Haven, de Donald Bottrall

.

.

.

Haven

.

Ever since the State failed to wither

I have never plugged my ears with wax

To block out the song the Sirens sing,

A song I’ve waited for years to hear.

Through a pilgrim’s progress on its tracks

I hear it now and I’m sailing

Happy towards those enchanted rocks

Framed against a setting sun that mocks

The few fading flowers strewn on my bier.

.

Ronald Bottrall

.

.

.

A port

.

Des que la dissolució de l’Estat fracassà

mai no m’he tapat les orelles amb cera

per no sentir el cant que les Sirenes canten,

un cant que fa anys m’he esperat per sentir.

Amb avenç de pelegrí per les seves traces

ara el sento i estic navegant

feliç vers aquests penyals encantats

dibuixats contra un sol ponent que es mofa de

les quatre flors pansides espargides sobre el meu taüt.

.

.