Inici > Ecos de la Ilíada > El bisbe Joan Margarit ens parla d’Hèctor al «Corona regum»

El bisbe Joan Margarit ens parla d’Hèctor al «Corona regum»

.

.

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 – Roma, 1484)

.

La Corona regum és un tractat humanistic dedicat a l’educació de Ferran d’Aragó, el futur rei catòlic. Joan Margarit construeix el seu discurs partint d’un dels símbols més emblemàtics de la monarquia, la corona. Al voltant de la significació de la corona reial el nostre humanista articula el seu pensament moral i politic que el portarà a traçar un programa pedagogic per al príncep per mitjà de l’exortació al conreu de les virtuts. […]

El pensament moral i politic sobre l’educació del príncep que Joan Margarit exposa en la Corona regum està estructurat al llarg de quaranta capitols a través de l’associació de cadascuna de les pedres precioses que integren la corona del futur rei amb la virtut que indica cada pedra. […]

.

M. Isabel Segarra
Introducció a l’edició de la Corona regum

.

.

Margarit escriví en llatí les seves obres més importants i també una gran part dels seus discursos. És un home plenament integrat en l’ideari renaixentista, tant per la seva actitud personal, com per la seva activitat pública. La seva producció literària és, doncs, absolutament representativa de la producció humanística. Sense cap mena de dubte, Margarit escriví sota la pressió dels esdeveniments importants que li tocà viure i la seva obra és una obra compromesa amb el seu temps. Erudit i bibliòfil, jurisconsult i historiador notable, orador i politic de prestigi, Margarit escriví una bona quantitat d’obres […], d’una importància extraordinària per a la història de l’humanisme dels Països Catalans.  Al costat de Jeroni Pau és una de les figures més internacionals i més acostades al moviment humanistic italià. […]

.

Mariàngela Vilallonga
La literatura llatina a Catalunya al segle XV

.

.

.

.

20. El diamant o la fortalesa

.

El diamant és la pedra resplendent de la diadema reial de més gran preu i estimació. Té un color ferruginós. Aquesta pedra es compara a la virtut de la fortalesa per la seva múltiple natura i significat, perquè el diamant és la més forta de totes les pedres precioses. […]

[…]

[…] hi ha set classes de fortalesa: la prime­ra es diu civil, la segona servil, la tercera militar, la quarta furiosa, la cin­quena consuetudinària, la sisena bestial, la setena virtuosa. La primera, que es diu civil, es produeix quan algú escomet quelcom terrible o ardu, per consideració del que es diu d’ell entre la ciutadania, entre els de casa seva i entre els pobles de la província, entre els quals aquest home sempre cerca la glòria.

Per això Aristòtil explica en el llibre tercer de l’Ètica que, qual­sevol gesta coratjosa que fes Hèctor, entre els troians sempre hi havia la mateixa consideració, a fi d’evitar que es fessin retrets a Palamedes i al contrari, a fi d’evitar que li fessin retrets a ell mateix. I això els incita­va moltíssim a fer grans gestes de guerra, sumament difícils i plenes dels més grans perills. I aquesta fortalesa fou anomenada fortalesa civil. La segona classe, com hem dit, és o s’anomena fortalesa servil, quan algú per temor del càstig escomet quelcom gran, o ardu, o terrible obligat per la necessitat, i no de manera particularment voluntària. D’aquesta necessitat, Aristòtil en posa un exemple en el llibre tercer de l’Ètica: Hèctor havia decretat a Troia que qui hagués fugit de la guerra, fos mort a garrotades, talment que no fos capaç d’escapar-se dels gos­sos. Molts reis i prínceps i generals de l’exèrcit decreten que si algú en deserta, sigui occit. Altres, tan bon punt han arribat amb l’estol a una determinada ciutat o província, calen foc a l’estol per tal que els soldats entenguin que el camí s’ha d’obrir arreu amb l’espasa. Així doncs, els que han estat empesos per la necessitat i obligats per un temor servil, feren quelcom terrible o ardu. Són forts en la fortalesa servil, que no és molt lloable.

La tercera classe de fortalesa és l’anomenada militar, que sor­geix d’alguna operació militar. Es practica, certament, quan algú esco­met quelcom gran o difícil, que als homes els sembla difícil i terrible. […]

La quarta classe de fortalesa s’anomena furiosa. Es produeix quan algú, endut per la ira, escomet quelcom gran i terrible estovat per l’embriaguesa, borratxo de vi. Aquesta fortalesa no és lloable i no té gaire de servitud sinó molt de vici. […]

La cinquena fortalesa és la consuetudinària, que sorgeix d’una mena de consuetud, com la de tots aquells que tan bon punt entren en guerra o en combat, s’han acostumat a vèncer i a posar en fuga els enemics. […]

La sisena de totes les fortaleses és la que s’anomena bestial, que es practica quan algú s’aboca contra els enemics sense tenir consciència dels perills o del nombre d’homes, sinó que ataca l’enemic amb poder i forces desiguals.

La setena i última fortalesa s’anomena virtuosa quan no pas amb coacció violenta, ni mogut per la ira, ni per una operació militar, o per ignorància, sinó després d’adduir escaients consideracions sobre l’afer, hom va a la guerra i a una situació difícil per esguard i per protecció de l’Estat i per elecció voluntària de cadascú. […]

.

Joan Margarit
Corona regum
Traducció al català de M. Isabel Segarra

.

.

.

.

Joan Margarit

Corona Regvm

A cura de M. Isabel Segarra

Studia Humanitatis 3 (2 vols.)

edicions vitel·la. Bellcaire d’Empordà, 2008

ISBN: 9788493625023

.

.

Mariàngela Vilallonga

La literatura llatina a Catalunya al segle XV

Textos i Estudis de Cultura Catalana, 34

Curial edicions catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Barcelona, 1993

ISBN: 9788472569300

.

.

Robert B. Tate

Joan Margarit i Pau, Cardenal i Bisbe de Girona

biblioteca de cultura catalana, 18

Curial edicions catalanes. Barcelona, 1976

ISBN: 8472560856

.

.

Santiago Sobrequés i Vidal

Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l’Edat mitjana a Catalunya

Traducció d’Antoni Dalmau

Editorial Base. Barcelona, 2006

ISBN: 9788485031696

.

.

.

.

  1. 16/08/2012 a les 6:15 PM

    Com m’agrada de trobar Margarit en aquest bloc! I tots aquests llibres estimats. Gràcies! Quan li tocarà el torn a Jeroni Pau?

    • 17/08/2012 a les 4:20 PM

      Gràcies pel comentari i, per tant, pel suport. Quan, fa uns anys, vaig trobar en una llibreria el teu “La literatura llatina a Catalunya al segle XV” se’m va obrir tot un món que en la major part desconeixia. Miraré de trobar un “vincle” entre Jeroni Pau i la temàtica d’aquest bloc (que segur que hi és). Qualsevol suggeriment serà agraït.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: