Archive

Archive for novembre de 2012

Seamus Heaney evoca Robert Fitzgerald a Pilos sorrenca

.

.

I mirant-lo, Telèmac compostament va respondre:
—Eurímac, i l’esbart de pretendents senyorívols,
jo sobre aquestes coses no us prego més ni us arengo,
car a la fi ja les saben els déus i el poble d’Acaia.
Mes a veure, doneu-me un vaixell lleuger i vint homes,
per emprendre un viatge d’ací i d’allà per les costes;
car tinc en cor d’anar-me’n a Esparta i a Pilos sorrenca,
a preguntar pel retorn del pare, que és fora i prou dura,
per si me’n parla algun dels mortals, o una veu recollia
de les de Zeus, que són les que porten la fama entre els homes.
.
Odissea, Cant II, 208-217
Traducció (2ª) de Carles Riba.

.

.

.

Robert Fitzgerald (1910 – 1985)

But the man skilled in all ways of contending,
satisfied by the great bow’s look and heft,
like a musician, like a harper, when
with quiet hand upon his instrument
he draws between his thumb and forefinger
a sweet new string upon a peg: so effortlessly
Odysseus in one motion strung the bow.
Then slid his right hand down the cord and plucked it,
so the taut gut vibrating hummed and sang
a swallow’s note.
.
Odyssey, XXI, 460-469
Robert Fitzgerald‘s translation

.

.

“Barbounia”: molls, rogers

.

.

.

SONNETS FROM HELLAS

.

[…]

3. Pylos

.

Barbounia schooled below the balcony —

Shadows on shelving sand in sandy Pylos.

Wave-clip and flirt, tide-slap and flop and flow:

I woke to the world there like Telemachos,

Young again in the whitewashed light of morning

That flashed on the ceiling like an early warning

From myself to be more myself in the mast-bending

Marine breeze, to key the understanding

To that image of the bow strung as a lyre

Robert Fitzgerald spoke of: Harvard Nestor,

Sponsor and bost, translator of all Homer,

His wasted face in profile, ceiling-staring

As he schooled me in the course, not yet past caring,

Scanning the offing. Far-seeing shadower.

.

Seamus Heaney (Castledawson, Irlanda del Nord, Regne Unit, 1939 )

Seamus Heaney

Electric Light

.

.

.

SONETS DE L’HÈL·LADE

.

[…]

3. Pilos

.

Barbounia aplegats a sota del balcó,

ombres a la sorra inclinada de la sorrenca Pilos.

Picat i flirteig de l’onada, toc i caiguda i flux de la marea;

allà em vaig despertar al món com Telèmac,

altre cop jove en la llum emblanquinada del matí

que brillava al sostre com un avís avançat

que em feia jo per ser més jo en la brisa marina

doblegadora de pals, per ajustar la meva comprensió

a la imatge de l’arc tensat com una lira

de què parlava Robert Fitzgerald: Nèstor de Harvard,

espònsor i amfitrió, traductor de tot Homer,

la seva cara gastada de perfil, mirant al sostre

mentre m’instruia en el curs, encara ple d’interès,

escrutant l’horitzó. Ombra de llarg abast.

.

Seamus Heaney

Llum Elèctrica

Traducció de Pauline Ernest i Jaume Subirana

.

.

.

.

In “Pylos”, terzo componimento della sequenza “Sonnets fron Hellas”, le immagini dell’epos omerico si sovrappongono al ricordo di Fitzgerald, rievocato nella sua veste ufficiale di traduttore di Omero e in quella più privata di maestro e “padre” intelletuale per Heaney. […]

A Pilo, Heaney immagina di essere Telemaco, alla ricerca non del padre ma di verità su se stesso, verità che li permettano di essere più forte e di giungere a una comprensione più profonda delle cose. Così, Fitzgerald appare come Nestore, dispensatore di saggezza e buoni consigli; proprio come il saggio Acheo che rivela a Telemaco il triste ritorno dei compagni di Odisseo e lo indirizza verso Sparta, fornendogli il proprio figlio come compagno e protezione, Fitzgerald indirizza Heaney nei mari della conoscenza, svegliandoli i segreti del testo di Omero e aprendo la sua comprensione a quelle immagini bellissime e complicate (“The bow strung as a lyre”) che il poeta impara a far sue. Se in “In Memoriam: Robert Fitzgerald” Heaney celebra la capacità del maestro di cogliere le profonde verità dell’opera di Omero, qui egli coglie la fragilità dell’uomo, provvisto di una capacità quasi profetica. Il suo guardare oltre, indagare la vastità dell’esperienza è anche il cogliere l’inevitabile, presagire la propria morte imminente.

Emmanuela Zirzotti
L’intertestualità nell’opera di Seamus Heaney: l’incontro con i classici greci e latini
Sapienza. Università di Roma

.

.

.

.

Seamus Heaney
Llum elèctrica

Traducció de Pauline Ernest i Jaume Subirana
Edició bilingüe

Poesia, 94
Edicions 62 – Empúries. Barcelona, 2004
ISBN: 9788429754575

.

.

.

.

La mort d’Aquil·les per la deslleialtat d’Apol·lo. Kavafis

.

.

.

DESLLEIALTAT

.

.

.

sí, celebrem moltes coses d’Homer, però aquesta no l’apro-
­varem pas … ni tampoc el passatge d’Èsquil on Tetis diu
que Apol·lo, cantant a les seves bodes, li anuncià

……………………………………….una feliç fillada,
de vides sense afeccions i prolongades.
I quan ho hagué dit tot, pel meu destí, dels déus
afavorit, cantà el pean, bo i confortant-me.
I jo em pensava que era franca la divina
boca de Febos, bullent d’art profètica.
Però el mateix cantor …
…………………………. …és ell qui assassinà
el meu fill …

Plató, República, 383 a-b

.

.

.

.

Fou quan casaven Tetis amb Peleu
que Apol·lo s’aixecà de l’esplèndida taula
de les bodes i felicità els nuvis
pel brot que sortiria de la seva unió.
Va dir: «Mai no el prendrà cap malaltia
i tindrà vida llarga».—Va dir això,
i Tetis s’alegrà moltíssim, perquè els mots
d’Apol·lo, que era entès en profecies,
li van semblar una garantia pel seu fill.
I quan es va fer gran, Aquil·les, i era
glòria de Tessàlia, la seva gran bellesa,
Tetis es recordava d’allò que va dir el déu.
Van arribar, però, un dia, uns vells amb noves
van contar la mort d’Aquil·les davant Troia.
Tetis s’esquinçà els vestits de porpra
i es treia del damunt, i els va tirar a terra,
els seus anells i braçalets.
I enmig dels seus laments va recordar el passat;
i preguntà que feia, el savi Apol lo,
per on rodava, aquell poeta que tan bé
parlava en els convits, on parava, el profeta,
quan li mataven el seu fill tan jove.
I els vells li van respondre que era el mateix Apol·lo
que, en persona, havia baixat a Troia
i junt amb els troians havia mort Aquil·les.
.

.

.

Konstandinos Kavafis
Trad. Joan Ferraté

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

DESLLEIALTAT

.

.

Quan van casar Tetis amb Peleu,
al  brillant convit  de  noces  s’alçà  Apol·lo,
i va felicitar els casats de nou
pel plançó que neixeria d’aquella unió.
Va dir:  «Mai no el danyarà cap malaltia
i tindrà llarga vida». Quan digué això,
Tetis va alegrar-se molt, que les paraules
d’Apol·lo, savi en profecies,
li  semblaren  com  una  garantia  per  al  seu  fill,
I mentre Aquil·les anava creixent,
i era glòria de Tessàlia la seva bellesa,
Tetis recordava les paraules del déu.
Però un dia van venir uns vells amb notícies,
i anunciaren la mort d’Aquil·les a Troia.
Tetis va trossejar els seus vestits de porpra,
es va treure del damunt i va rebatre,
per terra els braçalets i els anells.
Enmig del plany va recordar-se de coses passades,
i preguntà què feia el savi Apol·lo,
on era el poeta que en el convit
deia coses tan belles, on era el profeta
quan a ella li mataven el fill, en la flor de l’edat.
I els vells li contestaren que Apol·lo
en persona havia devallat a Troia,
i junt amb els Troians havia donat mort a Aquil·les.
.

