Himne Homèric XXXI. A Hèlios

.
.
.

.

XXXI

.

A Helios

.

Canta de nou, oh Musa Cal·líopa, filla de Zeus

Helios esplendent, que Eurifessa, ulls-de-bou, concebí

del fill de Gea i Urà l’estelat! El gran Hiperió

prengué per muller sa germana Eurifessa, i ella donava-li

formosos infants : Eos, rosada de braços; Selena,

de trenes formoses; i Helios, semblant als déus immortals,

el qui, infatigable corrent en son carro, il·lumina els homes

i també els eterns : terribles guaiten sos ulls sota l’elm

daurat cenyit a sos polsos i entorn les galtes radiants

del rostre graciós, que brilla molt lluny; i entorn son cos bell,

voleia al vent, tot encès, son ric vestit vaporós.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Detura el carro daurat i els corcers sota’l jou al cap-tard.

i els mena pel cel devers l’Oceà. Doncs salut, oh rei,

i vulles donar-me de grat un viure ben dolç. Ara, havent

per tu començat, cantaré la raça dels homes mig-déus

que juguen la veu, i llurs obres mostraren els déus als mortals.

Himnes Homèrics

Himne XXXI

Traducció en vers de Joan Maragall

.