Inici > Ecos de l'Odissea > Odisseu, de Haim Guri. L’Odissea i el Talmud, Odisseu i Honi el Traçador de Cercles.

Odisseu, de Haim Guri. L’Odissea i el Talmud, Odisseu i Honi el Traçador de Cercles.

.

.

.

ODISSEU (ODÍSES)

.

I de retorn al seu poble natal es trobà amb un mar
i diversos peixos i herbes surant en les mandroses ones
i un esmorteït sol en el llindar del cel.
.
Sempre tornem a ensopegar en l’error, va dir-se Odisseu en el seu cor cansat
i se’n tornà a la cruïlla vora del poble veí
per trobar el camí cap al seu poble natal que no fos el de l’aigua.
.
Un rodamón pres per l’enyor, cansat dins dels seus somnis
entre gent que parlava un grec diferent.
Els mots que s’endugué com a provisions per al viatge havien mort, en l’entretant.
.
Per un instant cregué que s’havia adormit durant molts dies
i que havia retornat a una gent que no es sobtava de veure’l
i que no se’l mirava amb ulls esbatanats.
.
Els va interrogar amb gestos i ells provaren d’entendre’l
des de la distància.
El porpra passà a ser més violaci en el llindar d’aquell mateix cel.
.
Els adults es posaren dempeus i agafaren els nens que l’envoltaven en un cercle
i els van treure d’allí.
I llum rera llum s’engroguí en casa rera casa.
.
La rosada vingué, i caigué sobre el seu cap.
El vent vingué, i li besà els llavis.
L’aigua vingué i li banyà els peus, com la vella Euriclea,
i no veié la cicatriu, i continuà pendent avall, com l’aigua fa.
.
Haim Guri
.
Traducció indirecta al català d’O.T., a partir de les versions

.

.

Haim Guri (Tel Aviv.  9 d'octubre de 1923)

Haim Guri (Tel Aviv. 9 d’octubre de 1923)

.

Odisseu, de Haim Guri

.

.

.

.

.
.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Lectura del poema, en hebreu, en el blog poems in traslation. Descarrega l’arxiu de so. Blog poems in translation.

.

.

.

.

.

Haim Guri va néixer a Tel Aviv el 1926, i les línies mestres de la seva biografia —formació agrícola a l’escola, aprenentatge en un kibbutz, servei actiu en el país i a fora en la Haganah, i en les tropes “comando” durant la Guerra de la Independència— són, en bona mesura, típiques de la seva generació. Els seus primers apassionats poemes de guerra (Flors de Foc, 1949) foren immediatament aclamats, recitats i cantats com una punyent expressió de la generació bèl·lica. Guri es considerà a sí mateix com a representant d’un temps en què “la gent parlava en primera persona del plural”. Però els anys de postguerra, que van empènyer cap a l’inevitable anticlímax emocional, juntament amb una munió de problemes socioeconòmics, van fer molt per destruir el sentiment d’unitat nacional que havia nodrit el vers de Guri. La “primera persona del plural” va donar pas a la primacia de l’individual.

El sentit d’estranyament, desil·lusió i solitud (que caracteritza molta de la posterior poesia de Guri) impregna “Odisseu” (1960), malgrat que el poema no s’ha de llegir al·legòricament:

(1) I de retorn al seu poble natal es trobà amb un mar (2) i diversos peixos i herbes surant en les mandroses ones, (3) i un esmorteït sol en el llindar del cel.

(4) Sempre tornem a ensopegar en l’error, va dir-se Odisseu en el seu cor cansat (5) i se’n tornà a la cruïlla vora del poble veí (6) per trobar el camí cap al seu poble natal que no fos el de l’aigua.

(7) Un rodamón pres per l’enyor, cansat dins dels seus somnis (8) entre gent que parlava un grec diferent. (9) Els mots que s’endugué com a provisions per al viatge havien mort, en l’entretant.

(10) Per un instant cregué que s’havia adormit durant mols dies (11) i que havia retornat a una gent que no es sobtava de veure’l (12) i que no se’l mirava amb ulls esbatanats.

(13) Els va interrogar amb gestos i ells provaren d’entendre’l (14) des de la distància. (15) El porpra passà a ser més violaci en el llindar d’aquell mateix cel. [i.e. com a la línia 3]

(16) Els adults es posaren dempeus i agafaren els nens que l’envoltaven en un cercle (17) i els van treure d’allí. (18) I llum rera llum s’engroguí en casa rera casa.
.
(19) La rosada vingué, i va caure sobre el seu cap. (20) El vent vingué, i li besà els llavis. (21) L’aigua vingué i li banyà els peus, com la vella Euriclea, (22) i no veié la cicatriu, i continuà pendent avall, com l’aigua fa.

.

Elements grecs clàssics i hebraics tradicionals es fusionen en una trama que és inconfusiblement moderna. El viatger retorna després de molts anys; però aquest marge de temps es concep de forma essencialment diferent a la del relat clàssic, que garanteix als seus herois una permanent joventut i absència de temps i fa possible una completa reconeixença i reconciliació. En el món de l’Odisseu de Guri, els canvis són irrevocables. Odisseu no és un heroi sinó un rodamón  cansat (7) amb un cor cansat (4) que, havent estat inconscient del pas del temps, finalment arriba al seu poble natal per a sentir-s’hi profundament aliè (10 i ss.). Potser també està implícit que ell mateix és un “error” recurrent (4), usant les pròpies paraules d’un proverbi usual.

L’Odisseu d’Homer va ser portat, mentre dormia, a la seva illa natal, i en despertar-hi de moment no va reconèixer-la. Però la referència de Guri és a una antiga llegenda hebrea sobre un savi famós, Honi el Traçador de Cercles. En avaluar un molt conegut vers de l’exili babilònic —”Quan el Senyor va retornar els captius a Sió, erem com aquells que somnien” (Salm 126)—, Honi es meravellà: És possible que un home somiï durant setanta anys? En un moment posterior, el propi Honi quedà adormit i no es despertà fins al cap de setanta anys, descobrint que el seu fill havia mort. Trobant-se només amb estranys, els deia: “Jo sóc Honi”. Ells no el creien i se’n burlaven. En la seva solitud va demanar clemència a Déu i morí.

Les al·lusions de Guri a la llegenda apareixen en el text hebreu ja a la línia 7. Tres línies després s’identifica clarament Odisseu amb Honi i una al·lusió addicional es troba potser en la 16, contrastant el cercle que es diu que Honi havia traçat al seu voltant quan pregà perquè plogués, amb el cercle de nens que envolten Odisseu, ràpidament dispersat. Però els vincles més clars rauen en la situació i el to. La gent que Odisseu es troba parla un “grec diferent”. Ell no és capaç de reconèixer res mentre mira al seu voltant —llevat del cel. Malgrat que els nens encuriosits s’apleguen al seu voltant, els adults, ben aliens al seu destí, els enretiren; tots els sers humans l’abandonen, retirant-se a les seves il·luminades llars.

Però Odisseu no mostra amargor. Troba consol momentani en la rosada, l’aigua i el vent (19-20), i es troba amb una aparent hospitalitat: “L’aigua vingué i li banyà els peus, com la vella Euriclea,” (21) la criada del relat d’Homer, que mentre li rentava els peus el reconegué per la seva vella cicatriu. Però l’Odisseu de Guri, com el llegendari Honi, mai assoleix reconeixement. L’aigua, “com l’aigua fa”, s’escola pendent avall, sense “veure” la vella cicatriu del seu sofriment.

Un contingut to de resignació amara el poema. La majoria de les paraules i expressions són col·loquials i l’estil és més proper a la simplicitat de les Llegendes [Talmud] que a la riquesa de la poesia bíblica. […]

.

Dan Pagis. Dins de “The Modern Hebrew Poem Itself”, editat per Stanley Burnshaw.

.
.

.

.

Adaptació infantil de la llegenda de Honi el Traçador de Cercles

.

.

.

.

  1. Stefano
    08/12/2012 a les 10:13 PM

    Una delícia de poema, i també la traducció de la traducció.

    • 09/12/2012 a les 1:42 AM

      És cert, una forma exquisida de reflectir l’estranyament respecte als que són, o eren, els “teus”. Gràcies

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: