Archive

Archive for the ‘Poemes’ Category

Àngels Marzo, tot buscant Quios

.

.

.

Recordeu’s de mi, que sols vos demano que un dia vinga algú a aquesta terra (potsê un afligit foraster) preguntant : — Qui és aquest home, l’aede tant dolç que ve i us encisa amb son cant? — vosaltres digueu-li amb bon cor: — És un orb de la Quios rocosa, i de cants com els seus no n’hi haurà — […]

A Apol·lo deli
Himnes homèrics
Versió de Joan Maragall

.

.

.

.

.

1

.

No oblidis Quios,

el viatge és cadència

cap a l’orígen

.

.

Buscant Quios

29

.

Mira, Atenea,

els ulls de sal oberta

de la Medusa.

.

.

.

34

.

Coneix Nausica

que Arete exigeix sempre

una altra muda

.

.

.

.

.

.

Buscant QuiosÀngels Marzo

Buscant Quios

XLVII Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot-Haikus en línia 2013

Viena edicions. Barcelona, maig 2014

ISBN: 9788483307885

.

.

.

.

 

Ariadna o el senyor Q (i Penèlope, i les nimfes, i Saturn, i Wittgenstein …). Esther Albert

.

.

.

.

V

.

.

Disseny de la portada: Enric Jardí

La ment. Penèlope. La calma.

El verd. Un bes. Les nimfes.

.

L’home. Saturn. Les mans.

Wittgenstein. Paraules. El pare.

.

Tot t’ho diré

.

.

Esther Albert

Retingut en una lluna de Júpiter

.

.

.

.

Esther Albert

Ariadna o el senyor Q.

art&vers, I

Muntaner Editors. Barcelona, 2000

ISBN: 9788495648006

.

.

.

Helena de Troia, als Carmina Burana (Ave formosissima)

.

.

.

En el darrer dels cants goliards de la recopilació Carmina Burana, hi trobem una paròdia d’un Ave Maria, on l’estimada és exaltada com si fos la Mare de Déu, i se la parangona a l’heroïna Blancaflor (la de l’àmpliament difós a l’edat mitjana Floris i Blancaflor), a Helena d’Esparta (Helena de Troia) i a la mateixa Afrodita.

En transcribim l’original en llatí i la traducció al català de Joan Petit:

.

.

AVE FORMOSISSIMA

.

Ave formosissima,

gemma pretiosa,

ave decus virginum,

virgo gloriosa;

ave mundi luminar,

ave mundi rosa,

Blanziflor et Helena,

Venus generosa !

.

.

SALUT, BELLÍSSIMA

.

Salut, bellíssima,

gemma preciosa;

salut, honor de les donzelles,

verge gloriosa;

salut, llum del món;

Blancaflor i Helena,

Venus nobilíssima !

.

.

.

Carmina Burana

Versió de Joan Petit

Poesia dels Quaderns crema,21

Edicions dels Quaderns Crema. Barcelona, 1989.

ISBN: 9788477270393

.

.

Óssip Mandelstam, en traducció d’Helena Vidal

 

Tan espessa i tan lenta s’escola, daurada, la mel

de l’ampolla, que, mentre flueix, la senyora

s’esplaia:

«A la Tàuride trista, on ens ha projectat a repèl

el destí, no ens corseca l’enyor», i alça el cap

per mirar-nos.


Regna Bacus pertot, és com si en aquest món

no existís

ningú més que algun gos travessant el carrer,

potser un guarda.

Talment bótes feixugues s’escolen els dies

tranquils.

Se sent l’eco llunyà d’unes veus, prô no saps

de què parlen.


Ens hem pres el te amb mel, hem sortit a l’enorme

jardí,

les cortines semblaven pestanyes tancant

les finestres.

Hem passat les columnes i anat al vinyar del camí,

on els cims ensonyats reverberen de vidres eteris.


Jo he dit que la vinya és com una batalla d’antics,

amb genets arrissats que combaten en ordre

de rínxol;

que la ciència de l’Hèl·lade viu en les pedres d’aquí

i això es veu a les gleves daurades i als rengles

continus.


El silenci, com una filosa, s’estotja al racó,

hi ha una olor de vinagre, de vi del celler

i de pintura.

¿Te’n recordes, a Grècia, una dona estimada

per tots

—no l’Helena, no, l’altra—, com feia durar

la costura?


Velló d’or, ¿on t’amagues, on ets, velló d’or,

on t’esmunys?

Les onades brogien, feixugues, al llarg

del viatge.

I, baixant de la nau, amb una vela esfilada

pel mar i els esculls,

Odisseu, ple de temps i d’espai a vessar,

retornava.

 

Aluixta, Crimea,

11 d’agost de 1917

Óssip Mandelstam


 

 

Óssip Mandelstam. Poemes.

Selecció i traducció d’Helena Vidal.

Poesia dels Quaderns Crema, 59.

Quaderns Crema, Barcelona, 2009.

ISBN: 9788477274681

Joan Montserrat i Archs: A TU (…màgica Circe…)

A  TU

 

Al breç de l’aura voleyant lleugera

ta espessa troca de cabells ondosos

dos rulls dexava reposar sedosos

damunt ta front d’alabastrina cera.

No enlluerna més si de sa ardenta esfera

n’arrenca Phæbus brillants raigs preciosos

ni’ls pot dur Venus com los teus graciosos,

ni humana clenxa en la finó’ls supera.

Màgica Circe que a qui’t veu subjugues,

d’ells en mal’hora’l bell encís mostrantme

forces me dares que a l’amor m’empenyen.

Puix tu de cada brí’n fas com qui jugues

escorrediços nus que’l cor lligantme

com més de tu m’alluny més ay! l’estrenyen.

 

J. Montserrat i Archs

(Barcelona, 1 de novembre de 1844 – 26 d’octubre de 1895)

 

A la pàgina de Traduccions al català de la Ilíada, hi podeu trobar la traducció de part del Cant XVIII de J. Montserrat i Archs.

 

 

J. Montserrat i Archs - Vers i prosaJoan Montserrat i Archs

Vers i prosa

Lectura Popular. Biblioteca d’autors catalans. nº 175

Ilustració Catalana. Estampa La Renaixensa. Barcelona.

 

Ossip Mandelstam: Serà demolit l’alt gabial dels Príams

XXXVII

 

Porque tus manos yo no puedo retener,

porque vendí tus labios de salobre ternura,

he de esperar el alba en la acrópolis densa…

¡Cómo odio la tala dolorosa i antigua!

Los aqueos en la sombra ensillan sus caballos,

muerden —sierras dentadas— en los muros con fuerza.

No hay modo de aplacar el borboteo seco de la sangre,

y para ti no hay nombre, ni sonido, ni huella.

¿Cómo pude pensar que volverías, cómo fui tan osado?

¿Por qué me separé de ti prematuramente?

Aún no se fue la sombra, aún no cantaba el gallo,

ni la madera hendía el hacha ardiente.

Lágrima transparente, en los muros irrumpió la resina,

y siente la ciudad sus costillas de madera,

mas saltó a las escalas la sangre y se lanzó al asalto,

y a los hombres en sueños se apareció tres veces la imagen hechicera.

¿Dónde la dulce Troya? ¿Dónde la casa del rey o de las doncellas?

Será demolida la alta pajarera de los Príamos.

Y caen las flechas cual seca lluvia de madera,

y otras flechas brotan de la tierra, tal bosque de avellanos.

Se apaga sin dolor la punzada de la última estrella,

como gris golondrina golpea el alba en la ventana,

y el lento día, de un largo sueño en los pajares revueltos,

se rebulle cual buey que despierta en la paja.


1920

Ossip Mandelstam


 

Ossip Mandelstam. Poesía.

Traducción de Aquilino Duque.

Vaso Roto Ediciones. Madrid, 2010.

ISBN: 9788493808723

Categories:Poemes Tags: , ,

Je veux lire en trois jours l’Iliade d’Homère. Ronsard.

Pierre de Ronsard

Pierre de Ronsard (1524 - 1585)

 

 

Je veux lire en trois jours l’Iliade d’Homère,

Et pour ce, Corydon, ferme bien l’huis sur moi;

Si rien me vient troubler, je t’assure ma foi,

Tu sentiras combien pesante est ma colère.


Je ne veux seulement que notre chambrière

Vienne faire mon lit, ton compagnon ni toi;

Je veux trois jours entiers demeurer à recoi,

Pour folâtrer après une semaine enitière.


Mais, si quelqu’un venait de la part de Cassandre,

Ouvre-lui tôt la porte, et ne le fais attendre,

Soudain entre en ma chambre et me viens accoutrer.


Je veux tant seulement à lui seul me montrer;

Au reste, si un dieu voulait pour moi descendre

Du ciel, ferme la porte et ne le laisse entrer.


Pierre de Ronsard