Inici > Ecos de l'Odissea > Susanna Rafart. Ítaca a «Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge»

Susanna Rafart. Ítaca a «Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge»

.

.

 

Susanna Rafart (Ripoll, 1962)

‘Un cor grec’ de Susanna Rafart pren com a inspiració el Creuer d’estudiants universitaris pel Mediterrani de 1933. Va ser un projecte educatiu sense precedents i mai repetit que va aplegar molts catedràtics, professors i els millors joves estudiants del moment, entre els quals Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gonzalo Menéndez-Pidal o Jaume Vicens Vives. El viatge va recórrer els llocs més rellevants de la civilització europea. Prenent-lo com a centre, símbol i inspiració, Susanna Rafart recrea i revisita part de l’itinerari d’aquest viatge per Grècia. Connectat amb la millor tradició assagística de pensaments i idees, ‘Un cor grec’ convida a la reflexió pausada a la vegada que ens transporta a l’escenari que recull l’aroma de la nostra cultura.
.
De la promoció editorial.

.

.

.

.

Ítaca. Més coses concretes

.

…..Ens hi hem perdut buscant-la. Potser no dormíem, però el dia no era clar i repetíem un vers de Joseph Brodsky: «In the new life, a cloud is better than the bright sun». Avui el sol no brilla a Ítaca perquè la pàtria que busquem és dispersa i informe. Ja Sòfocles, en referir-se a Ulisses al seu Filoctet, parla d’ell com a «cefaloni» i en la Ilíada aquest adjectiu correspon als habitants de tres illes, Cefalònia, Zakintos i Ítaca.

…..Ítaca és el nom únic, el primer topònim que obre el gènere de les cartes, cartes a Penèlope, cartes a Telèmac, des dels antics fins a Brodsky. Ítaca és el fus des del qual segueixen les paraules de l’absència i del retorn. Vathi i Kioni són menudes viles clarissimes sobre l’aigua, al peu d’unes muntanyes que cauen al mar.  I no hi ha cavalls, perquè el fill d’Ulisses no els acceptà de Menelaos, en no tenir la seva terra prades. Ítaca és cabrera, diu Telèmac. Tampoc nosaltres no podem voler cap present d’Ítaca, ni les sandàlies s’han d’endur les seves sorres, perquè els nostres rellotges no poden contenir tantes estones de conversa, ni el rodolar dels cràters que s’han perdut sota les ones. Més val un núvol sobre el mar com una ofrena efímera.

…..Pensem, tanmateix, en trepitjar-la, trobar-hi gent del nostre temps. Hi arribem i ningú no ens reconeix.

.

.

Susanna Rafart

.

.

Susanna Rafart

Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge

Angle editorial.

Barcelona, 2006.

ISBN: 9788496521230

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: