Inici > Ecos de l'Odissea > L’Ítaca de Carol Ann Duffy

L’Ítaca de Carol Ann Duffy

.

.

.

Ithaca

.
.
And when I returned,
I pulled off my stiff and salty sailor’s clothes,
slipped on the dress of the girl I was,
and slid overboard.
A mile from Ithaca, I anchored the boat.
.
The evening softened and spread,
the turquoise water mentioning its silver fish,
the sky stooping to hear.
My hands moved in the water, moved on the air,
the lover I was, tracing your skin, your hair,
.
And Ithaca there, the bronze mountains
shouldered like rough shields,
the caves, where dolphins hid,
dark pouches for jewels,
the olive trees ripening their tears in our pale fields.
.
Then I drifted in on a ribbon of light,
tracking the scents of rosemary, lemon, thyme,
the fragrances of your name,
which I chanted again in my heart,
like the charm it was, bringing me back
.
to Ithaca, all hurt zeroed now
by the harm you could do with a word,
me as hero plainly absurd,
wading in, waist-high, from the shallows at dusk,
dragging my small white boat.
.
Carol Ann Duffy
Rapture
.

..

 

Carol-Ann-Duffy

Carol Ann Duffy (Glasgow, Escòcia, 1955)

..

 

.

Ítaca

.
.
I quan vaig tornar,
vaig treure’m la salada i encarcarada vestimenta de mariner,
em vaig enfundar en el vestit de la noieta que vaig ser,
i em vaig esmunyir sobre la borda.
A una milla d’Ítaca vaig ancorar el bot.
.
El capvespre s’ablaní i s’estengué,
l’aigua turquesa mencionant el seu peix argentat,
el cel corbant-se per escoltar.
Les meves mans es mogueren en l’aigua, es mogueren en l’aire,
l’amant que era, resseguint la teva pell, els teus cabells,
.
i Ítaca allí, les muntanyes de bronze
recolzades com escuts abruptes,
les coves, on els dofins s’amaguen,
foscos saquets joiers,
les oliveres madurant les seves llàgrimes en els nostres pàl·lids camps.
.
Aleshores vaig anar lliscant sobre una cinta de llum,
resseguint les essències de romaní, llimona, farigola,
les fragàncies del teu nom,
que vaig entonar de nou en el meu cor,
encisador com era, duent-me de retorn
.
a Ítaca, tota ferida és ara no-res
pel dany que podries causar amb una paraula,
jo com a heroi clarament absurd,
esforçant-me a caminar, mig cos dins les aigües somes, al crepuscle,
arrossegant el meu petit bot blanc.

.

.

.

.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: