Pàgina d'inici
> Ecos de l'Odissea > Haven, de Donald Bottrall
Haven, de Donald Bottrall
.
.
.
Haven
.
Ever since the State failed to wither
I have never plugged my ears with wax
To block out the song the Sirens sing,
A song I’ve waited for years to hear.
Through a pilgrim’s progress on its tracks
I hear it now and I’m sailing
Happy towards those enchanted rocks
Framed against a setting sun that mocks
The few fading flowers strewn on my bier.
.
Ronald Bottrall
.
.
.
A port
.
Des que la dissolució de l’Estat fracassà
mai no m’he tapat les orelles amb cera
per no sentir el cant que les Sirenes canten,
un cant que fa anys m’he esperat per sentir.
Amb avenç de pelegrí per les seves traces
ara el sento i estic navegant
feliç vers aquests penyals encantats
dibuixats contra un sol ponent que es mofa de
les quatre flors pansides espargides sobre el meu taüt.
.
.
Categories:Ecos de l'Odissea
Anglès, Poesia, Ronald Bottrall, Sirenes, Ulisses
Comentaris (0)
Trackbacks (0)
Deixa un comentari
Retroenllaç