Archive

Archive for octubre de 2015

Antologia de textos grecs, d’Homer a Libani

.

.

Antologia textos grecsAcaba d’editar-se, a cura de Francesca Mestre, una Antologia, una Selecció de textos grecs, d’Homer a Libani, amb doble text, original grec i traducció al català, en homenatge a Eulàlia Vintró, amb motiu de la seva jubilació. Les traduccions són noves, fetes ad hoc per a l’antologia, el que enriqueix, encara que sigui només respecte a fragments d’obres, el catàleg de versions catalanes dels autors que hi són inclosos, i d’entre ells, pel que més ens ateny ací, Homer.

Com diu la curadora, en la Presentació del llibre, es tracta d’ “un ram de flors, una petita mostra, entre les moltes possibles, d’allò que hem rebut d’aquells autors antics: bella poesia, referents culturals, narració de fets, evocació dels mites, pensament intel·lectual, sovint aplicat a la política, el pensament científic…”

Pel que fa als autors i temàtica més lligats a aquest blog, dir que l’antologia —seguim citant la Presentació— comença “com és lògic, [p]els poemes homèrics —Ilíada primer, Odissea després—” els quals “prenen el protagonisme inicial que els pertoca; d’entre totes les possibilitats, els passatges escollits d’ambdues obres tenen un fil conductor comú, la grandesa d’Aquil·les, que es mostra sota tres prismes: crueltat, pietat i desconsol.”

L’antologia que tenim a les mans té la virtut de trenar els temes dels fragments antologats, el que li confereix una interessant textura. Així, diu la Presentació, “incloem una vuitantena de versos d’un Himne homèric, el dedicat al déu Apol·lo, que trobarà, unes quantes pàgines i uns quants segles més endavant, la seva responsió en els versos del poeta hel·lenístic Cal·límac, que compondrà també himnes dedicats als déus olímpics, entre ells Apol·lo, en un moment totalment divers de la poesia grega.”

El fragment triat d’Heròdot també ens porta a la temàtica troiana. Francesca Mestres indica que: “Les Històries d’Heròdot estan concebudes pel mateix autor com una recerca, com un intent de racionalitzar, de manera encara molt primitiva, la successió dels esdeveniments en el temps i la natura dels diferents pobles que van veure’s, d’una manera o d’una altra, implicats en les guerres mèdiques. El passatge que hem triat n’és una prova excel·lent, ja que dóna una versió alternativa a l’homèrica —l’egípcia— del rapte d’Hèlena i, per tant, de la guerra de Troia, els seus antecedents i resultats.” I seguint amb el trenat que ressaltàvem, més endavant ens tornem a topar amb Hèlena, ja que, se’ns indica, “Amb Eurípides recuperem el mite egipci d’Hèlena, a la tragèdia que porta el mateix nom, en la línia de com ens l’havia presentat Heròdot, però encara en una atra versió que palesa, precisament, la perplexitat de la doble interpretació.”

.

A tal de mostra, alguns paràgrafs extrets de fragments inclosos a l’Antologia:

.

.

Príam del carro de cavalls va saltar a terra; Ideu s’hi va quedar, fent-se càrrec de cavalls i mules.

L’ancià va anar de dret a la casa on s’estava Aquil·les, estimat de Zeus. L’hi va trobar sol, ja que els companys estaven asseguts a part; només n’hi havia dos a prop, l’heroi Automedont i també Àlquimos, fill d’Ares, que l’atenien: tot just acabava de sopar i beure, la taula encara estava parada.

El gran Príam va entrar sense que el veiessin, es va apropar i amb les mans envoltava els genolls d’Aquil·les i li besava les terribles mans assassines que tants fills li havien occit.

.

Ilíada, 24.469-479
Traducció de Francesca Mestre

.

.

.

.

« […]. Aquil·les, mai fins ara cap home ha estat més afortunat que tu ni ho serà tampoc d’ara endavant: abans, quan eres viu, els argius t’honoràvem de la mateixa manera que als déus, i ara, després de venir aquí, regnes magníficament entre els difunts; no t’afligeixis, doncs, d’estar mort, Aquil·les».

Així vaig parlar-li; immediatament em tornà resposta:

«No em consolis de la mort, il·lustre Ulisses; m’estimaria més ser un simple pagès treballant per compte d’altri, fins i tot per un home pobre i amb ben pocs mitjans, que no pas ser l’amo enmig de totes aquestes ombres i res més.”

.

Odissea, 11.481-491
Traducció de Francesca Mestre

.

.

.

.

SERVENT: Que no és aquesta la que a Troia ens féu maldar?

MENELAU: No ho és, aquesta; els déus ens van tenir enganyats: cercàvem una infausta imatge de bromall.

SERVENT: Què dius?
……..…….Per un simple bromall, així, tants de treballs?

MENELAU: Fou obra d’Hera, i de tres dees, amb llur plet.

SERVENT: Aquesta és, doncs, la teva esposa en veritat?

MENELAU: És ella: sobre això pots creure’m el que dic.

.

Eurípides
Hèlena
Traducció de Jaume Almirall Sardà

.

.

 

.

.

Antologia textos grecs

ΑΝΘΟΛΟΓΙΑ – ANTOLOGIA
Selecció de textos grecs, d’Homer a Libani
Edició a cura de Francesca Mestre

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona
Barcelona, setembre de 2015
ISBN: 9788447539154

.

.

.

Les sirenes del jove Karl Marx

.

.

.

.

Siren Song

A Ballad

Karl Marx

Karl Marx (Trèveris [Trier] (Alemanya), 1818 – Londres (Anglaterra), 1883)

The wave, soft murmuring,
With the wind frolicking,
Leaps up into the air.
You see it tremble, hover,
Tumble and topple over,
It is the Sirens’ lair.

They pluck the lyre to enthrall
In heavenly festival,
In melody divine.
They draw both near and far,
Earth and distant star
Into their song sublime.

Its charm is so profound
One cannot chide the sound
That soars so radiantly.
As if great spirits there
Would lure the listener
Into the dark blue sea.

As if there swells and grows
From waves a world that flows
Loftily, secretly.
As if in waters deep
The Gods are all asleep
Down in the dark blue sea.

A little boat draws near,
The waves are charmed to hear
A gentle bard exalted,
His looks so frank and free,
Image and melody
Like love and hope transfigured.

His lyre rules o’er the deep.
Naiads that were asleep
Lend him their song-charmed ear.
And all the waves resound
With song and lyre’s sweet sound
And dance high in the air.

But hear the sad refrains,
The Sirens’ far-off strains
Of sweet melodiousness.
The poet to enthrall,
The Goddesses shine all
In sound and loveliness.

“O youth, soar up and play,
Rule o’er the listening sea;
The goal you seek is high,
Your breast swells rapturously.

“Here, sumptuous water-halls
Your song alone surprises,
And as the great tide falls,
Ev’n so your music rises.

“Sportive waves bear it up
And send it surging high.
The eye, bright, full of hope,
Encompasses the sky.

“Enter our Spirit-Ring;
Magic your heart shall gain,
Hear the waves dance and sing,
They sound like True Love’s pain.

“Worlds came from the Ocean,
Spirits were borne on the tide
Which dared to cradle the High Ones,
While the All was void.

“As Heaven and star-glow
Look downwards, ever glancing
Into the waves below,
Into the blue waves’ dancing—

“As droplets, shivering, shaking,
Enfold the Worlds in pride,
The spirits’ life, awaking,
Emerges from the tide.

“Seeking the All inspires you?
You’d burn in song away?
The lyre’s sweet music stirs you?
You’d blaze in Heaven’s ray?—

“Then come down to us all,
And tender us your hand;
Your limbs shall Spirit be,
You’ll see the deep, deep Land.”

They rise up from the sea,
Hair weaving in roundelay,
Heads resting on the air.
Their eyes flash blazing fires,
And, shooting sparks, their lyres
Glow through the waters fair.

The Youth yields to Delusion,
His tears flow in profusion,
His heart pounds in his breast.
He cannot turn away,
Held captive in Love’s sway,
To burning passion lost.

Deep thoughts stir in his soul,
It fights to gain control,
Soars higher, ever higher,
Looks up with prideful bearing,
In God’s own image daring,
And this the Sirens hear:

“In your cold depths below
Nothing that’s High can go,
Nor God burn deathlessly.
You glitter but to ensnare,
For me you have no care,
Your songs are mockery.

“You lack the bosom’s beat,
The heart’s life-giving heat,
The soul’s high flight so free.
The Gods in my breast rule,
And I obey them all;
I mean no treachery.

“You shall not captivate
Me, nor my love, nor hate,
Nor yet my yearning’s glow.
It shoots like lightning shafts
That gentle power uplifts
In melodies that flow.

The Sirens all sink down
Before his blazing frown
In weeping springs of light.
They seek to follow him,
But ah, the Flood so grim
Engulfs them all from sight.

.

Karl Marx
A Book of Verse (1837)
Trad. a l’anglès: Clemens Dutt

 

.

.

.

.

“[Karl Marx] left the Trier school at the age of seventeen and, following his father’s advice, in the autumn of 1835 became a student in the faculty of law in the University of Bonn. Here he seems to have been entirely happy. He announced that he proposed to attend at least seven courses of weekly lectures, among them lectures on Homer by the celebrated August Wilhelm Schlegel, lectures on mithology, on Latin poetry, on modern art. He lived the gay and dissipated life of the ordinary German student, played an active part in university societies, wrote Byronic poems, got into debt, and on at least one occasion was arrested by the authorities for riotous behaviour. At the end of the summer term of 1836 he left Bonn, and in the autumn was transferred to the University of Berlin.”

.

Isaiah Berlin
Karl Marx, pàg. 31

.

.

.

Ulisses en aigües d’Ítaca, de Joan Margarit

.

.

.

.

ULISSES EN AIGÜES D’ÍTACA

.

Vas arribant a l’illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l’atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l’eixida
són ombres que Penèlope somia.
Vas arribant a l’illa: els roquerars,
com el temps l’Odissea, els bat la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva absència
ni ha desteixit l’oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penèlope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l’illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar empremta,
perquè no has existit: ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar lo alguna dona,
però en el somni d’un poeta cec
continues salvant-te. Al front d’Homer,
etern i rigorós, cada trenc d’alba
un solitari Ulisses desembarca.

Joan Margarit
Llum de pluja

.

..

.

Joan Margarit - Llum de plujaVas llegando a la isla y, pues, ya sabes / qué es el azar; vivir, qué significa. / Tu arco será polvo en un estante. / Polvo será el telar y cuanto teje. / Los pretendientes, que en el patio acampan, / son sombras de los sueños de Penélope. / Vas llegando a la isla: como el tiempo / en la Odisea, bate el mar en las rocas. / Nadie tejió nunca tu ausencia. Nadie / tampoco vino a destejer tu olvido. / Por más que, a veces, la razón lo ignore, / Penélope es la sombra de tu sueño. / Vas llegando a la isla: las gaviotas / cubren la playa y no se moverán / cuando tú pasarás sin dejar huellas, / pues tú no existes: eres la leyenda. / Quizá un lejano Ulises murió en Troya, / y quizá lo llorara una mujer, / pero en el sueño de un poeta griego / eres la idea del hombre: / en la frente de Homero, riguroso, / eterno, cada vez que rompe el alba / un solitario Ulises desembarca. 

.

.

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Joan Margarit - Llum de plujaJoan Margarit

Llum de pluja

Col. Poètica/Poética, 9
Ediciones Península / Edicions 62. Barcelona, 1987

ISBN: 9788429726619

.

.

.

Miquel de Palol, tres Ulisses i un Aquil·les vs. Ulisses

.

.

§ 94.- Contradicció en Homer: la cultura
balbuceja, i ja ha arribat a la cúspide.

Miquel de Palol
El Llac dels Signes, pàg. 477

 

.

.

.

ULISSES
.Salamó - Miquel de Palol

… i això sense moure’m de mi, d’aquí…
tot és no ferir, com no ferir?
no hi ha alquímia
ni fuga en l’asfalt salat cap a mar…
oh!
…ni…quan?…oh rebuda, rèquiem:
…no…
la vora, no el centre, està enfocada…
feliç és molt menys que una metafísica
és un estat endocrí.
Feliç és baixa pressió?
Vagabunds de l’odi fat
entre dos períodes glaciars
no surt
per més que la cerquem tots com porcs
la darrera ruleta
Ara és l’S.
Ha! la llegenda del retorn, guerra de verds
és per al poder! Hi ha l’arabesc…
(són mites, el tot i el no-res…)
Aquest feliç imbècil que es pensa
que ja no tornarà a passar per aquí…
.
Fa uns metres, havia de vigilar
que les meves ungles no m’ataquessin:
quan un canvi de l’aigua ha aturat
el comentari cínic, ja no estic per l’acció
i camino contra l’alba…
que ni d’això crema fugir…
a la corea on ella viu, sempre és la tarda.
.
.
Miquel de Palol
Salamó (1981)

.

.

.

.

Ulisses
 El Sol i la Mort - Miquel de Palol

He vorejat amb alegria enveges,
falta de perspectives absoluta,
buidors de tota mena, de diverses
menes d’estupidesa i de deliri,
m’he rigut de les banyes, dels vaivens
retrospectius de l’odi i la recança,
he conegut l’ai de la recaiguda,
la vexació i la desesperança,
i aquí puc dir sense orgull ni vergonya
que tot això no és res. No és res davant
l’horror dels qui compleixen la condemna
de sortir cada nit i divertir-se.
.

Miquel de Palol
El Sol i la mort  (1996)

.

.

.

.

Ulisses

.Aire amb Cel de Fons - Miquel de Palol
No sóc millor que tu ni que ningú
no vol dir disposat que m’arrosseguin per terra
.
Rara sensualitat tallar lligams,
enaigar-te en el mal acabat d’infligir, criar recança
que tornarà aviat no sé si gaire transformada,
pro ben rebuda, eixuta, desitjada, sexes oberts,
el vent del desig en les veles de l’amor,
en les veles de l’odi el vent del record.
.
Muta el paisatge de turons olivera i núvols t’ronges
a l’extraradi obert, sense paraules ni cercles, gris d’espines,
amb xemeneies japoneses blanques
i vermelles.
.
Protegiu-vos del fred, diu l’oriental rere el taulell,
i irromp a l’escenari qui menys hi esperàvem:
la venjadora, la difusa, la víctima. O l’altra, i armada.
I així l’hem de rebre, cosint categories
als absoluts, riallades, o ens mantenim floracions.
.
No ser millor que jo ni que la majoria
i ens deixa secs, me’n puc cansar,
les boies amb campanes, refulgent,
la desorientació de les alcoves posa rosada
en un breu contracor, eia, age, rumpe moras ! , fallida o tornant-hi.
.
Cau el combat d’un cop de reconeixement, d’un respir
blau en la nit, en retruny de cors esventat.
.

Miquel de Palol
Aire amb Cel de Fons (2002)

.

.

.

.

.

[…]

Palol

Miquel de Palol i Muntanyola (Barcelona, 2 d’abril de 1953)

La  civilització occidental neix de la ira d’Aquil·les i de l’astúcia d’Ulisses, mal que sigui aquesta l’acceptada i obligada com a element bàsic de canvi social. La ira d’Aquil·les no té res de demoníaca: ha propiciat la institució de la compassió, ha engendrat els moments claus d’Occident, les grans expansions culturals i comercials. Però ha estat l’astúcia d’Ulisses allò que els ha donat continuitat com a valor tranquil permès a la ciutadania. Occident ha pendolat secularment entre el Thymós identitari d’Aquil·les i l’Eros convivencial d’Ulisses, que han forjat la identitat dels pobles i la continuïtat en una conjunció ponderada d’acord amb el moment, que recorda la del ying i el yan. […]

.

Miquel de Palol
Dissociacions. Germans del sud
Suplement de cultura d’El Punt Avui 21/2/2014

 

..

.

.

.

Salamó - Miquel de PalolMiquel de Palol

Salamó

Tafal. [Son Coc, Ciutat de Mal] Mallorca, 1981

ISBN. 9788485841028

.

.

.

El Sol i la Mort - Miquel de PalolMiquel de Palol

El Sol i la Mort

Els llibres de l’Óssa menor, 177
Edicions Proa. Barcelona, 1996
ISBN: 9788482561837

.

.

.

Aire amb Cel de Fons - Miquel de PalolMiquel de Palol

Aire amb Cel de Fons

Els llibres de l’Óssa menor, 325
Edicions Proa. Barcelona, 2012
ISBN: 9788475882932

.

.

.

.