Inici > Ecos de l'Odissea > Textos de Bizanzi en català: «La flor de Porfira». Homer a les Històries de Teofilacte Simocatta

Textos de Bizanzi en català: «La flor de Porfira». Homer a les Històries de Teofilacte Simocatta

.

.

.

Des de fa uns mesos, la “xarxa” ens ofereix un nou luxe: poder llegir textos de la literatura de Bizanzi en català. Estem, doncs, d’enhorabona. Qui ho fa possible és Stefano Sanfilippo, amb el seu blog La flor de Porfira, on hi inclou les seves traduccions de textos d’escriptors de Bizanci inèdits en català. 

.

A tall de presentació, ens permetem extreure del referit blog i reproduïr aquí un fragment de la traducció d’un fragment del pròleg de les  Històries, de Teofilacte Simocatta, on aquest fa referència a Homer i l’Odissea:

.

.

[…] per a les ànimes inquietes no hi ha res més atractiu que la història, i per provar-ho n’hi ha prou amb un passatge de l’obra d’Homer. El fill de Laertes, tan bon punt va ser llançat a la riba pel vaivé de les ones del mar era acollit a la cort del rei Alcinoo. Odisseu va ser tractat amb gran amabilitat: nu i esgotat pel naufragi com estava, el vestiren amb la millor túnica i li va ser concedit l’honor de compartir taula amb el rei. Bé, aquell estranger disposà de la llibertat de paraula i de l’oportunitat de narrar històries i la narració agradà tant als Feacis que deixaren estar la beguda: aquell banquet els semblava més aviat un teatre; pararen l’oïda, embadalits mirant aquell home, i no es cansaren per la llarga durada de la història. Amb tot, les mirades eren melancòliques durant la major part de la narració, amb l’audiència atrapada pel sentiment d’aquelles enormes peripècies; les oïdes eren quelcom de voraç i insaciable, escoltant un extraordinari relat.

Per això no és estrany doncs que els poetes hagin estat els primers a fer-se una gran reputació per l’erudició. Perquè atrapaven les ànimes dels homes, deleroses d’aprendre, sempre plenes d’amor per al coneixement i assedegades d’històries insòlites; per elles fabricaven uns mites, afegien la paraula a la imatge, maquillaven l’engany amb el ritme, i amb uns versos com brodats i plens d’encant, adornaven la trampa. La seva seducció era tan fort, que se’ls considerava uns teòlegs, i que els déus estaven a prop seu, i a través seu il·luminaven els homes sobre les seves essències, tant si vivien en la bona o en la mala sort.
.
.
Teofilacte Simocatta
Històries
Traducció al català de Stefano Sanfilippo
Extret del blog La flor de Porfira
.
.
.

.
.
.
  1. 05/10/2011 a les 9:13 PM

    Certament, el blog La flor de Porfira és més que un luxe. És un treball exquisit i valuosíssim. Cal animar el seu autor a perseverar.

  2. Stefano Sanfilippo
    06/10/2011 a les 11:47 AM

    Moltes gràcies! No crec merèixer això.

    Però, com que, al cap i a la fi, estic treballant en un “forat negre”, el de la cultura bizantina, si hauré despertat en algú una mica d’interès per alguna de les joies que es troben amagades en aquella literatura (que n’hi ha, i de molta vàlua), hauré assolit l’objectiu.

  3. 06/10/2011 a les 3:00 PM

    Insisteixo, és un luxe per a la nostra cultura, i t’encoratgem a seguir, i a que deixi de ser un “forat negre”.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: