Inici > Estudis de la Ilíada > En Conrad Roure es capfica amb la Ilíada

En Conrad Roure es capfica amb la Ilíada

.

.

.

Revista Catalana

.

ESTUDIANT L’ILÍADA

.

Com que d’Homer, fòra de les seves obres, gaire bé rès se’n sab, s’ha escrit mólt referent a la seva naixensa, a la seva vida, als séus poemes y als que se li han atribuhit. Y tot s’ha tret del terreny de les conjectures, qu’és el terreny de més assombrosa fertilitat.

L’historiador d’Halicarnàs, Herodote, es el primer que va relatar en ses obres la vida d’Homer, fent constar el mateix Herodote que aquest poeta havia viscut quatre segles abans, ò sia nou segles abans de l’era cristiana, y encara Ciceró, Plini y altres, consideren que l’autor de l’Ilíada y l’Odissea visqué un segle més enllà de lo que aquell historiador suposa. ¡Anèu a esbrinar la certesa de lo esdevingut en la vida d’un home de vint y vuyt ò vint y nou segles enrera!

Més: en l’època en qu’es diu que va existir Homer, sols s’escrivia damunt de pedres ò de metalls; de manera que Herodote ha de relatar la vida del gran poeta, en sa major part quan menys, per tradició verbal, que en quatre ò cinch segles s’hauria format i trasformat cent voltes.

Conrat_Roure

Conrad Roure
(Barcelona 1841 – 1928)

Fins hi hà comentaristes remarcables que donen raons poderoses per afirmar que l’Ilíada es obra d’un y l’Odissea d’un altre.

En mig de tanta nuvolositat no és possible treuren rès en clar, y fóra treball debades volguernos entretenir en narrar fets exposats per uns y negats per altres, y retreure opinions diverses sobre acontexements hipotètichs, gens documentats.

Emperò tenim al davant l’Ilíada, la grandiosa epopeya d’Homer, la progenitora de l’Odissea, l’Eneida, ’l Telèmach; d’admirable perfecció tant en sa forma com en son esperit; y ab tot, el seu argument ens porta un dubte, que si bé no fa desmerèixer en cap concepte el poema, ens plau exposar a la consideració dels llegidors.

Ilíada, sabem que prové d’Ilió, qu’era la ciutadela de Troya, y que per çò també, per sinècdoch, era coneguda la ciutat; y sabèm, pel text del poema, que Homer va proposarse descriure la guerra dels grechs contra’ls troyans fins a que Troya caygués en poder del aqueus.

¿Queda en l’epopeya completat així l’argument? Es a dir: ¿queda la ciutat de Troya, en el context de l’Ilíada, en poder dels grechs?… Nó. Acaba’l poema amb la mort d’Hèctor, fill de Príam, rey dels troyans, y les honres fúnebres que aquests, dintre de Troya, sense destorb de ningú, feren a Hèctor.

Axís donchs, per l’Ilíada, no sabèm si’Is grechs en definitiva s’apoderaren de la ciutat, ni, per consegüent, de quina manera se n’apoderaren.

Y aquí’ns esdevé’l dubte. ¿Es que no s’haurà trobat, o s’haurà perdut de l’obra algun cant que dexés complert l’argument com Homer se proposava?

En el cant XV, diu Júpiter: “Per últim Aquiles, furiós per la mort de Patrocle, matarà a Hèctor. Des d’aquest instant concediré d’allí a endavant la victoria als argius, fins y a tant que, inspirats per Minerva, hagen destruhit la superba Ilió.

Aquiles, en efecte, mata a Hèctor; però rès diu lo poema sobre la destrucció de Troya, que debía seguir, segons la transcrita manifestació de Júpiter.

En el cant XVIII diu Tétis al séu fill Aquiles: «Curta serà la teva existencia, a jutjar per lo que dius, donchs la mort t’espera axís que Hèctor mori.» Y acaba’l poema serse fer esment de la sòrt d’Aquiles, essent un acontexement primordial relatar en un poema la fi del hèroe que ha sigut anunciada per les divinitats qu’en la narració aparexen.

Y’l dubte de si manca quelcom per completar l’argument de l’Ilíada, se’ns referma al llegir l’Odissea, poema d’episodis subsegüents a la ruina de Troya, original del mateix Homer, y si fos d’altre autor (com alguns comentaristes sostenen), encara sería més palès el dubte.

En l’invocació de l’Odissea diu l’autor: «Musa, cóntem les aventures d’aquest home prudent (Ulisses) que després d’haver arruinat la sagrada ciutat d’Ilió va anar errant, mólts anys a diversos paíssos.» Axís, la ruina de Troya’l poeta la dóna ja per sapiguda; donchs en l’Ilíada devía venir consignar aquest fet tan culminant haventse proposat el poeta parlar d’aquella guerra fins a la destrucció de Troya.

Al cant III de la matexa Odissea, diu Nestor: «Allà (als camps de Troya) han trobat llur tomba’ls més grans capdills; allà jau Ayax, el gran guerrer semblant a Marte; allà jau Aquiles…»  Emperò la mort d’Aquiles, malgrat haverla decretada Júpiter, prevista Tètis y aquí ferla constar Néstor, no’s troba en l’Ilíada, hont devia trobarse essent Aquiles l’hèroe de l’epopeya.

Al cant IV, també de l’Odissea, fent referència a Ulisses, diu Menelau: «¡Quin gran servey va fer als grechs en el cavall de fusta hont els principals de l’armada, jo entre ells, s’havien tancat, duent els troyans la ruina y la mort!» Y no’s fa esment en l’Ilíada de rès del colossal cavall de fusta ab que’ls grechs entraren a Troya y l’arruinaren, qu’era l’objecte final del poema.

Les cites qu’hem retret, y altres que’n podriem retreure de les magistrals epopeyes homèriques, són el fonament del nostre dubte.

Si fets tan capdals com la mort d’Ulisses [sic] y la destrucció de Troya no’s troben en l’Ilíada, ò la Troyada com algun escriptor axís l’anomena no pas desatinadament, ja qu’en els referits poemes s’usen indistintament els noms d’Ilió y de Troya referintse a la ciutat de Príam, ¿cóm no podem sospitar que l’argument de l’Ilíada es incomplet?

Si tinguessem la seguretat de que l’Ilíada que conexèm es tal com la va dexar per termenada son autor, pensariem (si bé ab certa estranyesa), que aquest al donar fi al poema, volgué prescindir d’esplicar la mort d’Aquiles y la presa y destrucció de Troya; mes aquesta seguretat no la tenim y anèm a dir el per què.

Sabèm que l’ordenador del poema, dividintlo en vint y quatre cants, sigué’l famós gramàtich Aristarch, que visqué vuyt segles després d’Homer. ¿No podría ésser, donchs, que Aristarch no hagués ordenat la part final de l’epopeya per no haverla trobada ni tenir notícia d’ella?

Aristarch donà’l poema de la manera que va trobarlo, escrit vuyt centúries abans qu’ell, de la faysó més rudimentaria que pot suposarse, y no sabent si en aquell espay de tems se n’havia extraviat algun qu’altre fragment, qu’hem de considerar lo més probable.

¿Y podèm dir ab tota certesa que’l text que conexèm de l’Ilíada es exactament el qu’ordenà Aristarch, que va morir prop d’un segle abans de l’era cristiana?

Nosaltres, que tant admirèm a Homer, persistint en les referides incertituts, creyèm que no són a ell degudes les distraccions que’ls comentaristes troben en l’Ilíada; y quan llegim a Horaci que’ns diu en la cèlebre Epístola dels Pissons «quandoque bonus dormitat Homerus», ens preguntèm interiorment: ¿qui sab si l’endormiscat sigué Homer, ò’ls qu’en el transcurs de tants y tants segles nos han fet trasllat dels poemes homèrichs?

Conrat Roure

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: