Inici > Ecos de l'Odissea > Adrià Targa. Mitologia del zel

Adrià Targa. Mitologia del zel

.

.

.

MITOLOGIA DEL ZEL

(fragments)

.

Era de nit mentre t’equivocaves.
I mentre tu apressaves el big bang
i estampaves de nou la via làctia
sota els llençols que un Atlas sense força
mirava d’aguantar, per la finestra
no es veia ni una estrella i l’skyline
de Barcelona era una mar de braços
de fum color de fang que suportaven
el sostre fals dels núvols color caca.
.
[…]
.
Però si tu ets feliç no serà Circe
qui et faci anar cap a la puta illeta
plena de cabres i de rocs i dones
abandonades que van fent ganxet
d’on vas sortir. Tu també tens un ull
i jo ja el vaig ferir moltes vegades
abans que cremés Troia. Si ets feliç,
tens l’ull tapat. Perquè jo em dic Ningú,
i Ningú diu el que ningú diria
per deixar-ne constància. En altre temps
jo modulava càntics dins el bosc
dels bells primers amors, i duia al cap
idees innocents d’ala ben ampla
en forma de barret. En canvi ara—
Faves canto i el que primer deixava
les meves costes sense haver copsat
que no tots els camins duen a Roma!
.
[…]
.
Si no sabessis traduir Virgili
no t’hauria buscat per aquell dubte
que desencadenà el desastre. Vaig
sortir amb els meus penats (dues maletes
de roba i llibres) cap a Casanova
numéro cent noranta cinc a mode
de Laci improvisat. I com l’heroi
rememorant ple de dolor la pèrdua
d’aquella Troia sense cap Helena,
li ho vaig explicar tot a la donzella
que m’havia rebut amb dues capses
de valerianes a la porta. Traga
i després en parlem. En aquest verb
es resumeix la història que us explico
i la que em trago, es resumeix la història
de tots els homes que sobre la terra
han estimat i tot seguit s’han vist
desestimats. Targa, tragar, tot tan
íntimament relacionat i alhora
tan poca relació amb la intimitat
d’una persona que només volia
algú per estimar, perquè si hagués
buscat un simple foradet no hauria
anat al minigolf ni a les sessions
golfes veient el mar vinós del golf
de Roses i aquell cel rosat i els núvols
violetes del cel de l’horabaixa
.
[…]
.
Allà on la proa esquitxa amb les escumes
blanques de la pell dels mariners, nosaltres
navegàvem els dies fent l’amor
al teu veler o en terra ferma, ferms
fins més enllà de les columnes d’Hèrcules.
Però va venir un altre i et vas creure
Vasco de Gama i vas anar a fer l’indio,
i aquells tres-cents deu dies que aquí queden
no són res mes que una mitologia
per explicar-me a mi mateix el nostre
món, vist a mitges perquè no sabia
que mars enllà, després dels nostres tolls,
eres un altre continent. La història
no cal dir com acaba. Vas trobar
el que volies lluny de mi, a les índies,
jo que pensava que els dos junts anàvem
a fer les ítaques que diu Cavafis
—tan àrides, tan blaves, tan senzilles.

Adrià Targa (Tarragona, 1987)

Adrià Targa (Tarragona, 1987)


.

Adrià Targa

.

.

.

.

.

.

.

Adripa Targa - Boques en calmaAdrià Targa

Boques en calma

Poesia, 140

Edicions 62. Barcelona, 2010

ISBN: 9788429767155

.

.

.

 

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: