Himne Homèric VI. A Afrodita

.
.
.

.

VI

.

A Afrodita

.

Cantaré Afrodita, bella, venerable, de corona d’or,

a la qui pertoquen els castells i torres de Cipros marina,

aon fou portada damunt blana escuma per el buf humit

del Zèfir sobre les ones innúmeres del mar sorollós,

i allí l’acolliren les Hores benèvoles de mitres daurades,

vestint sa divina nuesa; i posaren-li al cap immortal

una corona d’or formosa i molt ben treballada,

i a ses orelles posaren unes flors daurades,

i entorn de son coll delicat i damunt el seu pit, tant blanc,

aquells collarets amb que elles mateixes, les Hores, s’ornaren

anant a la casa paterna, al chor adorable dels déus.

Havent-la adornada ja de tot son cos, als déus la dugueren,

que al veure-la alçaren les mans saludant-la, i la desitjaren

cadascú per ell, per endur-se-la com a esposa verge,

i admirar-la a plaer, aquella bellesa de la Citerea

tota coronada de violetes del bosc. Salut, oh divina

dels ulls tant bonics, dolça com la mel! Dona’m la victoria

en aquest combat : embelleix mon himne. I vull recordar-me

de tu i d’un altre cant.

.

.

.

Himnes Homèrics

Himne VI

Traducció en vers de Joan Maragall

.