Inici > Mitologia > La Barcelona més dèlfica

La Barcelona més dèlfica

.

.


Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 - Barcelona, 1926)

Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 1846 — 1918)

.

.

.

.

.

.

.

.

,

,

,

,

,

.

.

[…] Gaudí [al dissenyar el Park Güell] ens oferia […] un jardí de reflexió on se’ns mostrava l’equilibri entre naturalesa i cultura […]. Alhora es donen també els elements fundacionals d’una nova societat, d’una nova ciutat, d’una civilització respectuosa amb la naturalesa […]. Tanmateix Güell i Gaudí van voler-hi donar una explicació mítica, perquè el seu projecte tenia un abast que superava de molt el mateix parc. Eren conscients […] d’estar actuant en el marc de la més rabiosa modernitat i alhora de participar en un debat d’abast europeu, de sobre quines bases s’hauria de fundar la societat del futur. Ells hi diuen la seva, perquè no era pas un debat que ells haguessin inventat, sinó al qual, simplement, s’afegien. I aquest debat, com tots, tenia unes normes i uns codis. Sota la influència de Hegel i després de Nietzsche, el debat naturalesa i cultura s’havia simbolitzat, recorrent a la mitologia grega a través d’Apol·lo i de Dionís units, com veurem, pel mite de Delfos. Aquest és el centre temàtic del Park Güell com a jardí meditatiu. No és que Güell i Gaudí escollissin Delfos de manera capriciosa o per alguna relació circumstancial, sinó que el mite de Delfos era el referent simbòlic dins la cultura europea d’allò que ells volien explicar.

Però quins són els elements que ens permeten establir una relació més directa entre Delfos i el Park Güell? Primerament la topografia de la muntanya Pelada, que recordava vagament el paisatge dèlfic. […].

En segon lloc, és evident que la mateixa sala hipòstila, el motiu central del parc, evoca un temple grec d’ordre dòric i que voluntàriament l’arquitecte s’ha apartat de les normes habituals i ha recercat en Vitruvi les fonts per construir no un temple semblant al Partenó d’Atenes, sinó un temple amb regust arcaic, preclàssic, anterior a l’època democràtica de Pèricles, l’arquetipus del qual seria el temple d’Apol·lo a Delfos, perquè les seves grans columnes evoquen el més antic, el numènic, una arquitectura preclàssica. Una arquitectura que ens distancia d’Atenes i ens condueix a Delfos. Una comparació d’imatges entre la columnata dòrica de Gaudí i una reconstrucció arqueològica del temple de Delfos hauria de ser prou eloqüent per establir aquesta relació.

D’altra banda, en els mateixos plànols de l’urbanització se’ns situa un teatre grec, a la gran esplanada de sobre la sala hipòstila, alhora que una sèrie d’elements clarament identificables que ens van corfirmant la pista dèlfica. Sota el temple hi ha una cisterna d’aigua, és a dir, la font Castàlia del mite grec, i una gran escalinata, com a Delfos, permet l’accés al temple. La semblança topogràfica entre ambdues construccions no pot ser més gran. Per si fos poc, un drac guarda el lloc. Segons Bassegoda i Nonell: «El fantàstic drac de fortes urpes, [és] de difícil identificació zoològica pel fet de no tenir cua. De la gola brolla aigua del sobreeixidor de la cisterna situada sota el temple dòric; això pot significar que aquest drac sigui Pitó, que Apol·lo matà i enterrà sota l’ómfalos del temple de Delfos. El drac es troba prop de la font i és considerat el protector de les aigües subterrànies, Apol·lo va matar Pitó perquè volia convertir-se en oracle de Delfos i anunciar les seves profecies des de dalt del trípode, que en aquest cas seria l’escultura (ara mutilada) de la part superior. Sigui com sigui, un significat ha de tenir aquesta figura, atès que Gaudí no deixava mai res a l’atzar».

Res no és casual, evidenment, sinó que es tracta d’un programa simbòlic que, des d’un principi, Güell i Gaudí tenien ben determinat. […]

.

Jaume Genís Terri

.

.

.

Jaume Genís Terri

Gaudí, entre l’arquitectura cristiana i l’art contemporani

Textos i Estudis de Cultura Catalana, 152

Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2009

ISBN: 9788498831993

.

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: