«Vreden, Gudinde! besyng, som greb Peleiden Achilleus». La invocació de la Ilíada en danès, per Christian Wilster

.

.

.

.

Vreden, Gudinde! besyng, som greb Peleiden Achilleus
Rædsomt, og Qvaler i tusinde Tal Achaierne voldte.
Heel mangfoldige Heltes behjertede Sjele den skikked
Ned til Hades’s Hjem, og for Hunde til Rov som for alskens
Fugle den gav deres Liig, — fuldbragt blev Zeus’s Beslutning —
Alt fra den Stund, Uenighed først og Splid havde reist sig
Mellem den Ædling Achilles og Mændenes Drot Agamemnon.
.

Christian Wilster (1797 – 1840)

Homers
Iliade, I, 1-7
Traducció al danès de Christian Wilster (1836)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Homers

Iliade

Traducció al danès de Christian Wilster

Forlagt as Universitetsboghandler, C.A. Reitzel
Kjøbenhavn, 1836

.

.

 

Canta, o dea, l’ira d’Achille Pelide, rovinosa… Invocació de la Ilíada per Rosa Calzecchi Onesti

.

.

.

Canta, o dea, l’ira d’Achille Pelide,

rovinosa, che infiniti dolori inflisse agli Achei,

gettò in preda all’Ade molte vite gagliarde

d’eroi, ne fece il bottino dei cani,

di tutti gli uccelli —consiglio di Zeus si compiva—

da quando prima si divisero contendendo

Rosa Calzecchi Onesti (Milano, 17 maggio 1916 – Milano, 7 agosto 2011)

l’Attride signore d’eroi e Achille glorioso.

.

Ilíada, I, 1-7

.

.

.

Versione di Rosa Calzecchi Onesti

.

.

.

CESARE PAVESE, ROSA CALZECCHI ONESTI E LE TRADUZIONI DI OMERO PER EINAUDI.

.

.

Omero

Iliade

Et Classici

Giulio Einaudi editore. Torino, 2014

ISBN: 9788806219109

.

.

.

 

Canta, diosa, los rencores de Aquiles Peliaz crueles … La invocació de la Ilíada segons José María Aguado

.

.

.

Canta, diosa, los rencores de Aquiles Peliaz crueles

que trajeron a los dánaos incontables padeceres

y echaron al Hades muchas almas ilustres de héroes,

cuyos cuerpos yacen presa de perros y toda suerte 

de aves; y así la sentencia cumplióse de Zeus, desde 

que primeras se apartaron tras insultarse [insolentes]

Aquiles y el general de los aqueos Atrédez.

.

Ilíada, I, 1-7

.

.

.

Traducció de José María Aguado (1935)

.

.

.

.

La Ilíada de Homero
Epopeya drámática en cuatro jornadas,
precedidas de un Prólogo y seguidas de dos apéndices.

Traducida verso a verso y palabra por palabra
por José María Aguado.

Librería General de Victoriano Suárez. Madrid, 1935

.

.

.

 

 

El rencor canta, oh diosa, de Aquiles, clara estirpe de Peleo. … Invocació de la Ilíada segons Daniel Ruiz Bueno

.

.

.

El rencor canta, oh diosa, de Aquiles, clara estirpe de Peleo. El rencor pernicioso, que desastres acarreó sin cuento a los aqueos, pues a muchas generosas almas, de héroes, a Hades precipitólas, mientras eran / sus cuerpos desgarrados de los perros y festín de los grajos; cumplíase de Zeus alto designio. Desde el punto aquel canta que la vez primera, después de contender, se separaron el de Atreo, caudillo de guerreros, y el divino Aquiles.

.

Ilíada, I, 1-7

.

.

Daniel Ruiz Bueno

.

Versió rítmica de Daniel Ruiz Bueno (1956)

.

.

.

.

.

.

.

.

Homero

La Ilíada

Estudio preliminar y versión rítmica
por Daniel Ruiz Bueno

Biblioteca Clásica Hernando
Librería y Casa Editorial Hernando. Madrid, 1956

.

.

.

.

 

La Ilíada en kurd. “Destana Ilyadaye”

.

.

.

Fecri Polat, arqueòleg de la Fundació Troia de Çanakkale (Çanakkale-Tübingen Troia Vafki) i el professor de turc Kamuran Demir tenen en curs la traducció de la Ilíada al kurd septentrional (kurmandji). El passat mes de gener de 2014 van anunciar la propera aparició d’un primer volum, amb text grec i la traducció al kurd, i amb un text, com a prefaci,  de l’arqueòleg alemany  Manfred Osman Korfmann, de la Universitat de Tübingen, que fou un gran impulsor de la recerca a Hisarlik.

Per a la seva versió, els traductors expliquen que han seguit la tradició de la èpica històrica kurda dels cantors Dengbej.

La traducció, pel que fa als set primers versos, de la Invocació a la Musa, fa així:

.

.

.

Bibêje, Xwedawend, hêrsa Akhîlleûsê kurê Peleûs bibêje.
Ji Akha re ês,ên li dû hev ew hêrsa ku qehr dike anî,
pirr  canên  mezin ên egîdan wî avêt Hadesê
las, ê wan xiste êm ji guran re, ji çivîkan re.
Dihate cih fermana Zeûs,
ji roja yekem ku neqeba Kurê  Atreûs ê serfermandarê les,keran
û Akhîlleûsê  Xwedayî xera bû .
.

Ilíada, I, 1-7

Traducció al kurd de Fecri Polat i Kamuran Demir

.

..

.

.

.

Notícia a Daily News

.

.

 

La cólera, canta, diosa, del Pelida aquileo… Invocació de la Ilíada de Rubén Bonifaz Nuño

.

.

.

La cólera canta, diosa, del Pelida Aquileo,

funesta, que miriadas de dolores causó a los aqueos

y al Hades echó antes de tiempo muchas almas valientes

de héroes, y a ellos mismos presas los volvió para perros

y aves rapaces todas. El designio de Zeus se cumplía

desde que primero se apartaron, habiendo altercado,

el Atrida señor de hombres y el divino Aquileo.

Rubén Bonifaz Nuño
(Córdoba, Veracruz, 1923 – México DF, 2013)

.

Ilíada, I, 1-7

Traducció de Rubén Bonifaz Nuño

.

.

.

.

.

.

Homero

Ilíada

Versión de Rubén Bonifaz Nuño

Bibliotheca Graecorum et Rimanorum Mexicana
Universidad Nacional Autónoma de México. México DF, 1996
ISBN: 9789683655509

.

.

.

La Ilíada en gaèlic escocès d’Ewen MacLachlan (invocació a la Musa)

.

.

.

An Gearasdan [Fort William] (Escòcia), The Craigs Burial Ground, Ewen MacLachlan’s Obelisk

Aithris, a bhan-dia nam fonn !

Fearg mhic Pheleuis nan glonn àigh,

Fearg mhillteach a chiùrr a’ Ghréig

Le beud nan deich mìle cràdh,

Fearg a sguab a dh’ifrinn duinn

Miltean làn-ghaisgeach romh ‘n am,

An cuirp rùisgt’ aig coin mar phronn,

‘S aig uil-ealtuinn nam fiadh-bheann.

B’ e sud rùn an dùilich àird:

Ach ciod bu cheann-fàth do’n strith?

C’um na chog an t-Aichioll còrr,

‘S ceud-fhlath an t-slòigh, bu mhór brigh?

.

Placa a l’Ewen MacLachlan Obelisk

An t-Iliad aig Homer

.

Traducció d‘Ewen MacLachlan (1816)

.

.

[Canta, deessa de les melodies, / l’ira del fill de Peleu, de grans gestes, /l’ira destructiva que abocà Grècia / malauradament a deu mil dolors, / l’ira que llençà a l’infern / milers d’herois abans de la seva hora, / fent dels seus cossos nus sopar per als gossos / i per als estols d’ocells de les muntanyes isardes…]

.

.

.

.

The benefits resulting from a Celtic version of Homer to the community at large, it is presumed, would be various and permanent. Besides interesting the young Highlander with a taste for elegant literature by exhibiting to his mind the copiousness, energy, and versatility of his maternal tongue, it would furnish the ingenious Lowlander, already master of Gaelic prose, with the means of speedily acquiring our poetical dialect, which for its characteristic beauties merits the attentive study of the philologist, antiquarian and classical scholar.

These hints on the utility of a Celtic Iliad must suffice for the present. The writer of these extracts in early life attempted some passages from different parts of the poem, with a view to collect the sentiments of his friends on the probable success of the undertaking in question. Fortune favoured the experiment beyond his most sanguine expectations. The young and the old ‘circling the winter evening’s fire,’ listened with enthusiastic delight, and cordially sympathised with the sufferings of Hector and Priam. Two specimens were published in Macdougall’s Collection of Gaelic Songs, Edinburgh, 1798, which were kindly received in every part of the Highlands.

Ewen MacLachlan (1773 – 1822)

.

.

.

Ewen MacLachlan’s Gaelic Verse
comprising a translation of Homer’s Iliad Books I-VIII
and original compositions

Edited by John MacDonald

Aberdeen University Studies, No 114
Department of Celtic
Inverness (Escòcia), 1937

.

.

.