.

.

Konstandinos P. Kavafis
Trad. Alexis Eudald Solà

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

DESLLEIALTAT

.

.

Tot i que és molt el, que celebrem d’Homer,
no celebrarem, emperò, això…, com tampoc
allò altre d’Èsquil, quan Tetis diu
que, en les seves noces, Apol·lo, cantant, li

«…augurà una feliç fillada
de llarga vida i inexperta de mals.
I dit que hagué aquest destí meu grat als déus,
entonà el pean i hi vaig trobar conhort.
I jo esperava que l’art màntica bullent
a la boca del déu no fos enganyosa,
però ell mateix, l’himnejador, …
…….  …fou ell qui occí,
ell, el meu fill».

Plató, República, II

.

.

El dia que casaven Tetis amb Peleu
s’aixecà Apol·lo de l’esplèndida taula
de noces, i augurà felicitat als nuvis
pel plançó que havia de brostar de llur unió.
Digué: «Les malalties mai no el tocaran
i tindrà llarga vida.» Quan digué això,
Tetis s’alegrà molt, car la dita
d’Apol·lo, que tenia coneixement profètic,
li semblà una garantia per al seu fill.
I quan es féu gran Aquil·les i era lloada
per tot Tessàlia la seva bellesa,
Tetis de la dita del déu es recordava.
Però un dia arribaren uns vells amb noves
i anunciaren la mort d’Aquil·les a Troia.
I Tetis s’esquinçà els seus vestits de púrpura
i es treia de damunt i tirava per terra
els braçalets i els anells que portava.
I enmig del seu plant recordà el passat
i preguntà què feia el savi Apol·lo,
on parava el poeta que tan bé que sabia
parlar als convits, on parava el profeta
quan el fill li mataven, que era encara tan jove.
I els vells li feren resposta que Apol·lo,
ell mateix en persona havent baixat a Troia,
amb els troians havia occit Aquil·les.
.

.

.

Konstandinos Kavafis
Trad. de Carles Miralles

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Joan Ferraté

Les poesies de C.P. Cavafis

Poesia dels Quaderns Crema, 23

Quaderns Crema. Barcelona, 1987

ISBN: 8485704991

.

.

Konstandinos P. Kavafis

Poemes

Traduïts i anotats per Alexis E. Solà

Clàssics Curial, 1

Curial Edicions Catalanes. Barcelon, 1975

ISBN: 8472560589

.

.

Set poetes neogrecs

Antologia

A cura de Carles Miralles

amb la col·laboració de Montserrat Camps

Les millors obres de la literatura universal – segle XX, 25

Edicions 62. Barcelona, 1988

.

.

.

Josep Pla, revestit de Cerverí el Jove, fa uns versos sensuals sobre Nausica

.

.

.

El gran mestre de la prosa, Josep Pla, en el seu llibre de la immediata postguerra Viaje en autobús, dedica un capítol al vent de garbí, en el qual, fa referència a uns “curiosíssims” versos d’un poeta català medieval,  “conocido sólo de los eruditos y llamado por ellos Cerverí el Joven“. Tal jocosa i apòcrifa atribució fa que tinguem, no obstant, uns versets del gran prosista. Entre ells, aquest:

.

.

Josep Pla ((Palafrugell, 8-03-1897 – Llofriu, 23-04-1981)

.

El vent de garbí,

carmí,

a Nausica afua la teta

sepia, rosadeta

i la hi pinta.

.

Cerverí el Jove [Josep Pla]

A Viaje en autobús (p.137)

.

.

.

.

.

José Pla

Viaje en autobús

Áncora y Delfín, 3

Ediciones Destino

Barcelona, 1943 (2ª ed.)

.

.

.