Inici > Ecos de l'Odissea > Desescric tot el que he escrit! Ovidi (el Montllor, no el de les Metamorfosis), tot esperant Ulisses.

Desescric tot el que he escrit! Ovidi (el Montllor, no el de les Metamorfosis), tot esperant Ulisses.

.

.

A @ariadnalaberint

.

.

.

TOT ESPERANT ULISSES

.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
Verd el cel i fresc l’estiu,
jove el gran i cec l’altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Un ocell baixa l’amor,
mils d’amors senten l’enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!
.
La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!
.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l’estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!
.
La tristesa guanya el cant,
l’esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!
.

 Ovidi Montllor (lletra i música)

.

 .

.
.
..

Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 – Barcelona, 10 de març de 1995)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

  1. 11/10/2013 a les 4:51 PM

    Hola!! Aquest poema “d’Estellés” no és d’Estellés😦 La procedència equivocada es deu a una errada que circula viralment per la xarxa i, la qual, jo també he col·laborat a estendre per no haver comprovat amb els ulls i el paper la procedència del poema. Vaig fer servir aquest poema fins i tot per a un treball sobre Ulisses (http://www.scribd.com/doc/120187977/Treball-curs-Cla%CC%80ssics-Oreto-revisat) La cantant valenciana Eva Dénia va voler incloure el poema en un disc a Estellés, i fins i tot li va compondre una música. Però ella va poder esbrinar, i va anar a la font, que la composició és totalment d’Ovidi Montllor. és, de fet, una cançó de l’Ovidi, la mateixa cançó amb què il·lustres l’apunt. Per molt estellesiana que ens sembla, que ho sembla, és plenament ovidiana. Com a contrapunt, que cada molla té el seu os, i cada os la seua molla, aquesta cançó ens dóna compte de la grandesa d’un artista com l’Ovidi Montllor. Les meues disculpes més sentides. “tot esperant Ulisses” lletra i música d’Ovidi Montllor🙂

    • 12/10/2013 a les 2:25 PM

      Hola, Oreto! Gràcies, de nou, per la teva atenció, per la comunicació d’aquesta atribució d’autoria, que ha resultat apòcrifa, i pel teu entusiasme i empenta. Aquesta anècdota, al cap i a la fi, li dóna més força al poema/cançó de l’Ovidi, i fa que ens quedi més marcat en la memòria. A més, fixa’t que en la tornada ja hi havia el germen, l’ADN, del que ara fem: desescriure el que havíem escrit (però no tot!) i reescriure el títol de l’apunt: “Desescric tot el que he escrit! L’Ovidi (el Montllor, no el de les Metamorfosis), tot esperant Ulisses.”
      Moltes gràcies i endavant!

  2. Eva Dénia
    12/11/2013 a les 12:11 AM

    Qui em va advertir que havia comés un error en atribuir l’autoria de “Tot esperant Ulisses” a Estellés va ser el poeta Manel Rodríguez-Castelló. Jo li havia posat una música original (una havanera) per al projecte Sis veus per al Poeta, i acabàvem de gravar el disc. Manel va assistir a un dels nostres concerts i després em va enviar un email advertint-me de l’error. Per sort el disc no havia entrat en fàbrica i vam poder regravar la cançó. Com que era impossible adaptar-li un poema d’Estellés a la música que havia fet per a “Tot esperant Ulisses”, vaig esciure una lletra dedicada a Estellés i vam regravar les veus. Això sí, vaig conservar els primers mots de la cançó de l’Ovidi: Ones que vénen”. El disc està a punt d’eixir. Un homenatge fet per sis dones al nostre estimat Vicent Andrés Estellés.

    • 13/11/2013 a les 8:48 PM

      Hola, Eva.
      Moltes gràcies pel comentari i per les teves explicacions de la “peripècia” de l’atribució del poema a Estellés. Això passa a les millors famílies, i són malentesos que ara, amb l’allau d’informació de les xarxes i plataformes digitals, es transmeten i multipliquen de forma vertiginosa. L’important, però, és la tasca que fas, que feu, que ajuda a “salvar els mots de la nostra llengua”, com deia l’altre poeta.
      Si pots deixar avís del dia en que el disc ja sigui una realitat i el puguem gaudir, t’ho agrairé.
      Moltes gràcies i endavant!!

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: