Inici > Ecos de l'Odissea > The Sirens. Les sirenes de Linda Pastan

The Sirens. Les sirenes de Linda Pastan

.

.

.

THE SIRENS

Is there no music now
except the chime
of coins in the pocket
for which a man would go breathlessly
off course, would even drown?
Odysseus tied to his mast
regretted his own foresight.
.
In ordinary days to come in Ithaca
the song of some distant bird,
the chords of water against
the shore, even Penelope
humming to herself at the loom
would make his head turn, his eyes
stray toward the sea.
.

Linda Pastan, The Imperfect Paradise...

linda-pastan

Linda Pastan
(New York, 1932)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

No hi ha cap música, ara,
tret del dringar
de monedes a la butxaca
per la que un home perdria, sense alè,
el nord, o fins i tot s’ofegaria?
Odisseu lligat al seu pal
es penedia de la seva previsió.

.
En els venidors dies rutinaris a Ítaca
el cant d’algun ocell llunyà,
els acords de l’aigua contra
la riba, fins i tot Penèlope
mormolant sola al teler
faran que giri el cap, la mirada
perduda vers el mar.
.

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: