Inici > Ecos de l'Odissea > L’estiu d’Ulisses, segons Manuel Rivera Moral

L’estiu d’Ulisses, segons Manuel Rivera Moral

.

.

.

L’ESTIU D’ULISSES

Ulisses, publicista i internauta, escriu a Penèlope, arqueòloga

.

L'estiu d'Ulisses

Benvolguda Penèlope, que ets a Atapuerca: Vas canviar la fina i rossa sorra d’aquestes costes per la terra aspra d’aqueixes serres i mesetas. Que Déu i la cièn­cia i les corals de chicharras, i la premsa, continuïn protegint-vos, a tu i als teus col·legues. Perquè es compleixi i es desvetlli l’epopeia europea. Jo aquí excavant en la meva pròpia Sima de los Huesos, fet gairebé un porc, gairebé Ningú, gairebé No-res, amb cants de dolor i sirenes a la ràdio després de la darrera execució terrorista, refent anun­cis absolutament obsolets i filant lents poemes sense rima —molts, alexandrins— per al teu gust antic i mides més perfectes.

Em preguntes en la teva darrera carta amb què “dis­trec” les meves vacances de Rodrigues. Amb poques co­ses. Fa molts dies que visc ancorat en aquesta província romana. Oblides que, un altre cop, et vas emportar el cotxe, fresca? Al més lluny que he arribat ha sigut a certs baixos de la Part Alta, una nit, fent-me l’antro­pòleg i el licantrop i, una altra vegada, fent de pinya en un assaig dels castells (no et diré el nom de la colla, en aquest camp tu no ets mai neutral). Ah, me n’oblidava! Vaig anar també a una activitat de la Universitat d’Es­tiu: la xerrada del polític Soares, el portuguès; quin cu­tis, aquest vell socialista! Ja m’agradaria a mi, a la seva edat! Sembla com si els presidents ho fossin per tota la vida.

T’interesses per Argos i pel nostre Telèmac. El pri­mer va una mica volat. Ja veurem si no t’abraça i mor d’emoció a la teva tornada. Com borda! Els veïns, qual­sevol dia, ens declaren la guerra. Potser la causa sigui el balcó, o el Sac dels Vents, o que no passeja amb tu, dolça i única ama. Pel que fa a Telèmac, doncs vist i no vist. I que no li vinguin amb romanços. Això sí, s’ha fet més navegant que jo. Si tu veiessis com li van les mo­gudes al ciberespai i els moderns bars i garitos del Nàu­tic! Que no, dona, que no pensa venir per ajudar-te! Ni ho somiïs. Amb les assignatures que té penjades i amb lo maca que es posa la ciutat, no està —et dirà— ni per camps de treball ni per altres molt nobles es­ports de rescat. A més, toca en un grup tecno, Dedalus. En això, segueix en part les petjades de la mare. ¿Te’n recordes quan, en la teva època irlandesa, tot i amb el teu accent cockney, tu eres la Molly Bloom, la gran can­tant?

També et preocupes del meu august pare. A aquest home no el mata ni el subjecta ningú. Ja coneixes el seu pensar epicuri i senequista: “La meva pàtria està on pugui deixar el meu barret i hi hagi xerrera, pernil, ànim i bona presència”. Déu n’hi do, el vell Laertes. Es passa el dia tot sencer als ateneus, a l’Olimp, o al Camp de Mart, fent-la petar o mirant les noves muses d’aquesta temporada, les quals es passegen amb nom de deessa del cinema o de perfum i vestint més generoses que mai a la història.

Com pots comprovar, els altres, pilotant i sabatejant la seva pròpia vida (com nosaltres).

Tornaré a escriure’t. T’estima,

Ulisses. Tàrraco Nova, 11 de juliol de 1997

.

POSTDATA:

[…]

Cara Lopita: L’altre dia, vaig pensar que, amb tanta llibertat i tantes hores tancat, no estava on line amb el món exterior i m’estava tornant un gran solitari avorrit, així que vaig muntar un petit banquet casolà. Van venir la bella exnimfa Calipso i Circe, la fetillera, en la meva jo­ventut núvies raptores, les teves amigues. Em van pregun­tar per tu, si seguies buscant l’homo antecessor, aquell per­dut per trinxeres i dolinas burgaleses. Ja no em diuen “l’enginyós Ulisses” sinó “l’ingenu”, i no sé gaire bé per quin motiu. (Tants segles i encara indesxifrables, les dones!) També van vindre cavallers, abans escuders fidels meus a la guerra de Troia, gent sense memòria de tant de lotus i de vaques i de viatges durs que han recorregut. Va ser una festa mig sagrada. Va haver-hi de tot! Hi va participar un paisà meu del Sur, un doble d’Homer, que ens va cantar molt jondo. Vam menjar i beure amb exageració, nosal­tres, els sants llegendaris, que crèiem que ens ho havíem triscat tot ja en la vida.

[…]

Manuel Rivera Moral
L’estiu d’Ulisses (fragment)

.

.

.

.

L'estiu d'UlissesL’estiu d’Ulisses i altres contes

inclou:

L’estiu d’Ulisses
Manuel Rivera Moral
I Premi de Narrativa Curta per Internet “Tinet”
(Premis Ciutat de Tarragona 1997)
Cossetània Edicions. Valls, març de 1998
ISBN: 9788489890107

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: