Archive

Archive for agost de 2013

San Roberto de Troya. Roberto Bolaño

.

.

.

SAN ROBERTO DE TROYA

  

Admirables troyanos    En la veteranía de la peste

y de la lepra    Sin duda vivos    En el grado cero

de la fidelidad    Admirables troyanos

que lucharon por Belleza

Recorriendo los caminos sembrados de máquinas

inservibles    Mi métrica más intuiciones

mi soledad al cabo de la jornada

(¿Qué rimas son ésas? dije sosteniendo la espada)

Regalos que avanzan por el desierto:

roberto-bolaño1

Roberto Bolaño Ávalos
(Santiago de Chile, 28 d’abril de 1953 – Barcelona, 15 de juliol de 2003)

ustedes mismos     Admirables ciudadanos de Troya

.

La Universidad Desconocida

Roberto Bolaño

.

.

.

.

.

.

.

Haven, de Donald Bottrall

.

.

.

Haven

.

Ever since the State failed to wither

I have never plugged my ears with wax

To block out the song the Sirens sing,

A song I’ve waited for years to hear.

Through a pilgrim’s progress on its tracks

I hear it now and I’m sailing

Happy towards those enchanted rocks

Framed against a setting sun that mocks

The few fading flowers strewn on my bier.

.

Ronald Bottrall

.

.

.

A port

.

Des que la dissolució de l’Estat fracassà

mai no m’he tapat les orelles amb cera

per no sentir el cant que les Sirenes canten,

un cant que fa anys m’he esperat per sentir.

Amb avenç de pelegrí per les seves traces

ara el sento i estic navegant

feliç vers aquests penyals encantats

dibuixats contra un sol ponent que es mofa de

les quatre flors pansides espargides sobre el meu taüt.

.

.

Nausica i les serventes renten la roba, en való de Lieja

.

.

.
On rdjonda l’ rivire ås corantès aiwes

avou ses lavoes plins a tchaeke såjhon.

Di dzo les rotches sourdeut-st a flots ene claire aiwe

ki neteye comifåt les måssîstés foû.

Les moulets distelés erî d’ leu tcheriot

fourît leyîs la, do long des cascådes,

k’ i n aveut a paxhe ene yebe come del låme.

Les femes avént prins l’ bouwêye djus do tchår

po l’ poirter a bresse disk’ ås sombès gofes,

et c’ esteut-st al cene k’ el batreut al mî.

.

On lava, spåma tos ces måssîs draps,

pu on ls ala stinde a djin so l’ rivaedje,

la k’ afeye li flot vneut laver l’ graevî.

On prinda on bagn, on s’ enôla totes;

adon dismetant k’ å solo, l’ bouwêye

souwéve, on magna, so l’ aboird di l’ aiwe.

A poenne ripaxhowes, damjheles et siervantes

albertmaquet-en-1996

Albert Maquet
(Lidje [Lieja], 1922 – Lidje 2009)

si dlaxhît d’ leus vweles po djouwer al bale.

.

Albert Maquet

L’ Odissêye, tchant VI, vers 85-100,

divins : “Poèmes de l’Antiquité grecque et romaine“, 2001

.

.

Nausica

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Quan arribaren al riu de bellíssim corrent, on hi havia

bons llavadors per tot l’any, amb aigua abundant que corria

tant que hi podrien rentar fins i tot la roba més bruta,

van deslligar en aquell lloc mateix les mules del carro

i les deixaren anar per la vora del riu ple de gorgues

a pasturar una herba molt dolça. I elles tragueren

tota la roba del carro amb les mans i la van dur a l’aigua

fosca. En els clots la batien ràpides, desafiant-se.

Quan la tingueren rentada i ben neta de tota brutícia,

varen estendre la roba a la vora del mar, on les ones

solen deixar més neta la grava i els còdols de platja.

Elles, després de llavar-se i d’ungir-se amb oli d’oliva,

van prendre el seu esmorzar a la vora del riu: esperaven

que la calor dels rajos del sol eixugara la roba.

En acabar l’agradable menjar, les esclaves i ella,

ja sense vels al cap, començaren un joc de pilota.

.

Traducció de Joan F. Mira

L’Odissea, cant VI, versos 85-100

.

.

.