Archive

Archive for abril de 2014

Polifem després d’Ulisses, de Josep Lluís Aguiló

.

.

.

Polifem després d’Ulisses

.

.
Les hores, les devorarà el rellotge
que pren dels seus batecs l’eucaristia
i, ungit d’aquest crisma, se les envia
amb un glop rabiós de temps ferotge.
.
Les petjades sobre l’arena humida,
que llepades per l’ona fan breus cales,
viuen un somni de paper de vidre,
geografia sense dret a mapes.
.
Esperaré ajagut sobre l’arena
l’ona primera que m’ompli de sal
i per mullar-me arrabassi la bena
.
del meu ull buit, gratant el seu fondal.
L’ona certa, amb pietat d’animal,
que em llepi amb llengua aspra tota la pena.

Aguilo

Josep Lluís Aguiló (Manacor, 1967)

Josep Lluís Aguiló
Monstres

.

.

.

.

.

.

.

.

Monstres - AguilóJosep Lluís Aguiló

Monstres

Premi Ciutat de Palma de Poesia 2004
Pròleg de Perfecto E. Cuadrado
Col. Balenguera, 121
Editorial Moll. Palma (Mallorca) 2005
ISBN: 9788427351219

.

.

.

 

Homer a Armènia. La versio de la Ilíada Mkrtich Kheranyan, i el Quadern d’Aram de Mª Àngels Anglada

.

.

.

ELS PASTORS DE VAN

—Germanes roses, oiu: els nostres ramats no hi són,
la dalla del malastre els ha segat.
Tenien set, els ramats, i s’abrevaren
en deus i rius que destil·laven sang.
Assedegats moriren a la vora de les fonts.

Hran Nazariantz
Versió d’Alfons Maseras

.

.

.

Իլիական Հոմերոս

.

Mkrtich Kheranyan

Մկրտիչ Խերանյան (Mkrtich Kheranyan) (Van, 10-08-1899 – Erevan, 27-06-1970)

Երգի՛ր, Մուսա, քենը երգի՛ր Պելևսածին Աքիլլեսի,
Քենը դժնյա, որ անհամար ցավեր բերեց աքայեցոց,
Որ բազմաթիվ դյութազների գահավիժեց դըժոխքն ի վար
Եվ դին նըրանց դարձըրեց կեր թըռչունների և շների։
Կատարվում էր Արամազդի կամքը այսպես, երբ մի անգամ
Վեճի մտան իրարու հետ ու մեկ-մյուսից գըժտըվեցին
Ատրիդեսը` արանց արքան և Աքիլլեսն աստվածազարմ։

Թարգմանությունը` Մ. Խերանյանի

Ilíada, I, 1-7
Traducció a l’armeni de Mkrtich Kheranyan

.

.

.

A més de la traducció de Kheranian, que fou membre de la Unió d’escriptors soviètics des del 1939, hi ha versions en armeni de la Ilíada d’Arsen Ghazikyan (Արսեն Ղազիկյան), ( 1870 – 1939), publicada el 1911 (el 1924 es publicà la seva versió de l’Odissea), i de Hamazasp Asaturovich Ambartsumian (Համազասպ Ասատուրի Համբարձումյան) (1880-1965), publicada el 1955

.

.

.

 

Iliada - Armeni - 1.

.

.

.

Iliada - Armeni - 2

.

.

.

.

.

.

Quadern d'Aram - Mª Àngels Anglada………A bord del Samos, en mar

Hem fet una escala a Patràs, perquè els mariners aprofiten el viatge per fer un petit carregament d’aquestes panses tan bones que en diuen «panses de Corint», però que en realitat vénen de Patràs. Hi ha moltes vinyes, als voltants d’aquesta ciutat. Poc més tard un mariner gran, en Vassilis, el que em mana la feina, m’ha dit que parés de treballar una estona i m’ha ensenyat l’illa d’Ítaca, l’illa d’Ulisses, perquè hi hem passat molt a prop. Jo conec la història d’Ulisses, l’Odissea, perquè el pare me l’havia explicada, des de petit, aventura per aventura, i més d’una vegada. L’àvia més aviat em contava històries de sants, com Josep i els seus germans, o de sant Mesrob, armeni, però el pare, en canvi, les històries d’Hèctor i d’Ulisses.

—Quan seràs més gran —em deia—, si tot va bé, hi farem un viatge, a Grècia.

Però tot ha anat malament i el pare no m’acompanyarà mai més, ni a Grècia ni enlloc, i tampoc no em podré banyar mai més al riu Deguimen.

—Mira bé, Aram —m’assenyala en Vassilis—, ara” que passem per les illes Jòniques.

—No fondejarem en cap? —li he preguntat.

I ell m’ha explicat que no, que hem de navegar fins a Bríndisi, que és molt a prop, a desembarcar-hi un grup que té parents a Itàlia.

Llavors he pensat altra vegada en el pare, perquè ell també va fer escala a Patràs i es va aturar a Corfú, de molt jove, quan va anar a estudiar a Venècia. En Vassilis m’ha explicat que, si no haguéssim de deixar el grup d’emigrants, que tenen família a Bari, no hauríem tirat gens cap al nord: en sortint de Pa­tràs, hauríem agafat la ruta que passa entre Itàlia i Sicília. A mi, però, tot i la mala mar, m’ha agradat de veure Ítaca i també navegar una mica més pel ma­teix mar que el pare. Després la nostra ruta ja no serà com la de Vahé, perquè ells, em sembla recor­dar —ho sabia narrar tan bé!—, havien solcat la mar Adriàtica. En Vassilis m’ho ha confirmat: devien ha­ver anat de Corfu a Venècia dret com un fus, si no és que s’havien aturat a les ribes dàlmates.

El mar es comença a moure de valent, i en Vassilis m’ha enviat cap a baix. He pensat que no­saltres també estem vivint, la Marik i jo, una mena d’Odissea, però els perills no ens han vin­gut de cap monstre com el Ciclop o les sirenes enganyadores, sinó dels homes, els que haurien de ser els nostres semblants.

Plego d’escriure, per avui, si més no fins que arribarem a Bríndisi, perquè el vaixell es sacseja massa i em sembla que ni jo mateix no m’enten­dria la lletra. Hi ha unes ratxes de vent molt for­tes, però no tinc gens de por. El senyor Kondos em va dir que el Samos era molt mariner i molt segur.

Maria Àngels Anglada
Quadern d’Aram

.

.

.

Testimoni d’Odisseas X. a la Comissió Americana

Jo era professor de matemàtiques al col·legi X. i amic íntim i company de Vahé.

Em van detenir, per equivocació, el mateix dia que els tres professors armenis i els metges d’a­questa nacionalitat. Va ser l’inici de la persecució. Vaig poder demostrar que era grec, encara que la meva mare era armènia. Em van deixar en lliber­tat el mateix dia, sense necessitat de fer venir el pare. La mare no va ser molestada perquè es con­sidera que la dona casada agafa la nacionalitat del seu marit.

L’inspector que em va alliberar em va mostrar una certa deferència, i ho vaig aprofitar per afavo­rir, dintre el poc que podia fer-ho, el meu amic Vahé. No es va mostrar insensible als meus oferi­ments; més clar, el vaig subornar per tal que evités les tortures als meus companys, i li vaig prometre més diners si aconseguia de fer-me arribar un mis­satge del meu amic, el nostre poeta. Encara no sa­bíem el crim que es preparava contra Armènia.

—Hi estic d’acord —em va dir, en veu baixa, entre la confusió que hi havia a les dependències de la presó—. Però no vingui aquí, és massa peri­llós. Vindré jo mateix a casa seva.

Li vaig oferir, també, d’ensenyar matemàtiques al seu fill, de franc, si tenia problemes a la seva escola.

L’inspector va complir la seva paraula: vaig reconèixer la lletra de Vahé, més vacil·lant, escrita a lapis, en un bocí de paper d’embolicar:

—Estic bé. Tranquil·litza la mare. Som molts i patim molta calor. Em podries fer arribar un xic de fruita fresca i la meva Il·líada.

[…]

Maria Àngels Anglada
Quadern d’Aram

.

.

.

TERRA PORPRA

Tinc aquí, damunt la meva taula,
un xic de terra d’Armènia.
L’amic que me l’ha regalada es pensava
que m’oferia el seu cor —sense imaginar-se
que alhora em donava el dels seus avis.
No en puc separar els ulls —com si hi haguéssin arrelat.
Terra porpra. Em pregunto: d’on li ve aquesta vermellor?
Però, amarant-se alhora de vida i de sol,
xopant-se de totes les ferides,
havia d’enrogir per força.
Color de sang, em dic,
terra porpra, de segur, car és Armènia!
Potser encara hi alenen els vestigis
dels incendis mil·lenaris, la resplendor dels esclops
que van cobrir de pols roent
els exèrcits de l’Armènia…
Potser hi roman un xic de la llavor
que em va donar la vida, un reflex de l’aurora
a qui dec aquesta mirada fosca,
aquest cor on batega un foc sorgit
a les mateixes fonts de l’Eufrates,
aquest cor on cova l’amor alhora que la revolta…

Terra porpra, exiliada —heretatge, relíquia,
ofrena, eixarm— just quan un poema
fremeix sota la meva ploma, sovint ploro
veient aquest ínfim bocí
d’Armènia, rugeixo —encloent l’anima
dintre de la meva ma,
armo el meu puny!

Daniel Varujan
Versió de Maria Àngels Anglada

.

.

.

.

Iliada - ArmeniHomer (Հոմերոս).

Iliakan (Իլիական)

Versió de  Mkrtich Kheranyan (Մկրտիչ Խերանյանի)

Publicacions de la Universitat d’Erevan

Erevan (Armènia), 1987

.

.

.

Quadern d'Aram - Mª Àngels AngladaMaria Àngels Anglada

Quadern d’Aram

educaula, 38

Edicions 62. Barcelona, 2011

ISBN: 9788492672363

.

.

.

 

 

 

L’amor entre herois. El dol per la pèrdua del company: Aqui·les i Patrocle; Gilgameš i Enkidu; David i Jonatan.

.

.

.

Així va parlar i un negre núvol d’aflicció va cobrir Aquil·leu, que va agafar pols recremada i la va escampar damunt del seu cap. Va enlletgir el seu rostre afavorit, i la cendra negrosa li embrutava la túnica de nèctar. Ell mateix, tan alt com era, es va ajaçar a la pols en un bon espai i amb les mans s’esbullava els cabells i se’ls arrencava. Les serventes, que Aquil·leu i Pàtrocle s’havien assignat com a botí, afligides en el seu cor, cridaven molt fort i corrien cap a la porta al voltant de l’impetuós Aquil·leu. Totes es colperaven el pit amb les mans, i els membres de cadascuna es desferen. Des de l’altra banda, Antíloc sanglotava tot vessant llàgrimes, i  agafava les mans d’Aquil·leu. El seu cor noble gemegava, perquè tenia por que no es tallés el coll amb el ferro. Aquil·leu va llançar un plany terrible. El va sentir la seva mare venerable, asseguda a les profunditats del mar al costat del seu pare ancià, i de seguida va esclafir a plorar.

.

Odissea, XVIII
Versió de Joan Alberich

.

.

Down on your knees, Achilles. Further down.
Now forward on your hand and thrust your face into the filth,
Push filth into your open eyes, and howling, howling,
Sprawled howling, howling in the filth,
Ripping out locks of your long redcurrant-coloured hair,
Trowel up its dogs hit with your mouth.
… Gods have plucked drawstrings from your head
And from the template of your upper lip
Modelled their bows. Not now. Not since
Grief has you by the neck, and sees you lift your arms to Heaven,
Then pistol-whips that envied face
As your prize shes —careless, disordered, knees giving way—
Rushed out to you, knelt down around you, close to you,
Slapping their bodies furiously, raising:
… ‘Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee …’
…… ‘Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee …’
……… ‘Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee …’
You sank, throat back, thrown back; your voice
Thrown out across the sea to reach your source.
.
Christopher Logue
War Music

.

.

.

 

 

Giovanni Battista Tiepolo Tetis consolant Aquil·les  (per la mort de Patrocle).      Fresc.     1757 Villa Valmarana. Vicenza, Itàlia

Giovanni Battista Tiepolo
Tetis consolant Aquil·les
(per la mort de Patrocle).
Fresc. 1757
Villa Valmarana. Vicenza, Itàlia

.

.

.

.

THE TRIUMPH OF ACHILLES
.
In the story of Patroclus
no one survives, not even Achilles
who was nearly a god.
Patroclus resembled him; they wore
the same armor.
.
Always in these friendships
one serves the other, one is less than the other:
the hierarchy
is always apparent, though the legends
cannot be trusted—
their source is the survivor,
the one who has been abandoned.
.
What were the Greek ships on fire
compared to his loss?
.
In his tent, Achilles
grieved with his sole being
and the gods saw
.
he was a man already dead, a victim
of the part that loved,
the part that was mortal.
.
Louise Glück
The triumph of Achilles

.

.

.

.

.

PLANY DE GILGAMEŠ PER LA MORT D’ENKIDU

.

A la primera claror del dia arborarà la veu dient:
Escolteu, pròcers d’Uruk! Ploro per Enkidu, el meu company,
gemego amb amargors de dona en dol pel meu germà.
L’ase salvatge i la gasela que et van fer de pare i de mare, Enkidu,
ploren per tu.
Ploren per tu
els animals de quatre peus que amb tu es criaren.
Plora per tu
tot el que hi ha de salvatgí per planes i pastures.
Cruixen de nit i dia
els camins del bosc de cedre que estimaves.
Que plorin, doncs, per tu
els pròcers de la ben murada Uruk,
i que la mà que beneïa s’obri.
Enkidu, germà meu! Tu eres la destral que duia al flanc,
la força del meu braç, l’espasa del meu cint,
l’escut que m’emparava, la túnica que em vestia,
l’ornament de goig que jo portava.
Escolta quin ressò de mare en dany rodola pel país.
Ploreu, camins que fèiem junts, bèsties que caçàvem,
tigres i panteres, lleons i lleopards, isards i cervos!
Ploreu, daines i braus!
Plora per tu la munyanya on vam pujar a degollar el guarda;
plora per tu el riu que vorejàvem passejant;
plora per tu l’Ula d’Elam i el dolç Eufrates
on omplírem els bots d’aigua una vegada.
Ploren per tu els guerrers de la ben murada Uruk
on caigué mort el Brau Celest.
Plora per tu el poble enter d’Eridu.
Gemeguen per tu els llauradors i els segadors
que et duien el gra a casa.
Gemeguen per tu els servents que ungien el teu cos.
És un lament
la cortesana que t’ungia amb olis olorosos.
Són un lament les dones de palau que et menaren la muller
guarnida amb l’anell que li havies triat tu.
I els teus joves germans, com si fossin fembres,
van amb els llargs cabells desfets en dol.
Un destí maligne t’ha robat!
Oh jove germà meu, Enkidu, company dolç,
quin son t’ha vingut ara?
T’has perdut en la fosca i ja no em sents.

.

Gilgameš. Tauleta VIII
Versió de Segimon Serrallonga
Versions de poesia antiga

.

.

.

.

COMPLANTA DE DAVID PER SAÜL I JONATAN

.

David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan, i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del just. Diu així:

.

“L’esplendor d’Israel jeu morta a les altures.
Com han caigut els guerrers ardits!
No ho diguéssiu pas a Gat,
no dugueu la nova als carrers d’Ascaló;
se n’alegrarien les noies filistees,
ho celebrarien les filles dels incircumcisos.
Muntanyes de Guilboa,
que no caiguin damunt vostre ni pluja ni rosada;
que no siguin fèrtils els vostres camps,
perquè aquí ha estat deshonrat
l’escut dels més ardits:
l’escut de Saül, untat no pas amb oli,
sinó amb sang d’enemics, amb greix de guerrers.
L’arc de Jonatan no es feia mai enrere!
L’espasa de Saül no tornava mai de buit!
Saül i Jonatan, amables, encisadors,
inseparables en la vida i en la mort,
més rapids que les àguiles,
més valents que els lleons!
Noies d’Israel, ploreu per Saül,
que us engalanava amb porpra i robes fines
i us guarnia d’or les vestidures.
Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla!
Jonatan jeu mort a les altures.
Quin dolor sento per tu,
germà meu, Jonatan,
tant com m’encisaves!
El teu amor m’era més meravellós
que l’amor de les dones.
Com han caigut els guerrers ardits!
S’han esvaït les seves armadures.”

.

Segon llibre de Samuel, 1,17-28
Versió de la Bíblia catalana interconfessional

.

.

.

.

.

Alberich OdisseaHomer

L’Odissea

Introducció, traducció i notes de
Joan Alberich i Mariné

Edicions La Magrana. Barcelona, 1998

ISBN: 9788482641157

.

.

.

Christopher Logue - War MusicLogue’s Homer

War Music

faber and faber. London, 2001

ISBN: 9780571209071

.

.

.

.

Louise Glück - Poems 1962 - 2012Louise Glück

Poems 1962 – 2012

Farrar, Straus and Giroux. New York, 2012

ISBN: 9780374534097

.

.

.

.

Segimon Serrallonga - Versions de poesia antigaSegimon Serrallonga

Versions de poesia antiga

Edicions 62 – Empúries. Barcelona, 2002

ISBN: 9788429750843

.

.

.

.

Biblia interconfessionalLa Bíblia
Traducció interconfessional

Associació Bíblica de Catalunya / Ed. Proa

Il·lustrada per Perico Pastor

Barcelona, 2012
ISBN: 9788475883380

.

.

.