Inici > Ecos de l'Odissea > El segon viatge d’Odisseu; «The Second Voyage», d’Eiléan Ní Chuilleanáin

El segon viatge d’Odisseu; «The Second Voyage», d’Eiléan Ní Chuilleanáin

.

.

.

.

The Second Voyage

.

Odysseus rested on his oar, and saw
The ruffled foreheads of the waves
Crocodiling and mincing past; he rammed
The oar between their jaws, and looked down
In the simmering sea, where scribbles of weeds defined
Uncertain depth, and the slim fishes progressed
In fatal formation, and thought

If there was a single
Streak of decency in those waves now, they’d be ridged,
Pocked and dented with the battering they’d had
And we could name them as Adam named the beasts
Saluting a fresh one with dismay, or a notorious one
With admiration; they’d notice us passing
And rejoice at our destruction, but these
Have less character than sheep and need more patience.

I know what I’ll do he said,
I’ll park my ship in the crook of a long pier
(And I’ll take you with me, he said to the oar)
I’ll face the rising ground, and climb away
From tidal waters, up river-beds
Where herons parcel out the miles of stream,
Over the gaps in the hills, through warm
Silent valleys, and when I meet a farmer
Bold enough to look me in the eye
With ‘Where are you off to with that long
Winnowing fan over your shoulder?’
There I will stand still,
And I’ll plant you as a gatepost or a hitching-post
And leave you for a tidemark. I can go back
And organise my house then.

But the profound
Unfenced valleys of the ocean still held him;
he had only the oar to make them keep their distance;
The sea was still frying under the ship’s side.
He considered the water-lilies, and thought about fountains
Spraying as wide as willows in empty squares;
The sugarstick of water clattering into the kettle;
The flat lakes bisecting the rushes. He remembered spiders and frogs
Housekeeping at the wayside in brown trickles floored with mud,
Horsetroughs, the black canal with pale swans at dark;
His face grew damp with tears that tasted
Like his own sweat or the insults of the sea.

eilean

Eiléan Ní Chuilleanáin
(Cork, Irlanda, 28 Novembre 1942)

Eiléan Ní Chuilleanáin

.

.

.

.

.

.

..

.

Odisseu es recolzà en el seu rem, i veié
els esbullats fronts de les ones
esquerdant-se i esmicolant-se en passar; els enfonsà
el rem entre les mandíbules, i mirà
dins el mar borbollant, on gargots d’herbotes definien
incerta fondària, i els peixos prims avançaven
en formació fatal, i pensà

si hi hagués un mínim
senyal de decència en aquestes onades, estarien encrespades,
macades i oscades amb la pallissa que han rebut
i les hi podríem donar nom com Adam feu amb les bèsties
saludant-ne una de nova amb consternació, o una de notòria
amb admiració; s’adonarien de com passem
i es delectarien amb la nostra destrucció, però aquestes
tenen menys caràcter que les ovelles i necessiten més paciència.

Ja sé què faré digué,
atracaré el meu vaixell a l’amarrador d’un llarg moll
(i et prendré amb mí, li digué al rem)
em giraré cap al terreny que s’eleva, i m’enfilaré enllà
de les marees, lleres dels rius amunt
on els bernats pescaires administren tot el llarg del corrent,
sobre els passos entre els cims, al llarg de càlides
i silencioses valls, i quan trobi un pagès
prou atrevit per mirar-me als ulls
amb un “cap on t’encamines amb aquesta llarga
ventadora de blat a l’espatlla?”
allí em quedaré quiet,
i et plantaré com un puntal de tanca o fermador de cavalls
i et deixaré per marcador de marees. Aleshores podré
entornar-me’n i organitzar casa meva.

Però les profundes
obertes valls de l’oceà encara el retenien;
només tenia el rem per mantenir-les a ratlla;
el mar seguia fregint sota la borda del vaixell.
reflexionà sobre els nenúfars, i pensà en fonts
brollant tan amples com desmais en les places buides;
el sucre-en-bastonet d’aigua dringant dins la tetera;
els llacs plans bisecant les jonqueres. Va recordar aranyes i granotes
feinejant a la vorada en marrons xaragalls fangosos,
abeuradors, el canal negre amb cignes pàlids a la fosca;
la seva cara s’anava amarant de llàgrimes amb el
gust de la seva pròpia suor o els insults de la mar.
.

.
.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: