Inici > Grècia a Catalunya > Les paraules alades, de Narcís Comadira

Les paraules alades, de Narcís Comadira

.

.

..

i,  fent sentir la veu,  li digué paraules alades

HOMER.

.

.

.

De Grècies n’hi ha moltes. Cada època i cada país tenen la seva perquè tothom fa servir la civilització grega, les seves arts i el seu pensament tal com els entén i tal com li convé per a les seves necessitats. Catalunya, això que en termes vagues en diem la cultura catalana, és a dir la cultura que es fa i gravita a l’entorn de la llengua catalana, també ha passat, en la seva modernitat, des de la Renaixença fins a les escorrialles del neonoucentisme i encara més endavant, aquesta sembla que irrenunciable febre grega. Des d’Aribau fins a Riba, Grècia ressona en la literatura catalana, amb més o menys intensitat. Des de Damià Campeny a Enric Casanovas, la deixa del geni grec batega carnalment a cor del marbre, des de Francesc Cerdà a Joaquim Torres García, els motius grecs prenen formes diferents. Grècia sempre és viva. A vegades s’amaga, però sempre torna.

Oh tu, Grècia, Grècia, oh Grècia!,
el gran turment de la humanal espècie,

vaig escriure jo mateix en un poema en la meva llunyana joventut, en una època en què precisament, més que no pas Grècia, estava de moda la lluita contra la guerra del Vietnam, amb totes les inflorescències més o menys hippies. […]

[…]

.

Narcís Comadira.
La deixa del geni grec. L’ideal clàssic a la Catalunya dels segles XIX i XX. Unes notes
Dins: Les paraules alades. Papers sobre el sentit de la lletra

.

.

.

Narcís Comadira

Les paraules alades

Papers sobre el sentit de la lletra

Biblioteca Universal Empúries, 246

Editorial Empúries. Barcelona, octubre de 2011

ISBN: 9788497877299

.

.

TAULA

.

Nota prèvia

A MANERA DE PRÒLEG
L’Any litúrgic com a obra d’art total

1

Aprendre de lletra
Llengua i creació artística
Traduir per llegir
Traduir i ser traduit

2

Il foco che ci affina. Comentari sobre el cant XXVI del «Purgatori» de Dante
Per què Verdaguer?
Les correccions del desig a Verdaguer
Els «Misteris», de Charles Péguy
La deixa del geni grec
Et in arcadia ego. «Els fruits saborosos» de Josep Carner
«Els raïms immortals»
Un poema y una poética
Dos poemes de Carner i un de Hölderlin

A MANERA D’EPÍLEG

Qui té por de la literatura?

.

.

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: