Inici > Ecos de l'Odissea > Dames odisseiques a La Ciutat de les Dames, de Christine de Pisan

Dames odisseiques a La Ciutat de les Dames, de Christine de Pisan

.

.

.

XXXII.  ON ES TRACTA DE MEDEA I D’UNA ALTRA REINA ANOMENADA CIRCE

.

.

Manuscrit de la "Cité des Dames" (Biblioteca Nacional de França)

«Medea, sobre la que s’ha escrit molt, fou […] sàvia en les arts i les ciències […] Era filla d’Hècate i d’Eetes, rei de la Còlquida. Era una dona formosa, de bona planta, airosa, amb una cara molt agradable, però és en el saber que superava totes les altres. Coneixia les virtuts de les plantes i tots els sortilegis possibles: no ignorava res del que es pot saber. Podia, mitjançant encantaments, trasbalsar l’aire i enfosquir el cel, fer sortir de les profunditats de la terra el vent de les cavernes , aixecar una tempesta, aturar el curs dels rius, confeccionar metzines, fer néixer espontàniament el foc per cremar tot el que volia i encara molts altres prodigis. Fou ella qui, amb els seus encantaments, va permetre que Jàson conquerís el Velló d’Or.

»Com ella. Circe fou reina. La seva illa era a les costes d’Itàlia. Aquesta dona era tan versada en l’art de la màgia que podia aconseguir tot el que volia per la força dels sortilegis. Coneixia un beuratge que tenia la virtut de transformar els homes en bèsties salvatges i en ocells. Se’n troba un exemple en la història d’Ulisses. Ell tornava després de la destrucció de Troia i creia que es dirigia al seu país, Grècia, quan els vents i la fortuna portaren els seus vaixells cap a la tempesta, fent-los trontollar d’un costat a l’altre, fins que arribaren al port de la ciutat de Circe. Com que el prudent Ulisses no volia desembarcar sense el permís i l’acord de la reina de l’indret, per tal d’informar-se li va enviar els seus guerrers com a ambaixada. Prenent-los d’entrada per enemics, aquesta dona va oferir als emissaris una mica del seu beuratge: foren immediatament metamorfosejats en porcs. Ulisses no va trigar a presentar-s’hi. Va poder persuadir-la de retornar-los la seva forma primitiva. Es diu que a un altre príncep de Grècia, Diomedes, li succeí el mateix; quan va arribar al port de Circe, ella va transformar els seus guerrers en ocells; encara ho són. Més grans que els altres ocells, són d’aspecte diferent i extremadament ferotges. Els habitants de la regió els anomenen diomedeus.»

..

[…]

.

XLI. ON ES TRACTA DE L’ESPOSA D’ULISSES, PENÈLOPE.

.

«Els llibres antics donen nombrosos exemples de dones castes i virtuoses entre les dames paganes. Penèlope, esposa del príncep Ulisses, fou una dona d’elevada virtut, però de tots els seus mèrits la seva castedat exemplar és el que s’ha lloat més. Diverses cròniques se’n fan un gran ressò. Aquesta dona es va comportar de manera irreprotxable durant els deu anys que el seu marit va passar al setge de Troia, malgrat que per la seva gran bellesa fou cortejada per molts reis i prínceps que ella no va voler sentir ni escoltar. Era molt prudent, virtuosa, pietosa envers els déus i de vida exemplar. I un fet encara més notable: va esperar el seu marit durant uns altres deu anys després de la destrucció de Troia. Es creia que ell havia mort al mar, on va haver d’afrontar nombrosos perills. Al seu retorn va trobar la seva dona assetjada per un rei que pretenia casar-s’hi per força, tant estimava ell la seva prudència i la seva admirable virtut. Ulisses, disfressat de peregrí, va cercar la manera d’informar-se sobre ella. Fou molt feliç de les lloances que en va sentir dir, i la seva joia fou gran en retrobar ja adult el seu fill Telèmac, a qui havia abandonat de petit.»

Llavors jo, Cristina, li vaig dir el següent: —Senyora meva, escoltant-vos s’entén bé que la bellesa no fou un obstacle a la castedat d’aquestes dones. Molts homes, no obstant això, diuen que és molt difícil trobar una dona bella i casta.

Em va contestar: «Els qui ho diuen fomenten els errors, perquè hi ha hagut abans, hi ha encara i hi haurà sempre dones molt castes i, tanmateix, belles.»

.

.

Christine de Pisan (1365 – 1431)

La ciutat de les dames

.

.

.

Christine de Pizan

La Ciutat de les Dames

Introducció i traducció de Mercè Otero i Vidal

Clàssiques, 1. Espai de dones.

Edicions de l’Eixample. Barcelona, 1990

ISBN: 9788486279219

.

.

.


  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. 11/03/2014 a les 10:30 PM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: