Inici > Ecos de la Ilíada > Les veloces eugues fecundades pel vent. D’Homer a Jeroni Pau.

Les veloces eugues fecundades pel vent. D’Homer a Jeroni Pau.

.

.

.

“… no hi ha dubte que hem de considerar Jeroni Pau el primer humanista, no ja de Catalunya, sinó d’Espanya, que assumí conscientment i plenament els ideals i les idees renaixentistes que provenen d’Itàlia i el primer que les posà en pràctica. […]

Amb l’obra de Jeroni Pau l’humanisme català en llatí adquireix una nova dimensió i s’enalteix, perquè si Margarit no va ser exemplar com a patriota i Carbonell no va ser gaire sòlid intel·lectualment i moralment, amb Jeroni Pau retrobem el patriotisme enyorat i la solidesa intel·lectual i moral que mancava a Martorell. I així, la figura del canonge barceloní s’erigeix com la més important representació de l’humanisme català en llatí, se situa al nivell dels humanistes italians i ens ofereix la possibilitat d’equiparar l’humanisme del nostre país amb el de països com Itàlia o França. […]”

Mariàngela Vilallonga
Biografia de Jeroni Pau.
Introducció de l’edició de les Obres, de Jeroni Pau

.

.

.

[Aquil·les] A Automedont ordenà de junyir-li [a Patrocle] els cavalls sense tara;
era un home honorat com ningú per Aquil·les que els rengles
anorrea; i assumia el risc de la guerra
lleial com ningú i li junyí uns poltres veloços,
Xant i Bali; tots dos volaven a tall de ventades.
Va parir-los del Zèfir l’harpia Podarga, quan ella
pasturava en un prat poc distant dels corrents oceànics.
.
Ilíada, XVI, 145-152
Traducció (2ª) de Manuel Balasch

.

.

.

… Doncs Dàrdan,
al seu torn, tingué un fill, el rei Erictoni, de veres
que l’home més ric va ser de tots els mortals, que tenia
tres mil eugues, que pasturaven en una maresma,
i cada una l’orgull d’un petit pollí embargava.
D’elles es va enamorar fins i tot el Bòreas: sota
forma de poltre s’hi uní, d’un de bell, de crinera blavenca,
i van quedar algunes prenys de dotze cavalls. Quan corrien
tot saltant sobre els blats, ho feien per dalt, sense rompre
de les espigues tan sols ni la punta de dalt; quan corrien
i saltaven damunt de l’ampla espatlla marina
trotaven sobre el trencant de la costa canosa, per l’aire.
.

Ilíada, XX, 218-229
Traducció (2ª) de Manuel Balasch

.

.

.

[93] Magnum promontorium. Magnum promontorium est Lusitaniae inter Hannibalis portum et Vlixbonam situm, quod et Vlyxbonense et Artabrum apellatur. In hoc, Fauonio flante, equas sine masculis concipere ob earum multitudinem poetae, auctore Pompeio, fabulati sunt. Quod ostenditur a Syllio his uersibus:

«Hic adeo, cum uer placidum flatusque tepescit,
concubitus seruans tacitos grex praestat equarum,
et Venerem occultam genitali concipit aura.
Sed non multa dies generi properatque senectus
septimaque his stabulis longissima ducitur
aetas.»

Quidam autem affirmant huius geniturae equos triennio tantum uiuere per raro quadrimos uideri. Porro si uento generantur, uelocissimos esse non est mirum, nihil enim uento uelocius inueniri potest. Vnde Homerus xx Iliados ait Erictonium habuisse tria milia equorum, cum quibus Boreas suscepta equi specie coiuit, quo uelociores essent.

Jeroni Pau
De fluminibus et montibus Hispaniarum libellus
.

.

.
[93] Magnum promontorium. (Cap de Roca) El promontori Magne és de Lusitània, situat entre el port d’Hanníbal i Lisboa, el qual és anomenat també Vlixbonense i Artabre. En aquest, quan bufa el favoni, els poetes diuen que les egües conceben sense mascles per causa de la gran multitud d’aquestes, segons testifica Pompeu. Això és mostrat per Sili en aquests versos:

Ací, quan s’assuauja el vent de la serena primavera, el ramat d’egües es disposa a mantenir els secrets acoblaments i rep del vent fecundat una misteriosa semença. Però aquesta progenitura no subsisteix llarg temps i la seva vellesa és precoç i en aquests estables l’edat més llarga arriba al set anys.

Alguns, però, afirmen que els cavalls d’aquest naixement viuen només tres anys i que poques vegades se’n veuen de quatre anys. D’altra banda, si les egües són engendrades pel vent, no és estrany que siguin molt ràpides; en efecte, no es pot trobar res més veloç que el vent. D’aquí ve que que Homer en el cant vint de la Il·líada digui que Erictoni tenia tres mil egües, amb les quals el Bòrees es va unir transformat en cavall, a fi de que fossin més ràpides.

.

Jeroni Pau
Dels rius i les muntanyes de les Espanyes
Traducció al català de Mariàngela Vilallonga

.

.

.

Jeroni Pau

Obres

A cura de Mariàngela Vilallonga

Autors catalans antics, 2

Curial edicions catalanes. Barcelona, 1986

ISBN: 8472562824

.

.

.

  1. 20/01/2013 a les 11:14 AM

    Gràcies! Feia dies que no visitava el teu locus amoenus. Amoenus doctusque! Et felicito, com ja he fet altres vegades, i no em cansaré de felicitar-te. Tantes connexions i tan ben travades!

    • 20/01/2013 a les 2:52 PM

      Gràcies pel seguiment i per l’escalf dels comentaris.
      Entre tots, cada u pel seu compte, i en la mesura de les pròpies possibilitats, anem sembrant llavors d’humanitats i de bellesa en aquesta xarxa immensa.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: