Arxius

Archive for Juliol de 2015

Invocació de l’Odissea, a la versió piemontesa de Carlin Porta, «Le tribulassion d’Avuss»

.

.

.

Cont-me ‘n pò, tuora dle bele stòrie,
ëd col òm voajant dal servel aùss
che dòp d’avej fàit ravage dle tor
ëd Truva, dòp d’avèj girà sità,
conossù la ment e ‘l patì dla gent
ant le burie d’eva ‘d mar e ro ‘d sol,
tut a l’ha arzigà për porté ghirba a ca,
sia la soa che dij sòcio ‘d mar,
ma a l’ha nen varì né giugà sò suf,
che lor, mach për lor, gran gadan, son mòrt
për ësbefié costume e tradission
ant ël mangé ij beu dël Sol Iperion
tant da feje vnì ‘l dent anvelenà
e ‘n paga tribuleje a la mòrt.
Almanch na part ëd coste imprèise dròle,
cónten-je ‘dçò a noi o fija ‘d Gieubi.
.

Omero
Le tribulassion d’Avuss
Odissea in lingua piemontese
Lìbera version piedmontèisa ëd Carlin Porta

.

.

.

.

Entrevista a Carlin Porta sobre la seva versió:

Le tribulassion d'Avuss

Carlin, come è nata l’idea di porre mano ad un’opera così impegnativa?
È nata quasi per gioco, ma un gioco serio, così per variare gli incontri di cultura popolare all’UNI3 dove si leggevano passi della Divina Commedia in lingua piemontese tradotta da Luigi Riccardo Piovano, con qualcos’altro per vedere se una traduzione poteva dare nuovi impulsi.
Ho iniziato a tradurre qualche brano preso dai vecchi libri di scuola, per poi inoltrarmi poco alla volta “cissà” (stimolato) da questa storia avventurosa a proseguire con gran piacere.
Quanti anni di lavoro?
A dire il vero non mi ricordo perfettamente la data d’inizio, grosso modo siamo nel 2005 – 2006. Naturalmente con momenti di alti e bassi conforme ai tempi liberi da altri impegni materiali e mentali per terminarla forse nel 2012, e rimasta nel cassetto “a mitoné” (a maturare) sino ad oggi.

Quali sono state le fonti consultate?
Praticamente ha l’assetto del Pindemonte, da dove è stata tratta, è in endecasillabo. Inoltre ho consultato siti specializzati.

Quali sono stati i criteri utilizzati per la traduzione e la scelta lessicale e poetica?
Come ho già detto, il criterio è quello di mantenere viva la poesia, usando l’idioma piemontese cercando di evitare italianismi il più possibile, consultando dizionari, leggendo libri, per avere a disposizione vocaboli diversi in uso nelle varie parti del paese.

Infatti si troveranno modi di dire, parole forse inusuali che però nel contesto del discorso si capiscono, modi di un tempo, insomma un po’ di tutto con un lavoro di ricerca delle parole, tant’è che ad un certo punto mi sono fatto un dizionario personale alla rovescia.
Ulisse è diventato Avuss: i personaggi parlano solo piemontese o, in un certo senso, sono diventati essi stessi piemontesi?
Ulisse è diventato Avuss poiché tradurlo Uliss proprio non suonava opportuno, d’altro canto era molto “acuto”. Gli altri personaggi hanno preso un aspetto piemontese, a volte con vezzeggiativi, a volte con suoni un poco strani poiché è usuale il modo degli “stranòm” (soprannomi) o fare il femminile dal maschile delle persone, tipo Bësson: la Bësson-a; Bërton: la Bërton-a ecc.

Possiamo dire che si tratta di un’opera umoristica eppure letteraria?
Umoristica nel senso di divertente, penso proprio di sì, infatti in questi ultimi tempi, in fase di bozza, l’ho letta e riletta diverse volte senza problemi di noia, come correttore di bozze, ma chissà quanti errori vi saranno ancora! Spero pochi. Letteraria, spero che lo sia, appunto per il lavoro di ricerca effettuato.

.

Font: www.vitadiocesanapinerolese.it (L’Ulisse di Carlin parla piemontese)

.
.

.

.

.

.

Le tribulassion d'AvussOmero

Le tribulassion d’Avuss
Odissea in lingua piemontese
Lìbera version piemontèisa ëd Carlin Porta
tratta dalla traduzione italiana di Ippolito Pindemonte

I Faggi. Centro Studi Silvio Pellico – Edizioni Marcovalerio – Vita Edizioni
Cercenasco, settembre 2014
ISBN : 9788875474003

.

.

.

.

 

Reigzel, l’íntim amic. El cant a l’amistat de Manuel Sayrach. Homer i Reigzel, Aquil·les i Patrocle.

 

.

.

 

Autor: Albert Bonet
Font: vimeo.com

.

.,

Manuel Sayrach i Carreras

Arquitecte i escriptor.
.
Sants, Barcelona, 1886 — Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1937

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa . El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic”.

Es titulà a Barcelona el 1917. Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur al·legòric de la Creació, influïts pel parc Güell (tot derruït el decenni dels seixanta). Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal (1917-18) i la veïna del carrer d’Enric Granados (1926), el monument al Sagrat Cor a Moià (1921) i el panteó familiar al Cementiri Nou barceloní (1934-36), tot dins un fantasiós gaudinisme personal. Projectà també un gran fris escultòric, síntesi de la mitologia clàssica, i un monument a Pi i Margall (1931), que no es construïren.

Concebé, influït per Wagner, la creació artística com una integració de les arts i per això planejà la seva obra literària com un cicle de set grans Drames de la Llum , que hauria volgut també musicar, dels quals només publicà Abelard i Eloïsa (1919) iReigzel, l’íntim amic (1920); rebutjà l’oferiment d’Adrià Gual per a estrenar el primer, pel fet de considerar-lo un tot inseparable de la resta de la seva obra encara no escrita. El 1922 presentà a Francesc Macià un projecte de República i constitució —sobre la base dels estats ibèrics—, que publicà el 1931. La seva obra global, fruit insòlit d’un món personal, plenament viscut, més tancat en ell mateix arran de la mort de la seva esposa Montserrat el 1932, és exponent d’un ambiciós simbolisme filosòfic i místic avalat per una gran cultura literària.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

.

.

.

 

.

Reigzel 2024

.

.

.

.

Reigzel 2025Los “Drames de la llum” (“Dramas de la luz”) ideados por Manuel Sayrach, contemplan […] un conjunto de siete obras, las cuales desarrollarían un concepto de fondo: la patria, el amor, la belleza, la confianza en sí, la amistad, la muerte y la felicidad. Estos conceptos desarrollados por sus correspondientes obras dramáticas, sintetizan el pensamiento del autor, de acuerdo al cual el ser humano cuenta con siete medios que le permiten vincularse con la divinidad. Además, a cada concepto y a cada obra, Sayrach les adjudica uno de los colores del arco iris, haciendo eco del decadentismo, el simbolismo y la poética wagneriana, todas ellas propuestas artísticas que integran diversos estímulos sensoriales como instrumento de influencia en sus espectadores.

El drama “Reigzel, l’íntim amic”, -aparecido en lengua catalana en 1920, en verso y uno de los dos únicos que el autor llegó a publicar-, se ubica en el quinto puesto del conjunto y le corresponde el color azul del arco iris. A la lectura del drama, resulta evidente la razón por la que Sayrach adjudicó a este trabajo el color asociado a la masculinidad. Se trata de una obra donde el protagonista, el co-protagonista y el antagonista son personajes masculinos, una muestra de que en la mentalidad del autor el diálogo más íntimo y más profundo que puede conseguirse entre amigos, sólo puede darse entre personas del mismo sexo.Reigzel 2023

El drama que nos ocupa es la interpretación sayraquiana del mito de Ganímedes. La acción se sitúa en la olimpiada 96, cuatrocientos años antes de Cristo. Reigzel, “Rei gloriós de qui té zel el cel” (“Rey glorioso de quien tiene celo el cielo”), es un privilegiado, un héroe perfecto, un personaje positivo. Además de su belleza extraordinaria, es generoso, íntegro y valiente. Está dispuesto a ofrendar su vida por su amigo-amado: Narcís Vident, una pasión que bordea la homosexualidad pero que se contiene prudentemente respetando el cristianismo que el personaje ya vislumbra y que el autor practica. Reigzel es pues, una fuente de luz y de amor que enamora a todo su entorno y que vive enamorado de su entorno; no deja indiferente a nadie, incluido al padre de los dioses del panteón griego clásico: Zeus, uno de los personajes centrales del drama. De hecho, la tensión dramática de la obra, radica en los intentos de Zeus de poseer a Reigzel. El dios pierde el juicio y en momentos puntuales de la obra, hasta su poder, por el apolíneo efebo; mientras que Reigzel resiste al asedio violento del padre de los dioses. Narcís Vident, el amigo de Reigzel, capturado por Zeus, es la moneda de cambio para conseguir al héroe. Como el Abelardo sayraquiano, Reigzel está henchido de ideales nobles: anhela paz y concordia entre los hombres y los pueblos; transmite energía, vitalidad, belleza y amor. […]

[…]

El entusiasmo de Reigzel por el universo y la naturaleza, hereda la filosofía o la metafísica de Francisco de Asís, de Giordano Bruno, de Spinoza, de Krause y de Nietzsche quienes relacionaron en sus pensamientos, vida, armonía, naturaleza y energía. Esta influencia revela el reconocimiento, la admiración y la propia afinidad que el autor reconocía en los citados pensadores.

[…]

“Reigzel”, el drama de Sayrach, tiene […] un formato bastante similar al del drama que lo precedió: “Abelard i Eloïsa”. La primera escena consiste en la aparición de un nutrido grupo de dioses de religiones diversas, hablando uno a uno sobre el tema de la amistad. Para poder desarrollar esta obertura, Sayrach tuvo que consultar una gran cantidad de textos. Este afán de investigación queda manifiesto a todo lo largo del drama, que destaca por su nivel erudito. Entre los personajes que aparecen en las páginas del libro, encontramos tanto a los dioses griegos: Zeus, Atenea, Urano, Cronos, Hades, Poseidón, etc., como a dramaturgos (Aristófanes, Sófocles, etc.), matemáticos (Arquímedes, Euclides, etc.), poetas (Eurípides), políticos (Alcibíades, Isócrates, etc.), filósofos (Sócrates, Platón), escultores (Fidias, Praxíteles, etc.), pintores (Apeles), historiadores (Tucídides, Jenofonte, etc.) y oradores (Pericles, Lisias, etc.) de la Grecia clásica. Casi todos ellos relativos al siglo V a.c., pero eso no es todo, también desfilan personajes legendarios como Homero o el adivino ciego Tiresias. El catolicismo del autor repercute en la culminación de la obra que trae al escenario a Jesucristo, fundador del imperio espiritual que desplazará a la cultura griega y al imperio romano. No obstante, Sayrach crea dos personajes de ficción para protagonizar su drama: Reigzel y Narcís Vident. El nombre de Narcís nos remite al mito de “Eco y Narciso” y no es casual que el autor indique que Narcís aparezca en el transcurso de la obra vistiendo una túnica de espejos. En realidad Reigzel y Narcís Vident encarnan juntos un mismo personaje, o por lo menos ambos cultivan los mismos valores y los mismos sentimientos. Los dos se aman a sí mismos a través de su alter ego, su exacta correspondencia. El mito de Narciso no estaría completamente repetido si Reigzel y Narcís Vident pudieran poseerse, pero Sayrach demuestra con su drama que como el Narciso mitológico, era víctima del castigo de Némesis.

.

Carlos Lupercio Cruz
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica

Aleix Clapés (1846-1920) y Manuel Sayrach (1886-1937) : en los márgenes del modernismo. Pàgs. 507 i 513.
(Tesi doctoral)
Disponible en línia a Tesis Doctorals en Xarxa TDX

.

.

.

.

Reigzel 2022

.

.

.

 

.

HOMER

Inspira’m!, mon Reigzel, |
Un amical insomni com tu esbelt!…
Poesia ensenya a Homer!|

REIGZEL

Gran Poeta! Això pot ser?
Homer!, Homer!, Homer! Tu ets el primer.
Veig jo tornar-s’ de llum! La vostra lira.
Polsau-la, Homer!, jo us prec. Reigzel t’inspira!

HOMER

Cantaré!, si t’agrada.

REIGZEL

Oh sí! L’Ilíada |

— En tenebrosa nit,…
la son, la qu’esvaeix
les preocupacions de l’ànim,
vençut havia a l’invencible Aquil·les
mentre vetllava al seu amic Patrocle;
fou allavores, que vingué a trobar-lo
l’ànima de l’amic difunt,
dient-li aquestes paraules voladores:
— Tu dorms, Aquil·les,
I no penses en mi.
En tant que jo vivia,
Tu’m cuidaves sol·lícit,
al migdia, a la tarda, a la nit i al matí.
I, ara, tu m’oblides
tot-just m’acabo de morí’…
Ànima errant,
divago sens parà’.
Jo t’ho prego plorant:
dóna’m la teva mà,
que’l teu amic ja no retornarà;
mai més, jamai, essent tu i jo vivents,
podrem confiar-nos nostres pensaments.
Tu qu’ets semblant a un Déu,
oh Aquil·les, vulgue’m escoltar;
sols una cosa, dec-te-la pregar:
Que del teu cos, el meu
no sia mai, oh Aquil·les, separat;
i, units els nostres esperits,
que’ls nostres ossos sien recollits
en el vas d’or de l’íntima amistat!—
— Oh car amic! — Aquil·les respongué: —
com vens a encarregar-me aquestes coses?
Jo obedient, lo que manes compliré.
I ja que venir goses,
apropa’t més a mi, per abrassar-n’s
encar’ que només fos per uns instants. —
I això diguent,
Aquil·les, els seus braços estenent
envers el seu amic, per agafar-lo,
no conseguí atrapar-lo:
va fondre’s l’ànima, com si fos fum,
i s’endinçà ‘n la terra fent grans crits
i Aquil·les despertà a la clara llum.
— Meravellós és mon Amic, oh amics! —
Tots els que s’enteraren,
molt llastimosament tots ells ploraren;
i quan tot eren plors, qu’és bella cosa,
sorgí l’Aurora, la dels dits de rosa.
.     .     .     .     .     .     .     .     .   .     .     .
Íntim Reigzel! No’t veig; sento’l teu plo’…
Ets tu l’ideal Patrocle, Aquil·les, jo! —

.
Reigzel 2028.

.

.

.

.

.

Manuel Sayrach
REIGZEL, l’íntim amich
Acte 3er. Escena II (fragment)
[text adaptat ortogràficament]

.

.

.

.

Autor: Albert Bonet

Font: vimeo.com 

.

.

Reigzel 2026

Il·lustracio de REIGZEL, l’íntim amich. Manuel Sayrach

.

.

.

.

.

Reigzel 2023Manuel Sayrach

REIGZEL
l’íntim amich
Drama de l’amistat en 4 actes i ‘n vers

Tallers d’arts gráficas Henrich i C.ª.
Barcelona, 1920

.

.

.

 

 

 

Comparació de Catalunya amb Troia (1641)

.

.

.

.

.

.
Catalunya-Troya 2020El 1641, en el context de la Guerra dels Segadors, es va publicar a Barcelona, a la impremta (estampa) de Jaume Romeu, un fulletó amb un poema titulat Comparació de Cathalunya ab Troya. Aquesta publicació s’insereix en el context de la guerra de fullets propagandístics, en el marc del referit conflicte bèl·lic.

L’obra es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya (al fons Bonsoms de fullets) i també es pot consultar el seu facsímil en línia.

Lídia Ayats Pedregosa en va fer i publicar, en un article, una anàlisi acurada, amb la transcripció del poema, també consultable en línia.

Ayats ens situa l’obra en el seu context històric i diu:

.

.
.

.

Catalunya-Troya 2021

Des dels primers moments de la guerra es redactaren nombrosos papers propagandístics de l’un i l’altre bàndol. El comte-duc d’Olivares tenia la seva pròpia màquina de propaganda i a Madrid es publicaren diversos documents i pamflets justificant el comportament del govern. També la Diputació va desplegar la seva maquinària propagandística per tal de defensar-se… La guerra pamfletària va ser molt intensa. En són una bona mostra la col·lecció de proclames i pamflets catalans que es guarden al fons de fullets Bonsoms.

Aquestes obres propagandístiques no sempre es publicaven a càrrec de les corporacions oficials, sinó que moltes vegades eren impreses —i així es fa constar al colofó— a despeses dels llibreters, que en feien d’editors. Tampoc no hem de pensar que tota la propaganda del bàndol català era publicada en aquesta llengua; algunes d’aquestes obres van ser escrites en castellà (ja fos per raons polítiques o per raons de mercat).

La Comparació de Cathalunya ab Troya se situa, doncs, en el context del gran nombre de pamflets i manifests revolucionaris que a partir de 1640-1641 van circular per Catalunya, en un primer moment justificant l’aixecament i argumentant la licitud de l’enfrontament contra els castellans, i, més tard, exposant la necessitat de prendre consciència de la gravetat de la situació i proclamant l’obligació de restablir la justícia a través de la guerra. R. Garcia Càrcel cita el mític discurs de Pau Claris com a reflex del sentiment català en aquests primers moments de la guerra i com a «condensació literària de tot el bagatge ideològic de la literatura de combat en la conjuntura especifica de 1641».  En la Comparació de Cathalunya ab Troya retrobem les característiques essencials d’aquesta literatura política: l’exposició de les penalitats i injustícies que pateix Catalunya (agressions a la religiositat, la propietat i la família, les lleis de la nació), l’atac als responsables que s’hagi arribat a aquesta situació, la incitació a prendre les armes per defensar la pàtria.

.

.

.

Vegem alguns fragments del poema:

.

..

…, si tens tant desitg y tantes ganes

de saber lo succés que tu·m demanes

y com se va acabant aquesta terra,

per trobar-se invadida de tal guerra,

encara que és pesada y trista història,

y tinch los ulls plens de aygua ab sa memòria,

te vull anar dient que Cathalunya

de ser un·altra Troya no se allunya.

.
.


.
De Troya·s diu que la perdé una poma,

de Cathalunya, una coloma.

Va’s judicar allà contra justícia,

no y ha·gut per así menos malícia.

Va-u fer Paris allà per Venus bella,

feren-ho assí ministres per Castella.

Prometé-se-li a Paris hermosura,

per así tot se feye a plata pura.

Del mal judici se enujà la diosa,

al Principat tocave aquexa cosa.

Alli deu anys hi va durar la guerra,

no se li espere menos a esta terra.

.
.


.
Cathalunya és, donchs, vuy Troya perduda,

mes no del tot, que Déu li ve en ajuda.

Però está, segons vem, molt abrasada;

ab tot, no la veuran grechs acabada.


 

 

Catalunya-Troya 2021[Anònim]

Comparació de Cathalunya ab Troya

Estampa de Jaume Romeu

Barcelona, 1641

.

.

.

Lidia Ayats Pedregosa
Comparació de Cathalunya ab Troya
Estudi general: Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, ISSN 0211-6030, Nº 14, 1994 , pags.137-157

.

.

.