Archive

Archive for Desembre de 2011

Francesc Calça lloa Ausiàs March en comparança amb Homer

.

.
.

FRANCISCI CALSAE IN LAUDEM
AUSIAE MARCI HISPANI POETAE CARMEN

.

Ausiàs March, (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459)

Græcia quum magnum terris obtendit Homerum
…..edere quid posset significavit eo.
Aemula græcorum tellus Oenotria vatem
…..objecit Vati, Virgiliumque dedit.
Contendere illi vario certamine laudis,
…..adscribit laudem dum sibi uterque suam.
Edidit interea tellus Hispana poetam
…..adjungit socium quem sibi uterque parem.
Hinc ingens vobis communis gloria surgit
…..O Hellas, Latium, deciduumque solum.

.

SONET DEL MATEIX EN LAHOR DE 
MOSSEN AUSIAS MARCH

.

Lo molt famos /  autor que Plini diuhen
Lo primer loc /  dels grans ingenis dona
Al grech Homer’ /  a qui tots la corona
Sens contradir / molt planament ascriuen.

Tots los que vuy  / en letras posats viuen
Ausias March / jutgen quel sobrentona :
Per quant axí / raho ho vol y ordona,
Y gens d’ asso / ninguns sabents sen riuen.

Per quant aquest / nostr’ excellent poeta
Fon tant sabent / y tan subtil d’ ingeni,
Y tan pregón / entra dintre las cosas,

Que ningu hi ha / quen sa lectura’s meta
Que no ‘l judic /  hom biscahi, o hermeni
Nol entenent / trobant hi cent mil rosas.

.

.

.

.

“…el sonet elogiós que Francesc Calça el 1560 posa a l’edició de Claudi Boronat. […] Encara que el bo de l’humanista barceloní exagera un xic l’elogi: la poesia d’Ausiàs és tan subtil que sobrepassa tots els autors contemporanis, així com en l’antiguitat tothom reconeixia la superioritat d’Homer. Fins i tot els qui no saben penetrar en el seu pensament i consideren que parla basc o armeni, hi troben cent mil roses de bona poesia.”

Germà Colon
De Ramon Llull al Diccionari de Fabra (pàg. 136)
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003

.

.

.

Les obres del valerós cavaller
y elegantissim poeta
Ausias March: Ara novament ab molta
diligencia revistes y ordenades, y de
molts cants aumentades

Imprimides en Barcelona
en casa de Claudi Boronat

Biblioteca Digital Valenciana

.

.

.

.

Goddess of song, teach me the story of a hero… / L’Odissea de Walter Shewring

.

.

.

GODDESS of song, teach me the story of a hero.

…..This was the man of wide-ranging spirit who had sacked the sacred town of Troy and who wandered afterwards long and far. Many were those whose cities he viewed and whose minds he came to know, many the troubles that vexed his heart as he sailed the seas, laboring to save himself and to bring his comrades home. But his comrades he could not keep from ruin, strive as he might; they perished instead by their own presumptuousness. Fools, they devoured the cattle of Hyperion, and he, the sun-god, cut off from them the day of their homecoming.

.

Odyssey, I, 1-10

.

Translated by Walter Shewring

.

.

.

.

Homer

The Odyssey

Translated by Walter Shewring with an epilogue on translation.

With an introduction by G.S. Kirk

Oxford University Press. New York, 1980

ISBN: 9780199536788

.

.

.

«To Helen», d’Edgar Allan Poe

.

.

.

TO HELEN (1831, revisió de 1848)

Edgar Allan Poe (Boston, Massachusetts, 19 de gener de 1809 - Baltimore, Maryland, 7 d'octubre de 1849)

.

Helen, thy beauty is to me
Like those Nicean barks of yore
That gently, o’er a perfumed sea,
The weary, way-worn wanderer bore
To his own native shore.

On desperate seas long wont to roam,
Thy hyacinth hair, thy classic face,
Thy Naiad airs have brought me home
To the glory that was Greece,
And the grandeur that was Rome.

Lo, in yon brilliant window-niche
How statue-like I see thee stand,
The agate lamp within thy hand,
Ah! Psyche, from the regions which
Are Holy Land!

.

Edgar Allan Poe

.

.

.

A HELENA

Edgar A. Poe (Dibuix de Francesc Domingo)

.

Helena, la teva beutat és per a mi com aquelles barques niceanes d’antany que, damunt una mar perfumada, portaven suaument el cansat i desfet vianant a la riba natal.

Per mars desesperades, en les quals he vagat llargament, ta cabellera de jacint, la teva cara clàssica, els teus aires de nàiade, m’han menat, com si fos a casa, a la glòria que fou Grècia, a la grandesa que fou Roma.

Ací! En aquest nínxol esplèndit, dins la llum de la fornícola, com si fossis una estàtua, et veig aparèixer, amb la llàntia d’àgata a la mà, oh Psiquis, eixida d’aquestes regions, que veritablement són terra santa.

.

(Traducció d’Agustí Esclasans).

.

.

.

A HELENA

.

Helena, tu belleza es para mí
como aquellos barcos niceos de antaño
que suavemente, sobre un mar perfumado,
al viajero cansado, al que agotó el camino,
llevaban a su propia costa nativa.

En arriesgados mares habituada a vagar,
tu cabello de jacinto, tu rostro clásico,
tus aires de náyade me han traído en casa
a la gloria que fue Grecia
y a la grandeza que fue Roma.

¡Mira!  ¡En el radiante hueco de tu ventana
cómo te veo erguida cual estatua,
con la lámpara de ágata en la mano!
¡Ah, Psique de las regiones
que son Tierra Santa!
.

(Traducción de María Condor y Gustavo Falaquera)

.

.

EDGAR ALLAN POE

.

Edgar Allan Poe, novel·lista, crític, assagista i poeta nord-americà, nasqué a Boston el dia 19 de gener del 1809. El seu avi era anglès de naixença i havia servit en l’exèrcit de l’Amèrica durant la guerra de la independència. El seu pare es casà amb una actriu anglesa que era vídua d’un actor, i ambdós moriren joves. Deixaren al món, en la misèria més nua, tres fills: Guillem, que morí aviat, Rosalia, que morí folla, i Edgar, que fou adoptat per un ric negociant de Virgínia, John Allan, i que li donà el seu cognom. La seva muller, que s’havia encisat de la beutat i la desventura del pobre infant, el féu educar i instruir amb gran cura, en un pensionat proper a Londres, on havia anat a residir John Allan. El 1820 aquest retornà a Amèrica i Edgar ingressà a la Universitat de Charlottesville, on aviat es distingí per la seva clara intel·ligència, però en fou expulsat a causa de la passió desordenada pel joc i la beguda, per bé que sobresortia en els exercicis atlètics, i molt particularment en la natació.

Edgar Allan Poe, en plena adolescència, veié com el seu protector anava separant-se d’ell i abandonant-lo. Contragué deutes, i John Allan es negà a pagar-los. Edgar, ofès, i ja cansat de suportar el lligam que l’unia al seu protector, trencà amb ell, i marxà a Boston, on publicà sota pseudònim el primer llibre de versos «Tamerlane and Other Poems». L’expulsaren aiximateix, per indisciplinat, de l’escola militar de West Point. Morí la seva mare adoptiva, i en mullerar-se novament John Allan aquest es desentengué per sempre d’Edgar. Obligat per la misèria, el jove literat marxà a Baltimore, on vivien la seva àvia i el seu oncle, i publicà el segon llibre de versos, «Al Aaraaf, Tamerlane and minor poems». Aconseguí fer-se un nom escrivint en diverses revistes, col·laborà en dos grans magazines, aviat fou ascendit a director, i l’any 1836 es casà amb Virgínia Clemm, la seva cosina, de catorze anys d’edat, i d’una bellesa misteriosa i suau, que endolcí les hores més pures de la joventut d’Edgar. Morí, tísica i pobra, en plena jovenesa. El gran narrador caigué en una depressió física i mental profunda. Desesperat, lluitava amb editors, crítics i públic, que no comprenien el seu art meravellós i la seva prosa magistral i numeral, exacta com un problema de matemàtiques. Una vegada que oferia uns contes a un editor de moda, aquest li respongué que els li pagaria menys que als altres col·laboradors perquè «escrivia massa bé». Poe, trist i extenuat, anà lliurant-se a la beguda, caient així en el pou sense fons d’una tara hereditària que ell ja havia constatat com a latent en el seu ésser, i que fins aleshores havia pogut superar amb voluntat heroica. 

L’any 1844 se n’anà a Nova-York, des de Filadèlfia, on vivia feia uns quants anys. Aleshores donà conferències i lectures, obtingué alguns èxits ressonants en societat, guanyà diners, i produí els meravellosos «Tales of the Grotesque and Arabesque», i l’assaig sobre l’Univers «Eureka», poema en prosa, que dedicà a Alexandre de Humboldt. Edgar, dominat cada dia més pel seu vici fatal, torturat per les angoixes morals i per la penúria econòmica, melangiosament enyoradís de la seva muller morta, fou emparat i protegit heroicament per la seva tia i mare política, Maria Clemm. El dia 7 d’octubre de 1849, Edgar Allan Poe fou trobat sense sentits i portat a un hospital de Baltimore, on morí atacat de delirium tremens

L’obra de Poe ha restat com un model de prosa perfecta i com un cànon insuperable de l’art de narrar. Charles Baudelaire, que trobà en Poe una ànima germana, s’imposà la dura tasca de traduir tots el «Tales» al francès i ens deixà una veritable obra mestra de la traducció, que ha esdevingut clàssica. En llengua catalana, posseim la versió delicadament subtil de Carles Riba. Els «Poems», en canvi, no són tan coneguts. Contribuí bastant a popularitzar-los la versió molt artística, però bastant lliure, que féu Stéphane Mallarmé, i que publicà la «Nouvelle Revue Française». L’any 1934, jo vaig fer una versió catalana dels principals poemes d’Edgar Allan Poe, que veié la llum dins la «Col·lecció Popular Barcino». Aquesta tria que ara editem té com a punt de referència, amb lleus retocs, la meva traducció susdita.

Els «Poems» d’Edgar Allan Poe són un model elegantíssim d’imaginació i de sentiment, de puresa mental i de música verbal. Passa sempre a través de la lírica poesca, com el record d’un espectre vetllador, la figura fantasmal de l’amada Virgínia, desdoblada a través de les altres dones que el poeta conegué pel camí de la seva vida. L’art estrany, fascinadorament obsessionant de la lírica dels «Poems», ha embolcallat la poesia renovadora del Charles Baudelaire de les «Fleurs du Mal», i ha determinat l’hermetisme wagnerià de Stéphane Mallarmé i la moderníssima «poesia pura» de Paul Valéry. Diríem, doncs, que la branca lírica més trascendental de la creació poètica responsable, sota el signe de la qual viuen els nostres temps, arrenca d’Edgar Allan Poe, per a ésser transformada en cada poeta i en cada país, d’acord amb les característiques pròpies de cada un d’ells. Difícil, però clar, sever, però emocionat, castigat, però impecablement musicalitzat, i amb un finíssim ròssec d’eloqüència tremolosa, l’art poètic d’Edgar Allan Poe constitueix un cànon líric per als poetes joves, a través del qual aprendran a estilitzar i analitzar les més nobles i subtils angoixes metafísiques.

.

A. Esclasans

.

.

.

EDGAR A. POE

per A. ESCLASANS

Oreig de La Rosa dels Vents, volum 8. Lírics anglesos.

Edicions de La Rosa dels Vents

Barcelona, 1938

.

.

Edgar Allan Poe

Poesía completa

Traducción de María Condor y Gustavo Falaquera

Edición bilingüe

poesía Hiperión , 370

Ediciones Hiperión. Madrid, 2000

ISBN: 9788475176475

.

.

.

.

Sirenes: llur cant és ple d’horror; Clementina Arderiu

.

.

.

SIRENES

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 - 1976)

.

En un cel ventejat
els averanys s’imposen;
tenen les flors un toc
estrident de color;
i ve l’home del sac
pel camí solitari.

Però la mar em resta:
al meu davant la mar.

Ai alades sirenes
—qui us ha vist i no ho creu!—
arterament voldrien
anihilar el meu somni;
a la terra i a l’aigua
llur cant és ple d’horror.

Però la mar em resta:
al meu davant la mar.

Intentaven corones
i paraules meloses;
un gran cor hi llanguia…
Pobra de mi, el meu cor!
Intentaven corones
i paraules meloses…
Per navegar no em calen,
només em cal amor.

Però la mar és ampla:
al meu davant la mar.

.

Clementina Arderiu

És a dir
.

.

.

.

Clementina Arderiu

Contraclaror. Antologia poètica

Introducció, selecció i articles de

Maria Mercè Marçal

Clàssiques Catalanes, 3

Horsori Editorial. Barcelona, 2008

ISBN: 9788496108486

.

.

.

The rage of Achilles —sing it now, goddess, sing through me… / Stephen Mitchell’s Iliad

.

.

.

.

Stephen Mitchell (Brooklyn, New York, 1943)

The rage of Achilles —sing it now, goddess, sing through me

the deadly rage that caused the Achaeans such grief

and hurled down to Hades the souls of so many fighters,

leaving their naked flesh to be eaten by dogs 

and carrion birds, as the will of Zeus was accomplished.

Begin at the time when bitter words first divided 

that king of men, Agamemnon, and godlike Achilles.

.

Iliad, I, 1-7

.

Translated by Stephen Mitchell

.

.

.

.

.

.

Homer

The Iliad

Translated, with an introduction

and notes, by Stephen Mitchell

Weidenfeld & Nicholson. London, 2011

ISBN: 9780297859734

.

.

.

L’Ulisses que troba la mare a l’Avern, de Carles Pi i Sunyer

.

… el buf del príncep Tirèsias se n’entra
casa de l’Hades endins, quan hagué declarat els oracles.
Jo vaig romandre alí, plantat, fins a tant que la mare
vingué i begué la sang fosca; i em va conèixer tot d’una …

… i llavors, el que és jo, vaig voler, debatent-ho en ma pensa,
prendre en mos braços el buf de la meva mare difunta.
Tres vegades m’hi llanço, que el cor d’abraçar-la em manava,
i tres vegades, d’entre les mans, com una ombra o un somni
se me’n volà, i la pena se’m feia en el pit més aguda.

Odissea, XI
Versió (2ª) de Carles Riba

.

.

.

.

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971)

Quan Ulisses, portat pel vent de l’aventura
i els màgics arts de Circe, pot baixar a l’Avern,
a la regió glaçada, la del càstig etern,
dels qui foren retroba la culpa que perdura.

Una corrua d’ombres que gruen per la vida,
migrant-se deleroses pel negre glop de sang,
desencarnats per sempre del pobre cos de fang,
només en resta l’ànima, perduda, esporuguida.

Terra sense retorn, melangiosa i trista,
lividesa de somnis amb lluors d’ametista;
troba en la seva mare, ni el record de l’ahir.

Tres cops voluntariós abraçar-la voldria,
i tres cops d’entre els braços com una ombra fugia.
Que el destí dels mortals acaba amb el morir.
.

Carles Pi i Sunyer

La pregunta sense resposta

.

.

Carles Pi i Sunyer

Sonets. 1971

Terra Ferma. Patronat de Cultura del Centre Català de Caracas

Edició facsímil de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals

Barcelona, 1988

ISBN: 8476092164

.

.

Sing, goddess, the anger of Achilles, Peleus’ son… / Anthony Verity’s Iliad

.

.

.

.

Anthony Verity (1939)

Sing, goddess, the anger of Achilles, Peleus’ son,

the accursed anger which brought the Achaeans countless

agonies and hurled many mighty shades of heroes into Hades,

causing them to become the prey of dogs and

all kinds of birds; and the plan of Zeus was fulfilled.

Sing from the time the two men were first divided in strife—

Atreus’ son, lord of men, and glorious Achilles.

.

Iliad, I, 1-7

.

Translated by Anthony Verity

.

.

.

Homer

The Iliad

A new translation by Anthony Verity

Oxford University Press. New York, 2011

ISBN: 9780199235483

.

.

.