Inici > Ecos de la Ilíada > «To Helen», d’Edgar Allan Poe

«To Helen», d’Edgar Allan Poe

.

.

.

TO HELEN (1831, revisió de 1848)

Edgar Allan Poe (Boston, Massachusetts, 19 de gener de 1809 - Baltimore, Maryland, 7 d'octubre de 1849)

.

Helen, thy beauty is to me
Like those Nicean barks of yore
That gently, o’er a perfumed sea,
The weary, way-worn wanderer bore
To his own native shore.

On desperate seas long wont to roam,
Thy hyacinth hair, thy classic face,
Thy Naiad airs have brought me home
To the glory that was Greece,
And the grandeur that was Rome.

Lo, in yon brilliant window-niche
How statue-like I see thee stand,
The agate lamp within thy hand,
Ah! Psyche, from the regions which
Are Holy Land!

.

Edgar Allan Poe

.

.

.

A HELENA

Edgar A. Poe (Dibuix de Francesc Domingo)

.

Helena, la teva beutat és per a mi com aquelles barques niceanes d’antany que, damunt una mar perfumada, portaven suaument el cansat i desfet vianant a la riba natal.

Per mars desesperades, en les quals he vagat llargament, ta cabellera de jacint, la teva cara clàssica, els teus aires de nàiade, m’han menat, com si fos a casa, a la glòria que fou Grècia, a la grandesa que fou Roma.

Ací! En aquest nínxol esplèndit, dins la llum de la fornícola, com si fossis una estàtua, et veig aparèixer, amb la llàntia d’àgata a la mà, oh Psiquis, eixida d’aquestes regions, que veritablement són terra santa.

.

(Traducció d’Agustí Esclasans).

.

.

.

A HELENA

.

Helena, tu belleza es para mí
como aquellos barcos niceos de antaño
que suavemente, sobre un mar perfumado,
al viajero cansado, al que agotó el camino,
llevaban a su propia costa nativa.

En arriesgados mares habituada a vagar,
tu cabello de jacinto, tu rostro clásico,
tus aires de náyade me han traído en casa
a la gloria que fue Grecia
y a la grandeza que fue Roma.

¡Mira!  ¡En el radiante hueco de tu ventana
cómo te veo erguida cual estatua,
con la lámpara de ágata en la mano!
¡Ah, Psique de las regiones
que son Tierra Santa!
.

(Traducción de María Condor y Gustavo Falaquera)

.

.

EDGAR ALLAN POE

.

Edgar Allan Poe, novel·lista, crític, assagista i poeta nord-americà, nasqué a Boston el dia 19 de gener del 1809. El seu avi era anglès de naixença i havia servit en l’exèrcit de l’Amèrica durant la guerra de la independència. El seu pare es casà amb una actriu anglesa que era vídua d’un actor, i ambdós moriren joves. Deixaren al món, en la misèria més nua, tres fills: Guillem, que morí aviat, Rosalia, que morí folla, i Edgar, que fou adoptat per un ric negociant de Virgínia, John Allan, i que li donà el seu cognom. La seva muller, que s’havia encisat de la beutat i la desventura del pobre infant, el féu educar i instruir amb gran cura, en un pensionat proper a Londres, on havia anat a residir John Allan. El 1820 aquest retornà a Amèrica i Edgar ingressà a la Universitat de Charlottesville, on aviat es distingí per la seva clara intel·ligència, però en fou expulsat a causa de la passió desordenada pel joc i la beguda, per bé que sobresortia en els exercicis atlètics, i molt particularment en la natació.

Edgar Allan Poe, en plena adolescència, veié com el seu protector anava separant-se d’ell i abandonant-lo. Contragué deutes, i John Allan es negà a pagar-los. Edgar, ofès, i ja cansat de suportar el lligam que l’unia al seu protector, trencà amb ell, i marxà a Boston, on publicà sota pseudònim el primer llibre de versos «Tamerlane and Other Poems». L’expulsaren aiximateix, per indisciplinat, de l’escola militar de West Point. Morí la seva mare adoptiva, i en mullerar-se novament John Allan aquest es desentengué per sempre d’Edgar. Obligat per la misèria, el jove literat marxà a Baltimore, on vivien la seva àvia i el seu oncle, i publicà el segon llibre de versos, «Al Aaraaf, Tamerlane and minor poems». Aconseguí fer-se un nom escrivint en diverses revistes, col·laborà en dos grans magazines, aviat fou ascendit a director, i l’any 1836 es casà amb Virgínia Clemm, la seva cosina, de catorze anys d’edat, i d’una bellesa misteriosa i suau, que endolcí les hores més pures de la joventut d’Edgar. Morí, tísica i pobra, en plena jovenesa. El gran narrador caigué en una depressió física i mental profunda. Desesperat, lluitava amb editors, crítics i públic, que no comprenien el seu art meravellós i la seva prosa magistral i numeral, exacta com un problema de matemàtiques. Una vegada que oferia uns contes a un editor de moda, aquest li respongué que els li pagaria menys que als altres col·laboradors perquè «escrivia massa bé». Poe, trist i extenuat, anà lliurant-se a la beguda, caient així en el pou sense fons d’una tara hereditària que ell ja havia constatat com a latent en el seu ésser, i que fins aleshores havia pogut superar amb voluntat heroica. 

L’any 1844 se n’anà a Nova-York, des de Filadèlfia, on vivia feia uns quants anys. Aleshores donà conferències i lectures, obtingué alguns èxits ressonants en societat, guanyà diners, i produí els meravellosos «Tales of the Grotesque and Arabesque», i l’assaig sobre l’Univers «Eureka», poema en prosa, que dedicà a Alexandre de Humboldt. Edgar, dominat cada dia més pel seu vici fatal, torturat per les angoixes morals i per la penúria econòmica, melangiosament enyoradís de la seva muller morta, fou emparat i protegit heroicament per la seva tia i mare política, Maria Clemm. El dia 7 d’octubre de 1849, Edgar Allan Poe fou trobat sense sentits i portat a un hospital de Baltimore, on morí atacat de delirium tremens

L’obra de Poe ha restat com un model de prosa perfecta i com un cànon insuperable de l’art de narrar. Charles Baudelaire, que trobà en Poe una ànima germana, s’imposà la dura tasca de traduir tots el «Tales» al francès i ens deixà una veritable obra mestra de la traducció, que ha esdevingut clàssica. En llengua catalana, posseim la versió delicadament subtil de Carles Riba. Els «Poems», en canvi, no són tan coneguts. Contribuí bastant a popularitzar-los la versió molt artística, però bastant lliure, que féu Stéphane Mallarmé, i que publicà la «Nouvelle Revue Française». L’any 1934, jo vaig fer una versió catalana dels principals poemes d’Edgar Allan Poe, que veié la llum dins la «Col·lecció Popular Barcino». Aquesta tria que ara editem té com a punt de referència, amb lleus retocs, la meva traducció susdita.

Els «Poems» d’Edgar Allan Poe són un model elegantíssim d’imaginació i de sentiment, de puresa mental i de música verbal. Passa sempre a través de la lírica poesca, com el record d’un espectre vetllador, la figura fantasmal de l’amada Virgínia, desdoblada a través de les altres dones que el poeta conegué pel camí de la seva vida. L’art estrany, fascinadorament obsessionant de la lírica dels «Poems», ha embolcallat la poesia renovadora del Charles Baudelaire de les «Fleurs du Mal», i ha determinat l’hermetisme wagnerià de Stéphane Mallarmé i la moderníssima «poesia pura» de Paul Valéry. Diríem, doncs, que la branca lírica més trascendental de la creació poètica responsable, sota el signe de la qual viuen els nostres temps, arrenca d’Edgar Allan Poe, per a ésser transformada en cada poeta i en cada país, d’acord amb les característiques pròpies de cada un d’ells. Difícil, però clar, sever, però emocionat, castigat, però impecablement musicalitzat, i amb un finíssim ròssec d’eloqüència tremolosa, l’art poètic d’Edgar Allan Poe constitueix un cànon líric per als poetes joves, a través del qual aprendran a estilitzar i analitzar les més nobles i subtils angoixes metafísiques.

.

A. Esclasans

.

.

.

EDGAR A. POE

per A. ESCLASANS

Oreig de La Rosa dels Vents, volum 8. Lírics anglesos.

Edicions de La Rosa dels Vents

Barcelona, 1938

.

.

Edgar Allan Poe

Poesía completa

Traducción de María Condor y Gustavo Falaquera

Edición bilingüe

poesía Hiperión , 370

Ediciones Hiperión. Madrid, 2000

ISBN: 9788475176475

.

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: