Miquel de Palol, tres Ulisses i un Aquil·les vs. Ulisses

Pàgina d'inici > Ecos de l'Odissea > Miquel de Palol, tres Ulisses i un Aquil·les vs. Ulisses

Miquel de Palol, tres Ulisses i un Aquil·les vs. Ulisses

03/10/2015 Lluís Ahicart Guillén Deixa un comentari Go to comments

§ 94.- Contradicció en Homer: la cultura
balbuceja, i ja ha arribat a la cúspide.

Miquel de Palol
El Llac dels Signes, pàg. 477

.

ULISSES
.

… i això sense moure’m de mi, d’aquí…
tot és no ferir, com no ferir?
no hi ha alquímia
ni fuga en l’asfalt salat cap a mar…
oh!
…ni…quan?…oh rebuda, rèquiem:
…no…
la vora, no el centre, està enfocada…
feliç és molt menys que una metafísica
és un estat endocrí.
Feliç és baixa pressió?
Vagabunds de l’odi fat
entre dos períodes glaciars
no surt
per més que la cerquem tots com porcs
la darrera ruleta
Ara és l’S.
Ha! la llegenda del retorn, guerra de verds
és per al poder! Hi ha l’arabesc…
(són mites, el tot i el no-res…)
Aquest feliç imbècil que es pensa
que ja no tornarà a passar per aquí…
.
Fa uns metres, havia de vigilar
que les meves ungles no m’ataquessin:
quan un canvi de l’aigua ha aturat
el comentari cínic, ja no estic per l’acció
i camino contra l’alba…
que ni d’això crema fugir…
a la corea on ella viu, sempre és la tarda.
.
.
Miquel de Palol
Salamó (1981)

.

.

Ulisses

He vorejat amb alegria enveges,
falta de perspectives absoluta,
buidors de tota mena, de diverses
menes d’estupidesa i de deliri,
m’he rigut de les banyes, dels vaivens
retrospectius de l’odi i la recança,
he conegut l’ai de la recaiguda,
la vexació i la desesperança,
i aquí puc dir sense orgull ni vergonya
que tot això no és res. No és res davant
l’horror dels qui compleixen la condemna
de sortir cada nit i divertir-se.
.

Miquel de Palol
El Sol i la mort (1996)

.

Ulisses

.
No sóc millor que tu ni que ningú
no vol dir disposat que m’arrosseguin per terra
.
Rara sensualitat tallar lligams,
enaigar-te en el mal acabat d’infligir, criar recança
que tornarà aviat no sé si gaire transformada,
pro ben rebuda, eixuta, desitjada, sexes oberts,
el vent del desig en les veles de l’amor,
en les veles de l’odi el vent del record.
.
Muta el paisatge de turons olivera i núvols t’ronges
a l’extraradi obert, sense paraules ni cercles, gris d’espines,
amb xemeneies japoneses blanques
i vermelles.
.
Protegiu-vos del fred, diu l’oriental rere el taulell,
i irromp a l’escenari qui menys hi esperàvem:
la venjadora, la difusa, la víctima. O l’altra, i armada.
I així l’hem de rebre, cosint categories
als absoluts, riallades, o ens mantenim floracions.
.
No ser millor que jo ni que la majoria
i ens deixa secs, me’n puc cansar,
les boies amb campanes, refulgent,
la desorientació de les alcoves posa rosada
en un breu contracor, eia, age, rumpe moras ! , fallida o tornant-hi.
.
Cau el combat d’un cop de reconeixement, d’un respir
blau en la nit, en retruny de cors esventat.
.

Miquel de Palol
Aire amb Cel de Fons (2002)

.

[…]

Miquel de Palol i Muntanyola (Barcelona, 2 d’abril de 1953)

La civilització occidental neix de la ira d’Aquil·les i de l’astúcia d’Ulisses, mal que sigui aquesta l’acceptada i obligada com a element bàsic de canvi social. La ira d’Aquil·les no té res de demoníaca: ha propiciat la institució de la compassió, ha engendrat els moments claus d’Occident, les grans expansions culturals i comercials. Però ha estat l’astúcia d’Ulisses allò que els ha donat continuitat com a valor tranquil permès a la ciutadania. Occident ha pendolat secularment entre el Thymós identitari d’Aquil·les i l’Eros convivencial d’Ulisses, que han forjat la identitat dels pobles i la continuïtat en una conjunció ponderada d’acord amb el moment, que recorda la del ying i el yan. […]

Miquel de Palol
Dissociacions. Germans del sud
Suplement de cultura d’El Punt Avui 21/2/2014

Miquel de Palol