Inici > Ecos de l'Odissea > Dan Carter torna a casa, a Salt Lake City, i mata els pretendents. El retorn d’Odisseu, d’Andreas Embirikos

Dan Carter torna a casa, a Salt Lake City, i mata els pretendents. El retorn d’Odisseu, d’Andreas Embirikos

.

.

.

EL RETORN D’ODISSEU

[fragments]

.

Embirikos - Mitologia

La indolència, diguin el que diguin, és una cosa dolentíssima. No per raons morals, sinó per raons biològiques, per raons que superen fins i tot l’anomenada filosofia existencial.

M’he d’explicar. Ho noto. Vet aquí, doncs.

Una vegada, als encontorns de la Nova Jerusalem (o Salt Lake City), vivia un mormó ros panotxa —en Daniel Carter—. Aquest home tenia tres boniques mullers —la Penèlope, la Georgiana i la Caterina—. En Daniel era bell i noble. Però tenia un defecte: era gandul.

Els tres primers anys de la seva vida conjugal tot anava bé. Al quart any prengué encara dues dones per mullers —la Rut i l’Helena—. Passà un altre any, i encara tot anava bé. En Daniel, despreocupat i sa, vivia amb les seves dones molt feliç. Però al final del cinquè any un incendi convertí en cendra l’adoberia que li havia deixat en herència el seu pare, i el bon mormó, tret d’una casa i pocs joiells, ho perdé tot. Fou llavors que es féu evident la seva ganduleria.

—Pobre Dan —li deia la Penèlope, que tenia més confiança amb ell que les altres dones seves—. Pobre Dan, ¿per què no in­tentes treballar? ¿Per què no fas alguna cosa?… Ens abatrà la po­bresa… Ens morirem de gana…

[…]

Un dia li digué altre cop la Penèlope:

—Escolta, Dan, t’ho dic per amor. Has de treballar. Els pri­mers dies, potser se’t farà una mica difícil. Al final, però, t’agra­darà… Ets ferm i fort… Ets, a més, tot un xicotàs… Decideix-te… Has de treballar.

AνδρέαςΕμπειρίκος

Aνδρέας Εμπειρίκος
(Brăila, 2 – 09 – 1901 –
Atenes, 3 – 08 -1975)

—D’acord —li digué a la seva dona tot prenent el seu barret rodó i ample d’ala—. D’acord, me n’aniré al llac a pensar, i demà prendré la meva decisió.

[…]

Era un bell dia de primavera. L’aigua, sempre salada, sembla­va dolcíssima. Els turons, al davant, verdejaven, puntejats de va­ques. Prop de l’entrada d’una granja una noia munyia una vaca.

No gaire lluny d’en Carter, un ciutadà amant de la tranquil·litat, amb barret de palla, pescava armat de paciència i fumant una pipa.

En Daniel, recollint-se, esguardà primerament tot el paisat­ge. De seguida, però, la seva mirada quedà clavada en la noia que munyia la vaca.

[…]

—Jerusalem! Jerusalem! Ciutat estimada! —exclamà amb passió el mormó, posant-se dempeus—. Vindran nous temps! Vindran nous profetes! Vindré jo, en Daniel, a proclamar-te, oh Nova Jerusalem, capital de tot el món, al cor d’Utah, a la riba d’aquest bell llac!

Amb aquesta invocació, el mormó ros panotxa s’acostà a la joveneta, que encara munyia les vaques. Era omnipotent i glo­riós. Era omnipotent i reformador de l’Univers…

Aquell que pescava a la vora del llac, a prop seu, bellugà el cap i pensà: «Un altre boig… Aquest món ha perdut el seny.» La joveneta, en veure que se li acostava resoludament aquell home extàtic, abandonà les vaques i es tancà a casa seva.

Però en Daniel no es desil·lusionà. Era el mormó Carter, el gran amant i reformador del Món. El mateix dia construí una ca­bana improvisada amb fulles i branques i s’hi instal·là, a les ribes del llac salat, als encontorns de la Nova Jerusalem, i així expres­sava de lluny el seu amor per la noia i enriquia constantment les seves visions.

El tercer dia aconseguí atansar-se a la joveneta. El cinquè dia l’esposà. El sisè dia —potser perquè aquesta noia era la seva si­sena muller— recordà que l’esperaven les altres, la Penèlope, la Georgiana, la Caterina, la Rut i l’Helena. S’endugué, doncs, la Carolina —així es deia la seva nova dona—, calà foc a la ca­bana improvisada i tornà a casa angoixat.

¿Què se n’havia fet, de les seves altres dones? ¿Podia ser que se n’haguessin anat? ¿Que haguessin mort? ¿Que demanessin caritat pels carrers mentre ell celebrava les noces?

Un espectacle inopinat l’hi esperava. Dos venedors de bes­tiar, un canviador, el director d’una casa de joc i un esvalotador vulgar s’havien instal·lat a casa seva i, havent convertit les seves cinc dones en concubines, en gaudien a canvi d’un tros de pa… I ell, que arribava del llac acompanyat de la seva nova muller per anunciar, content, que havia arribat una nova era, que havia de­cidit posar-se a treballar, s’estava allà com un banyut, a la porta de casa seva.

Aleshores, a les entranyes d’en Daniel es despertà tot d’una la sang dels antics emigrants, la sang dels puritans aventurers, i brillà davant els seus ulls la bella figura de l’arximormó Joseph Smith, i en Daniel Carter es convertí a l’acte en un home d’ac­ció. Arrencà d’una revolada dos revòlvers (marca Smith & Wesson) de la funda i tirà dos trets a l’aire. Els cinc pretendents es donaren a la fuga abalançant-se cap a la finestra oberta de l’habitació, mentre les dones, aterrides, entrelligaven les mans i les es­tenien en senyal de súplica vers el seu marit.

Però en Daniel no tenia la intenció de deixar fugir els cinc homes impunement i, proferint blasfèmies terribles, premé re­petidament el gallet dels seus dos revòlvers. Els pretendents, l’un darrere l’altre, es precipitaven de mala manera per la fines­tra i queien sobre l’herba amb una o dues bales a les natges, mentre les sis dones del mormó es prostraven als seus peus i els hi besaven.

Al cap d’un any, en Daniel era comerciant de cavalls salvat­ges. Al cap de dos anys, fou alcalde de Salt Lake City, i després de cinc anys, als aparadors de totes les llibreries de la Nova Jeru­salem, hi havia un llibre gruixut amb aquest nom i aquest títol:

DANIEL CARTER

EL RETORN D’ODISSEU

O

LA GLÒRIA DELS MORMONS

.

.

.

Andreas Embirikos
Escrits o Mitologia personal
Traducció d’Helena Badell
.
.

,

,

.

Interpretació lliure del poema “El cirerer” d’Andreas Embirikos , 

pel Col·lectiu Insomni

Idea i veu: Joan Marsó
Traducció: Helena Badell
Realització: Marc Comas

.

.
.
.

Embirikos - MitologiaAndreas Embirikos
Escrits o Mitologia personal
Traducció d’Helena Badell Giralt

d’ací d’allà, 10
adesiara editorial. Martorell, 2009
ISBN: 9788492405213

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: