Arxius
San Roberto de Troya. Roberto Bolaño
.
.
.
SAN ROBERTO DE TROYA
Admirables troyanos En la veteranía de la peste
y de la lepra Sin duda vivos En el grado cero
de la fidelidad Admirables troyanos
que lucharon por Belleza
Recorriendo los caminos sembrados de máquinas
inservibles Mi métrica más intuiciones
mi soledad al cabo de la jornada
(¿Qué rimas son ésas? dije sosteniendo la espada)
Regalos que avanzan por el desierto:
Roberto Bolaño Ávalos
(Santiago de Chile, 28 d’abril de 1953 – Barcelona, 15 de juliol de 2003)
ustedes mismos Admirables ciudadanos de Troya
.
La Universidad Desconocida
Roberto Bolaño
.
.
.
.
.
.
.
Haven, de Donald Bottrall
.
.
.
Haven
.
Ever since the State failed to wither
I have never plugged my ears with wax
To block out the song the Sirens sing,
A song I’ve waited for years to hear.
Through a pilgrim’s progress on its tracks
I hear it now and I’m sailing
Happy towards those enchanted rocks
Framed against a setting sun that mocks
The few fading flowers strewn on my bier.
.
Ronald Bottrall
.
.
.
A port
.
Des que la dissolució de l’Estat fracassà
mai no m’he tapat les orelles amb cera
per no sentir el cant que les Sirenes canten,
un cant que fa anys m’he esperat per sentir.
Amb avenç de pelegrí per les seves traces
ara el sento i estic navegant
feliç vers aquests penyals encantats
dibuixats contra un sol ponent que es mofa de
les quatre flors pansides espargides sobre el meu taüt.
.
.
Nausica i les serventes renten la roba, en való de Lieja
.
.
.
On rdjonda l’ rivire ås corantès aiwes
avou ses lavoes plins a tchaeke såjhon.
Di dzo les rotches sourdeut-st a flots ene claire aiwe
ki neteye comifåt les måssîstés foû.
Les moulets distelés erî d’ leu tcheriot
fourît leyîs la, do long des cascådes,
k’ i n aveut a paxhe ene yebe come del låme.
Les femes avént prins l’ bouwêye djus do tchår
po l’ poirter a bresse disk’ ås sombès gofes,
et c’ esteut-st al cene k’ el batreut al mî.
.
On lava, spåma tos ces måssîs draps,
pu on ls ala stinde a djin so l’ rivaedje,
la k’ afeye li flot vneut laver l’ graevî.
On prinda on bagn, on s’ enôla totes;
adon dismetant k’ å solo, l’ bouwêye
souwéve, on magna, so l’ aboird di l’ aiwe.
A poenne ripaxhowes, damjheles et siervantes
Albert Maquet
(Lidje [Lieja], 1922 – Lidje 2009)
.
Albert Maquet
L’ Odissêye, tchant VI, vers 85-100,
divins : “Poèmes de l’Antiquité grecque et romaine“, 2001
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Quan arribaren al riu de bellíssim corrent, on hi havia
bons llavadors per tot l’any, amb aigua abundant que corria
tant que hi podrien rentar fins i tot la roba més bruta,
van deslligar en aquell lloc mateix les mules del carro
i les deixaren anar per la vora del riu ple de gorgues
a pasturar una herba molt dolça. I elles tragueren
tota la roba del carro amb les mans i la van dur a l’aigua
fosca. En els clots la batien ràpides, desafiant-se.
Quan la tingueren rentada i ben neta de tota brutícia,
varen estendre la roba a la vora del mar, on les ones
solen deixar més neta la grava i els còdols de platja.
Elles, després de llavar-se i d’ungir-se amb oli d’oliva,
van prendre el seu esmorzar a la vora del riu: esperaven
que la calor dels rajos del sol eixugara la roba.
En acabar l’agradable menjar, les esclaves i ella,
ja sense vels al cap, començaren un joc de pilota.
.
Traducció de Joan F. Mira
L’Odissea, cant VI, versos 85-100
.
.
.
De Troia a Ítaca 