Inici > Ecos de l'Odissea > Gril·lus, l’home que volgué romandre porc

Gril·lus, l’home que volgué romandre porc

.

.

Però mai no sabré ponderar a bastament aquell Pitàgores reencarnat en gall que, successivament, esdevingué filòsof, home, dona, rei, particular, peix, cavall, granota i, em sembla, àdhuc esponja; tanmateix, era del parer que no hi ha cap animal més dissortat que l’home, perquè tots els altres es mantenen dins el terme de la Natura i l’home és l’únic que intenta sortir-se dels límits de la seva condició.

I encara, d’entre els homes troba millors, per moltes raons, els ignorants que no pas els doctes i els eminents: així, Gril·los actuà amb força més seny que el prudent Ulisses, car preferí de quedar-se a grunyir a la cort abans que exposar-se amb ell a tantes aventures perilloses. Homer, el pare de les faules, no em sembla pas d’un altre parer; en efecte, sovint tracta els mortals de dissortats i miserables i, en canvi, a Ulisses, el seu model de persona de seny, l’anomena moltes vegades infortunat, cosa que mai no diu de Paris, ni d’Àiax ni d’Aquil·les. La raó n’és ben clara: aquell heroi astut i enginyós, no feia res sense aconsellar-se amb Pal·las i, per un excés de seny, fugia de l’ordre natural.

Així doncs, tal com entre els mortals, els més allunyats de la benaurança són els que més delegen la saviesa —i això els fa doblement beneits perquè, oblidant que han nascut dins la condició humana, aspiren a la vida dels déus immortals i, seguint l’exemple dels gegants, armats de llur doctrina, declaren la guerra a la Natura— també semblen ésser menys infeliços els que estan més a prop de l’instint i de la irracionalitat dels animals, i no desitgen res que no sigui humà.

Erasme de Rotterdam
Elogi de la follia, XXXIV-XXXV
Traducció de Jaume Medina

.

.

.

ULISSES  I  GRIL·LUS

.

Quan Ulisses deslliurà els seus companyons i obligà a Cleric a tornar-los llur primera forma, cadascun fou despullat de la figura d’un ani­mal de què Circe l’havia revestit per l’encis de la seva verga d’or. Només Gril·lus, que era esdevingut un porc, no es decidí mai a esdevenir novament home. Ulisses usà endebades de tota la seva eloqüència per tal de persua­dir-lo a tornar al seu primer estat.

Plutarc ha dit alguna cosa d’aquesta faula i jo l’he creguda un tema bo per un diàleg que demostri que els homes serien pitjors que les bèsties, si la sòlida filosofia i la veritable religió no els sostenien.

* * *

 

Pierre Coustau - Le pegme 1560

Emblema amb Ulisses i Gril·lus, de Le pegme, de Pierre Coustau (1560)

Gril·lus.- Estic molt content de veure-us, predilecte de Minerva, però del canvi de forma bé us plaurà de dispensar-me’n

Ulisses.- Ai pobre amic meu! Ja sabeu com sou? No teniu certament una bella figura: un cos gros corbat cap a terra, unes llargues orelles que us pengen, uns ullets menuts que quasi no podeu obrir, un morro horrible, una fesomia repulsiva i un pèl eriçat i grosser! En fi, sou una persona repugnant; us ho dic per si no ho sabíeu. Per poc raonable que sigueu estareu ben content d’esdevenir altra cop home.

Gril·lus.- Podeu ben dir. que no en treureu res;  fer de porc és molt més bonic. És clar que la meva figura no és gaire elegant, però no em mi­ro al mirall i així en prescindeixo. Altrament, tal com sóc, d’un quant temps ençà, no he de témer que l’espill de l’aigua en retregui la meva lletjor,  puix m’estimo més un fangar que una clara fontana.

Ulisses.- I, aquesta brutícia, no us horripila?  No viviu sinó d’immundícies; us rebolqueu en llocs infectes i pudiu tant, que  si un hom se us apropa li ve cobriment de cor.

Gril·lus.- Què se me’n dóna? Tot depèn del gust. Aqueixa olor per a mi és més dolça que l’ambre i aqueixes immundícies són nèctar per a mi.

Ulisses.-  M’avergonyeixo per vós. És possible que hagueu oblidat tan de pressa tot el que la humanitat té de noble i d’avantatjós?

Gril·lus.- No me’n parleu més de la humanitat; la seva noblesa no és sinó imaginària; tots els seus mals són reals i els seus béns no són més que a la fantasia. Tinc un cos brut i cobert d’un pèl aspre, però no em calen vestits; i vós fóreu doble feliç en les vostres tristes aventures sí tenieu el cos pelut com jo per poder-vos-en passar. Jo arreu trobo el meu aliment, àdhuc en els indrets menys volguts. Els plets i les guerres i tots els altres neguits de la vida, no existeixen per mi. Ni em cal cuiner, ni barber, ni sas­tre, ni arquitecte. Heus-me ací lliure i feliç amb poca cosa. Per què lligar-me novament amb les necessitats dels homes?

Ulisses.- És cert que l’home té grans necessitats; però tot el que ha inventat per satisfer-les el glorifica i el fa feliç.

Gril·lus.- És més senzill i més segur estar  lliure  d’aqueixes necessitats

que no pas posseir els mitjans d’atendre-les per meravellosos que siguin. Val més gaudir d’una bona salut sense cap ciència de la medicina, que no pas estar malalt tenint remeis excel·lents per guarir.

Ulisses.- Però, estimat Gril·lus, així vós no teniu en res ni l’eloqüència, ni la poesia, ni la música, ni la ciència dels astres, ni la de les figures i dels nombres! Heu renunciat a la nostra pàtria estimada, als sacrificis, als festins, als jocs, a les danses, als combats i a les corones que són el premi dels vencedors? Responeu-me.

Gril·lus.- El meu estat de porc és tan bo, que em situa per damunt de totes aqueixes belles coses. M’estimo més grunyir que no pas ser tan eloqüent com vós. El que m’allunya de l’amor a l’eloqüència, és que ni la vostra, que iguala la de Mercuri, em convenç, ni em commou. Jo no vull persuadir ningú, ni em serviria de res que em persuadissin. Sóc tan poc curiós de la prosa com de la poesia; ara tot això per mi és vianda fada. Els jocs de disc, la lluita i les curses, els deixo de bona gana als qui s’apas­sionen per una corona com els infants per llurs joguines; ja no sóc àgil per aconseguit el premi, però no l’envejaria pas a altre més lleuger de greix que jo. He perdut el gust de la música i el gust és el tot en les coses; el que a vós us hi uneix, a mi me n’allunya, no en parlem més. Tor­neu a Itaca; un porc té la pàtria arreu on hi ha glans. Aneu, regneu, torneu a veure Penélope, puniu els seus amants; per mi la meva Penélope és la truja de la vora; jo regno en el meu estable i res no torba el meu impe­ri. Molts reis en llurs palaus daurats no poden assolir el meu goig; hom els diu peresosos i indignes del tron quan volen regnar com jo sense negui­tejar-se i sense turmentar tot el gènere humà.

Ulisses.- Vós no penseu que un porc està a la mercè dels homes, qui només l’engreixen per degollar-lo. Raonant tan bellament acabareu ben aviat el vostre destí. Els homes, entre els quals no voleu que se us compti, menjaran el vostre greix i els vostres pernils.

Gril·lus.- Certament que aquest és el risc de la meva professió; però la vostra, no té també els seus perills i les seves inquietuds? Jo m’exposo a la mort tenint una vida dolça i d’una delectança real i present; vosaltres us hi exposeu de la mateixa manera amb una vida desgraciada i per una glòria imaginària. Jo opino que és millor ésser porc que heroi. Encara que el ma­teix Apol·ló cantés un dia les vostres victòries, ni us remeiaria les penes ni us preservaria de la mort. La vida d’un porc és millor

Ulisses.- Així, doncs, sou prou insensat i prou embrutit per menysprear la saviesa, que quasi iguala els homes als déus?

Gril·lus.- Al contrari, és per saviesa que menyspreo els homes. És una impietat creure que s’assemblen als déus, ja que són orbs, injustos, enganyadors, desgraciats i dignes d’ésser-ho, estan cruelment armats els uns contra els altres i són tan enemics d’ells mateixos com llurs veïns. A on porta aquesta saviesa tan elogiada? No esmena pas els costums dels homes; no fa sinó afalagar i acontentar llurs passions. No fóra millor no tenir raó, que no pas tenir-ne per fer i autoritzar les coses més irracionals? No me’n parleu més de l’home; és el més injust, i, per consegüent, el més desenraonat de tot animals. Sense afalagar la nostra espècie, un porc és bastant bona persona;ni fa moneda falsa ni convenis falsos; no perjura mai, no té avarícia ni cobejança; la glòria no li fa conquerir res injustament: és ingenu i no té malí­cia; passa la vida bevent, menjant i dormint. Si tothom fos com ell, tothom dormiria en pau i vós no fóreu ací; París no hauria robat mai Helena; els grecs no haurien enderrocat Troia després de deu anys de setge;  vós no hauríeu anat per mar i per terra a mercè de l’atzar i no us caldria conquis­tar el propi reialme. Així, doncs, no me’n parleu més de raó, car els homes no tenen sinó follia. No val més ésser bèstia que no pas foll i dolent?

Ulisses.—Us confesso que no té estranyar-me prou de la vostra estupidesa.

Gril·lus.—Bella meravella que un porc sigui estúpid! Cadascú ha de con­servar el propi caràcter. Vós guardeu el vostre d’home inquiet, eloqüent, as­tut i pertorbador del repòs públic. La nació a la qual estic incorporat és modesta, silenciosa, enemiga de la subtilesa i dels bells parlaments; sense raonar, va, de dret, al plaer.

Ulisses.—Almenys no em negareu que la immortalitat, reservada als ho­mes, no elevi infinitament el seu estat per sobre del de les bèsties. Estic es­pantat de la ceguera de Gril·lus quan penso que no aprecia les delícies dels camps Elisis, on els homes sapients viuen feliços després de llur traspàs.

Gril·lus.—Atureu-vos si us plau. Jo no sóc pas tan embrutit que renun­ciés a ésser home, si en l’home m’hi ensenyéssiu una vera immortalitat però pel no ésser més que una ombra vana després de la meva mort, i encara una ombra planyivola que, àdhuc en els camps Elisis, enyora els plaers d’a­quest món, us confesso que no val la pena de violentar-se. Aquiles en els camps   Elisis juga a palet sobre l’herba;  però donaria tota la seva glòria que és tan sols un somni per ésser el malvat Tersites en el món dels vius. Aquest Aquiles, tan desenganyat de la glòria i de la virtut, no és més que un fantasma; ja no és ell mateix; hom ja no hi reconeix ni el seu coratge ni els seus sentiments; és un no sé què que resta sols pel seu deshonor. Aquesta ombra vana no és Aquiles, així com la meva no és el meu cos. No espereu, doncs, eloqüent Ulisses, enlluernar-me amb una falsa aparença d’immortalitat; jo vull alguna cosa més evident; a falta d’ella, persevero en la secta brutal que he triat. Ensenyeu-me que l’home té quelcom més noble que el seu cos,  que és lliure de la corrupció; ensenyeu-me que el que pensa en l’home no és el cos i que això perdura després que aquesta màquina grossera s’ha malmès; en un mot, feu-me veure que el que resta a l’home després d’aquesta vida és un ésser veritable i veritablement feliç; demostreu que els déus no són injustos i que després d’aquesta vida hi ha un premi per la virtut que al món sempre ha de sofrir; i tot seguit, diví fill de Laertes, correré darrera vostre a través dels perills; sortiré content de l’estable de Circe; no seré més porc, esdevindré novament home i estaré a l’aguait contra tots els plaers.

Per qualsevol altre cami, no em menareu pas a on voleu. M’estimo més ésser tan sols porc gran i gros, content de la meva brutícia, que no pas home feble, lleuger, maligne, enganyós i injust qui després de mort espera ésser només una ombra trista i un fantasma entristit de la seva condició.

François Fénelon (6 d'agost de 1651 – 7 de gener de 1715)

François Fénelon (6 d’agost de 1651 – 7 de gener de 1715)

.

François Fénelon
Traducció de Concepció de Balanzó
La Nova Revista, nº 26, febrer de 1929 (pàgs. 78-82)

.

.

Erasme - Elogi de la FolliaErasme de Rotterdam

Elogi de la follia

Traducció de Jaume Medina

Les millors obres de la literatura universal, 10
Edicions 62. Barcelona, 1982
ISBN: 842951801X

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: