

a vint més braus que tu, abatre i vèncer.

Poc temps ara viuràs. La mort et sotja.—

En el mateix instant, amb mantell negre,

la mort l’embolcallava impiadosa.

[…]

.

Josep Barceló i Matas

.

.

..

.

Sobre Josep Barceló i Matas (La Bisbal, 1873 – Barcelona, 1963), pedagog, i la seva faceta poètica, ens remetem a l’article de Xavier Cortadellas “Josep Barceló i Matas. El mestre que va ser poeta.”, publicat a la Revista de Girona (229), el març-abril de 2005.

 .

..

.

.

.

J. Barceló i Matas

Empúries

Poema didascàlic

Barcelona, 1959

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: