Inici > Ecos de l'Odissea > Polifem navega per l’Ebre…

Polifem navega per l’Ebre…

.

.

.

El retruny va anar creixent fins que un crit unànime de la multitud va saludar l’aparició del vaixell al mig de l’Ebre, en un tombant del riu. Mentre el Polifem —aquest era el seu nom— esgaiava l’aigua verda, tranquil·la, i s’acostava al moll de la Plaça deixant un solc d’escuma, els espectadors bocabadats anaven albirant els detalls del prodigi. El riu reflectia amb una tremolor sobtada els colors alegres i brillants amb què l’Aleix havia pintat el buc del gran llaüt dotat de rodes de pales, com un vapor. A proa, un mascaró espaordidor, tallat en fusta per un escultor de Lleida, representava el gegant mitològic el nom del qual duia el vaixell; el seu únic ull, plantat al front, semblava escodrinyar amb malfiança la gernació dels molls. […]

La banda, apressada pel capellà, engegà una marxa força airosa. La corporació municipal va acostar-se al cadafal dreçat a l’embarcador, des d’on l’alcalde havia de llegir un discurs triomfal, cant ardent a la nova etapa oberta amb l’avarada del Polifem i al futur esplendorós de la vila, gitada a la vora de vells rius. El discurs, però, mai no fou pronunciat; quan l’alcalde, després d’estossegar per aclarir-se la gola, obria els braços en un gest ampul·lós i es disposava a encetar-lo, va produir-se el desastre.

[…]

Jesús Moncada

Jesús Moncada
(Mequinensa [el Baix Cinca], 1941 – Barcelona, 2005)

Quan la demolició va lliurar a l’aire gris del matí els últims ressons de les melodies incitants de la madame, del piano de l’Aleix, de la guitarra del gran Silveri Tona o del guirigall provocador de les coristes, que podien quedar entre les parets de L’E­dèn, un dels operaris va renegar d’esglai al temps que assenyalava el punt on havien estat els camerinos. Després d’un instant d’esverament general, un treballador més serè que no pas els altres, va acos­tar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprovà que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultò­rica. L’aspecte insòlit i un pèl esfereïdor de la tro­balla, a causa de la mirada de l’únic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produïdes per l’enderroc, van ser la causa que la invenció es­trambòtica quedés abandonada entre les ruïnes. Així el pobre mascaró de proa del Polifem va veure frus­trada per sempre més l’ambició de ser l’orgull de l’Ebre, concebuda en els dies esplendorosos de L’E­dèn i mantinguda des d’aleshores malgrat el desas­tre del dia de la presentació del gran vaixell de la vídua de Salleres, quan el motor d’avió instal·lat a la nau per moure’n les rodes de pales va esclatar amb un espetec formidable i la va destrossar enfront del moll de la Plaça. Després de la desgràcia, saldada per miracle només amb el trencament d’una cama d’un dels tripulants, a banda dels vestits esquinçat i de les esgarrapades durant les corredisses i caigu­des del públic aterrit, que fugia enmig d’una volads de barrets, gorres i ombrel·les, el mascaró fou reco­llit per l’Aleix durant les tasques de rescat i va romandre al camerino de Madamfransuà mentre es­perava la construcció d’un altre vaixell amb motor. Almenys, així ho havia anunciat la vídua de Salleres, bella i ferrenya, mentre abandonava l’home de confiança desmaiat sota el bombardí de la banda, entre una nena esfereïda i el copalta arnat del jutge. Des del racó on va desar-lo l’artista, el pobre gegant fou testimoni de les nits d’amor de la fran­cesa a sobre i a sota de la vànova tricolor. La seva immobilitat de fusta d’olivera s’estremia a diari da­vant l’espectacle del llit i el ritual del bany; segons l’Arquimedes Quintana i l’Aleix de Segarra, espec­tadors habituals de l’ensabonada quotidiana de la cantant dins la banyera que el veterà d’Àfrica havia pujat amb el Carlota, la maduresa plena d’aquell cos esplèndid feia parpellejar l’ull estupefacte i àvid del fill de Posidó. […]

[…]

Jesús Moncada
Camí de sirga

Camí de sirga

“Camino de sirga. J. Moncada”
Pintura acrílica sobre persiana de botiga
Projecte Literart Raval
Rambla del Raval, Barcelona

.

.

Camí de sirga - JJesús Moncada

Camí de sirga

Les ales esteses, 99
Edicions de La Magrana. Barcelona, 1988
ISBN: 9788474103502

.

.

.

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: