Inici > Ecos de l'Odissea > L’Ulisses de l’Arnella

L’Ulisses de l’Arnella

.

.

.

LA FESTA D’ULISSES 
(Opereta folk en un sol acte) 
 

Jaume Arnella (Barcelona, 1943)

Romancer:  
.
Benvinguts, senyors, senyores, 
benvingut el personal, 
estem assistint tots, ara, 
a un moment excepcional.

Ha arribat entre nosaltres,  
provinent del Mar Egeu, 
el mític, el gran Ulisses 
el magnífic Odisseu.

Ha passat mils d’aventures, 
ha patit molts desenganys, 
ha estat anant a la deriva 
ja no sé ben bé quants anys.

Ha sentit cants de sirenes, 
ha destrossat els troians, 
s’ha escapat de malvats cíclops 
ha fugit de mil amants.

Per sortir de les penúries 
i de tota malvestat 
no ha fet servir sols la força, 
És l’enginy qui l’ha salvat.

Ell vol tornar a casa seva 
on l’esperen dona i fill, 
però els déus no li són propicis: 
sempre el posen en perill.

Ell se n’ha sortit de totes, 
mantenint el seu intent 
de fer un retorn als orígens 
vivint el moment present.

Atenció, que ara es desperta, 
Ulisses encara és viu; 
escoltem-li les paraules. 
Ulisses, aquí el teniu. 
 

Cançó d’Ulisses

.
On sóc? si us plau, ara us demano. 
On sóc? digueu-me bona gent. 
On sóc? que surto d’un naufragi 
On sóc? Qui em dóna acolliment.

Jo vinc de terres molt llunyanes 
arrossegat pel mar i els vents 
però estic aferrat a la vida 
i lluito serrant fort les dents.

Els deus no m’han estat propicis 
ben sol, amb la llança i l’escut, 
sovint, he hagut de defensar-me 
i mai no em dono per vençut

On sóc? si us plau, ara us demano. 
On sóc? digueu-me bona gent. 
On sóc? que surto d’un naufragi 
On sóc? Qui em dóna acolliment.

.

Romancer: 

.
Heu sentit prou bé el que deia? 
Diu que està desorientat. 
Sabem què és, per experiència, 
això a tots ens ha passat.

Ulisses, però, no ho amaga 
i ho diu, si es troba perdut. 
Com que és tot un personatge, 
algú l’ha reconegut.

I ara, amb una comitiva, 
tal com mana el ritual, 
li donen la benvinguda 
d’una manera oficial. 
 

Cor: 

.
Estàs de sort, Ulisses, 
ja pots estar content 
estàs en bona terra 
i enmig de bona gent.

Som un poble pacífic 
i és ric aquest país 
gaudim d’un molt bon clima 
això és el paradís.

Tenim mar, tenim muntanya, 
tenim rius i un Montserrat, 
i qui ens mana i qui ens governa 
és la Generalitat.

Som treballadors de mena, 
eficaços, agressius, 
les lleis del mercat ens omplen, 
som moderns, competitius.

Estàs de sort, Ulisses, 
ja pots estar content 
estàs en bona terra 
i enmig de bona gent.

Som un poble pacífic 
i és ric aquest país 
gaudim d’un molt bon clima 
això és el paradís. 
 

Ulisses: 

.
Això, senyors em sona; 
això no em ve de nou 
m’ho han dit d’altres vegades 
i sé el pa que s’hi cou.

.

Cor: 

.
Aquest discurs d’entrada 
l’hauríem de polir; 
crec que aquest no combrega 
amb rodes de molí.

.

Ulisses: 

.
Em sona a propaganda 
a fulletó barat, 
no vulgueu enganyar-me, 
digueu-me la veritat.

Cor: 

.
És home d’experiència, 
no se’l pot enganyar, 
ens traurem la careta, 
veiam què passarà. 
 

Un músic: 

.
Nosaltres som uns 
ma me mi mo 
músics de carrer 
i no ens espanta  
ta te ti to 
tocar quan convé. 
El repertori ens 
fan fen fin fon 
funciona prou bé, 
fem balls, concerts i al- 
gan guen guin gon 
gun passa-carrer.

El que ens agrada 
nau neu niu nou 
no ho deixem de fer 
encara que no ens 
da de di du 
doni molt diner. 
Barregem temes 
valls vells vills volls vulls 
vells i actuals 
i no ens recolzen 
mal mel mil mol 
multinacionals.

Anem per lliures 
ja je ji jo 
juguem i fem joc; 
solets traiem les 
ques quis cos cus 
castanyes del foc. 
Per qui ens escolta 
par per pir por 
portem il.lusions, 
grapats de somnis 
mans mens mins mons 
munts de sensacions. 
 

Un ballador: 

.
A mi m’agrada la dansa 
i sóc un ballarí 
tot el dia jo ballaria 
però no ho puc fer així.

Els diners tots se’ls enduen 
les grans celebritats 
i els altres anem a dos veles 
i mig esparracats.

Per guanyar-me les garrofes 
he de fer el que convé: 
dono classes a canalla  
d’ESO o d’EGB.

I si mai surt algun bolo 
me l’he de treballar 
i si el pressupost no arriba 
el faig sense cobrar.

Pels músics no comptem gaire 
que si cols, que si naps, 
i per fer coses conjuntes 
costa de lligar caps.

[…]

Jaume Arnella

.

.

.

Font i text complet: MagPoesia

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: