Inici > Ecos de l'Odissea > Sirenes: llur cant és ple d’horror; Clementina Arderiu

Sirenes: llur cant és ple d’horror; Clementina Arderiu

.

.

.

SIRENES

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 - 1976)

.

En un cel ventejat
els averanys s’imposen;
tenen les flors un toc
estrident de color;
i ve l’home del sac
pel camí solitari.

Però la mar em resta:
al meu davant la mar.

Ai alades sirenes
—qui us ha vist i no ho creu!—
arterament voldrien
anihilar el meu somni;
a la terra i a l’aigua
llur cant és ple d’horror.

Però la mar em resta:
al meu davant la mar.

Intentaven corones
i paraules meloses;
un gran cor hi llanguia…
Pobra de mi, el meu cor!
Intentaven corones
i paraules meloses…
Per navegar no em calen,
només em cal amor.

Però la mar és ampla:
al meu davant la mar.

.

Clementina Arderiu

És a dir
.

.

.

.

Clementina Arderiu

Contraclaror. Antologia poètica

Introducció, selecció i articles de

Maria Mercè Marçal

Clàssiques Catalanes, 3

Horsori Editorial. Barcelona, 2008

ISBN: 9788496108486

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: