Inici > Ecos de l'Odissea > «Ulisses», de Josep Alsina i Clota

«Ulisses», de Josep Alsina i Clota

.

.

.

Prèvia:

.

El paper de Josep Alsina i Clota en la Universitat de Barcelona de la postguerra:

.

Acabada la Guerra Civil, el brillant planter d’intel·lectuals de la Universitat republicana fou implacablement anorreat i dispersat. En el terreny del grec, el buit fou cobert per un clergue addicte al Règim, Sebastián Cirac Estopañán, que havia fet estudis a Múnic durant els anys trenta. Els seus manuals de gramàtica (inspirats, i sovint copiats literalment, dels grans textos alemanys i francesos) no deixaren de fer servei; i tenia certs coneixements de bizantinística. Humanistes de més entitat, com Jaume Berenguer i Amenós, Eduard Valentí i Fiol, Santiago Olives i Canals, Pere Pericay, etcètera, trobaren refugi en els Instituts d’Ensenyament Mitjà, aleshores d’un nivell molt apreciable. Però fou el doctor Josep Alsina i Clota (1926-1993) qui, des de la desolació de la postguerra, va fer ressuscitar el grec a la Universitat de Barcelona — amb l’ajut d’alguns d’aquells professors (Berenguer, Valentí i Pericay; també el pare J. Vives, jesuïta), que hi pogueren fer algunes classes a partir dels anys 60. Altra vegada, com en temps de Bergnes de les Cases, per bé que d’una manera diferent, calia començar pràcticament de zero. Josep Alsina, nascut a Ripoll, autodidacta, personalitat vehement i contradictòria (les seves memòries, no exemptes d’inexactituds, tenen malgrat tot un gran valor per a comprendre el clima de l’època), dissenyà, i tracta de realitzar, almenys en part, un programa molt ambiciós de modernització dels estudis de Grec a la Universitat. La seva Literatura griega: Contenidos, Problemas y Métodos (Barcelona, Ariel, 1967; amb la col·laboració de C. Miralles) ha ensenyat a llegir una sèrie d’autors grecs a moltíssimes generacions d’estudiants de la Península i d’Amèrica Llatina. Alsina deixà una obra científica copiosa, per bé que dispersa i eclèctica; tanmateix, el seu impacte fonamental radicà en l’àmbit de la docència. No és cap exageració afirmar que tots els qui actualment ensenyen grec a les Universitats catalanes han estat deixebles directes seus, o bé deixebles de deixebles; les excepcions es poden comptar amb els dits d’una sola mà. Ombres i llum d’una personalitat que l’ancoratge radical en el seu temps convertí en irrepetible.

.

Extret de: Breu història dels estudis de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Grega. Universitat de Barcelona.

.

.

.

ULISSES

.

.

Amunt i avall camines per la platja

d’Ítaca, noble Ulisses, amb la vista

fixada en l’infinit, on cel i terra

es confonen. Ja ets vell. Ja no ets el

jove explorador de terres misterioses

que amb els seus ginys aconseguia sempre

vèncer tots els obstacles que et posaven

monstres i déus. La teva vida és ara

sols un munt de records i de recança.

.

Te’n recordes de Circe? ¿I les anyades

passades amb Calipso en aquella illa

on et creies un déu i quasi ho eres?

.

“Oh, sí, que me’n recordo. Com un somni

ha estat la meva vida. Prô em recordo

sobretot de la dolça princeseta

que va inspirar-me aquell amor tan tendre

i tan pregon que encara el pit m’emplena.

Com he pensat en tu, dolça Nausica,

des d’aquell jorn en què vam separar-nos!

Tu ho eres tot per mi. Per tu jo hauria

abandonat la ruta que em portava

devers la meva llar on fill i esposa

m’esperaven un any darrere l’altre…

No ho puc pas amagar: t’estimo encara,

t’he d’estimar mentre el meu cor bategui,

com sempre t’he estimat… I fa tants anys!

Te’n recordes? Si jo era un noi, a penes,

i el teu amor em va regar, i, tot d’una

vaig créixer, em vaig fer gran, vaig fer-me un home.

.

De tu vaig aprendre què és la vida,

i què és el sofriment, i què és la joia,

per què canten les aus en primavera

i per què és trist l’hivern, i perquè ploren

els infants a la nit lluny de la mare…

I he plorat tant perquè tu no venies,

i he estat feliç perquè eres vora meu,

i he desitjat la mort perquè no et veia,

i he volgut viure sols per l’amor teu!

I fa tants anys, i encara dintre crema

la flama d’un amor que no es marceix.

Amor fet de records i de puresa

que no s’apagarà ja mai més…

No ho puc pas amagar, no hi puc fer res”.

.

I Ulisses, aleshores, amb la vista

fixada en l’horitzó, va imaginant-se,

pobre foll, una vida al costat d’ella.

.

Josep Alsina 

,

,

In memoriam Carles Riba (1959-1969)

Institut d’Estudis Hel·lènics

Departament de Filologia Catalana

Editorial Ariel.

Barcelona, 1973

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: